El Consell Polític del PSIB-PSOE va aprovar el passat cap de setmana la convocatòria del congrés de la formació -que serà el 15è-que se celebrarà el 22 i 23 de març. La secretària general, Francina Armengol, confirmà que es presentarà a la reelecció per tercera vegada consecutiva. La previsió és que sigui proclamada perquè no pareix -fins el dia d’avui- que cap afiliat vulgui discutir-li el liderat. S’haurà d’esperar formalment a la finalització del termini de presentació de candidatures, però hores d’ara ningú ha fet cap moviment apreciable i tot indica que l’actual líder serà proclamada sense oposició.
Armengol i el seu grup de fidels governa el PSIB a voluntat. Tant és així com que després de guanyar per primera vegada el màxim càrrec orgànic, el 2012, va fer canviar els estatuts per salvar la previsió que havia existit fins aquell moment que no es podia ocupar la secretaria general més de tres vegades consecutives. Des de la muda, tots els càrrecs de la comissió executiva estan sotmesos a la norma excepte el cap. O sigui, ella.
Segons va dir Armengol als seus companys del consell polític «convocam una nova etapa d’il·lusió, força i passió» que ella liderarà amb actitud «de defensa, de combat i de proposta, defensant la terra, la gent, la identitat pròpia d’aquesta terra, i amb un partit fort, unit, amb empenta i ganes». I no perdé de vista les futures eleccions: «hem d’acordar el que volem que sigui el projecte polític del socialisme de les Illes Balears de cara al futur, i és important perquè això anirà al BOIB el maig del 2027».
La confrontació amb el PP de Marga Prohens fou rellevant, en el discurs fet per Armengol davant dels seus companys del consell polític del PSIB: «ens hem de rearmar ideològicament» com a alternativa a un Govern que «va prometre canviar les coses i no està complint, que viu de rendes i que venia a fer altres coses, però no ho estam veient», que no té «projecte, ni de present ni de futur», que fa perdre «una gran oportunitat amb els fons europeus, en matèria de transport públic sostenible, o per topar els preus del lloguer en les zones tensades» i es negar a«aplicar la llei d’habitatge estatal». Tot això demostra, diu la socialista, que «no han vengut a millorar la vida de la gent, sinó per ocupar el poder, per estar asseguts a la trona i ajudar els mateixos de sempre, amnistiant infractors, abaixant els imposts a qui més tenen i repartint-se el corralet».
Malgrat els atacs al PP, a «la ultradreta» i al Govern, que pareixien propis de la precampanya electoral, de la seva potencial futura candidatura a disputar a Prohens la presidència balear no digué res. No s’engrunà els dits. Tot i així cada cop està més clar que vol ser-ho. Tal i com El Temps ja va recollir, la socialista va reconèixer el passat 30 de gener, durant unes jornades parlamentàries celebrades al Parlament balear i a les quals va assistir la presidenta del Congrés, que tenia ganes de presentar-se i que estava «a disposició» dels «companys de militància» per tornar ser candidat, si així ho volien.
Tractant-se de la líder indiscutida, ningú no dubta que si Armengol vol ser candidata ho serà. Només ho podria evitar Pedro Sánchez. Que no fa cara que ho impedeixi si tot va com hauria d’anar i Marga Prohens no avança les eleccions. Altra cosa seria que la presidenta balear no pugui aguantar la situació actual de minoria parlamentària molt fràgil que pateix i acabés renunciant a seguir fins al final regular del mandat i convoqués a urnes de manera extraordinària. Aleshores existiria el dubte sobre què voldria Sánchez, perquè enmig de l’actual situació política espanyola podria ser un problema que la mallorquina dimitís de la presidència del Congrés, perquè podria obrir tensions entre els socis a l’hora de trobar i votar la persona que l’hauria de substituir.