Com si es tractara d'una reedició de la popular història medieval britànica, l'empresari Arturó Torró va convertir-se entre 2011 i 2015 en el monarca polític de Gandia (Safor) i l'ajuntament de la ciutat en el seu particular Camelot. Amb una xarxa societària que semblava una versió actualitzada dels cavallers de la taula redona per les vinculacions mercantils entre els diferents socis, havia destacat al món dels negocis per les seues incursions al camp de la salut visual i per la seua activitat funerària. «Robo un poc de todos los lados», va expressar amb el seu humor particular l'any 2007 en una entrevista concedida al diari argentí Clarín per explicar la seua expansió empresarial.
Representant del populisme conservador valencià al més pur estil Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València, va deixar un llegat a la capital de la comarca de la Safor farcit de deutes, forats econòmics i causes als tribunals. Torró, no debades, va obtenir un repòquer d'imputacions l'any 2016 a causa de la tasca de fiscalització practicada pel PSPV. En el cas batejat com a Tele 7, l'exbatlle ha estat, precisament, condemnat a tres anys i mig de presó per un delicte de malversació dintre de l'adjudicació irregular d'uns serveis audiovisuals.
«S'ha fet justícia: ser un corrupte implica entrar a la presó», ha expressat sobre la sentència de l'Audiència Provincial de València, la qual encara no és ferma, la ministra de Ciència i exalcaldessa de Gandia, la socialista Diana Morant, mentre el mateix Torró ha definit aquesta resolució judicial com a un exercici de venjança, observant «intencionalitat» i «manipulació». «Per què no s'ha esperat a després de les eleccions?», ha manifestat per assenyalar una hipotètica cacera contra la seua figura.
Silenci polític amb diners públics
L'origen d'aquesta causa judicial està en una de les decisions més controvertides del mandat de Torró: tancar la televisió pública municipal. Ho va fer, en principi, per les estretors econòmiques del consistori, però ràpidament va preparar-se una adjudicació del servei per invitació. Les dues firmes beneficiades foren Comarques Centrals Televisió SL, propietat d'un empresari a l'òrbita de Rus, segons va publicar El País, i Inversiones Especiales del Mediterráneo. Ambdues firmes van obtenir uns contractes per produccions audiovisuals i retransmissions d'esdeveniments d'interès per als habitants de Gandia de més de set milions d'euros, en cas de sumar-hi les pròrrogues.
El delicte de malversació observat per l'Audiència Provincial de València va produir-se quan Torró va decidir resoldre el contracte de Comarques Centrals Televisió SL, administrada per l'empresari Ricardo Manuel Faura, condemnat a un any i nou mesos entre reixes. Tant l'exalcalde del PP com el promotor audiovisual van pactar la fi de la relació contractual dos anys abans del previst sota la condició d'indemnitzar amb mig milió d'euros, concretament amb 480.000 euros, a la firma televisiva.
«L'anàlisi de la prova practicada i de la normativa aplicable a la resolució del contracte de 6 de febrer del 2013 condueix a la conclusió que aquesta resolució va suposar per a Iniciatives Públiques de Gandia [l'empresa pública adjudicatària, convertida en una mena d'Imelsa gandienca] el pagament d'una quantitat superior a la que raonablement poguera o hauria d'haver-se fixat, superior a una quantitat d'entre 155.813 euros i 243.125 euros», s'afirma a la sentència redactada per l'òrgan judicial provincial.
L'import abonat, segons estableix la resolució judicial, «estava destinat a resoldre» la relació contractual entre la firma pública i Comarques Centrals Televisió SL, però també «a impedir o controlar la programació de contingut polític de Comarques Centrals Televisió SL i, amb això, premiar el seu silenci o una línia política afí marcada per l'Ajuntament de Gandia». La finalització del contracte, en conseqüència, és definida pel tribunal com a un «artifici» per l'interès de la mercantil pública d'apartar aquesta companyia televisiva, la percepció d'una indemnització superior a la corresponent per part de l'adjudicatària i pel compromís fixat sobre la programació.
L'ombra dels Peralta
Abans de trencar el contracte de mutu acord, la firma audiovisual de Faura va cedir a l'altra beneficiària de la privatització televisiva, a Inversiones Especiales del Mediterránio SL, «part de les actuacions del contracte que s'havia licitat», segons estableix la sentència, la qual especifica que van traspassar-se l'execució de programes produïts i les retransmissions en directe. «Inversiones Especiales del Mediterránio SL havia hagut d'executar els treballs corresponents als lots I i II del contracte de serveis adjudicat per Iniciatives Públiques de Gandia, la qual cosa havia suposat una modificació respecte a la planificació temporal dels treballs, així com del pla econòmic financer», complementa el relat del tribunal provincial.
En el document de cessió d'una part de les actuacions televisives, la sentència observa qüestions «cridaneres». «Quan Iniciatives Públiques de Gandia va contractar amb Comarques Centrals Televisió SL i amb Inversiones Especiales del Mediterránio SL, la primera estava assumint l'execució d'obligacions contractuals que no estava en disposició de complir perquè havia cedit a Inversiones Especiales del Mediterránio SL la producció i edició de programes que exigien retransmissions en directe», destaquen, per ressaltar que «ni la cessió consta documentada», ni tampoc va participar cap persona en representació de Comarques Centrals Televisió SL.
«Crida l'atenció l'ambigüitat d'aquest document per a fer referència a una modificació en les quantitats que havien de reportar-se en concepte d'IVA al temps de la facturació dels treballs realitzats en compliment dels contractes, així com a una eliminació de la periodicitat amb la qual havien de presentar-se les factures», arredoneix per mostrar el reguitzell de dubtes dels magistrats, com ara: «Ha d'assenyalar-se que [...] la cessió [...] afectava la producció i edició de determinats programes, però aquest document no precisa si afectava la totalitat del contracte o només a una part».
Per operar a la comarca de la Safor i, més concretament, a la seua capital, Comarques Centrals Televisió SL va firmar un acord estratègic amb la família Peralta, propietària d'un grup de comunicació amb Ràdio Gandia com a nau insígnia. El matrimoni empresarial de conveniència estava fonamentat en el fet que Comarques Centrals Televisió SL aportava la titularitat de la llicència d'emissió a la TDT, així com les infraestructures tècniques per a la difusió del senyal, mentre que una empresa lligada als emprenedors de la comunicació oferien els mitjans necessaris per a desenvolupar el contingut.
La participació dels Peralta, però, anava més enllà. L'altra adjudicatària televisiva, Inversiones Especiales del Mediterránio SL, va ser comprada per aquesta mateixa família d'empresaris amb interessos al món de la comunicació per 2,8 milions d'euros. L'operació va produir-se pocs mesos després d'efectuar-se la concessió per part de la corporació local capitanejada pel conservador Torró, concretament en maig de l'any 2012.
Injeccions milionàries
Inversiones Especiales del Mediterránio SL havia tingut una vida empresarial polèmica. En el moment de la seua venda, la firma estava controlada per la societat Propulsa, la qual estava en mans, al seu torn, de Jorge Masià. Segons va destapar l'oposició socialista, Masià havia actuat de testaferro de Torró i, a més, havia compartit negocis amb l'exalcalde de Gandia a través de la societat Green Medical. Masià, tot i l'operació de compra de la nissaga amb interessos mediàtics a la Safor, va continuar com a administrador únic fins a gener de 2015 en l'empresa NewPosition, inserida a l'entramat d'Inversiones Especiales del Mediterránio, d'acord amb les denúncies del PSPV.
L'adjudicatària havia estat propietat anteriorment de José Codina, antic gerent de la cooperativa del Centre Històric, quan Torró era president d'aquesta. Encara més, hauria compartit domicili fiscal amb l'exreferent dels conservadors a la capital de la Safor. Arran de la difusió dels informes realitzats per Bankia a compte de les operacions entre l'entitat financera i Torró, el partit del puny i la rosa van concloure que Codina actuava també com a testaferro del dirigent popular.
A les connexions empresarials amb persones lligades societàriament a Torró, se suma que Inversiones Especiales del Mediterráneo va beneficiar-se d'elevades injeccions publicitàries per part de l'Ajuntament de Gandia després de la compra per part de la família Peralta. La firma, no debades, va obtenir 2,7 milions d'euros, un guarisme similar al preu d'adquisició de la companyia, en el curt període comprès entre 2013 i maig del 2015. En cas de comptabilitzar la totalitat del grup de comunicació d'aquesta nissaga, la xifra s'elevava als 4,8 milions d'euros. Fou l'altra cara empresarial d'una privatització televisiva que ha acabat, de moment, amb Torró sentenciat per la justícia.