L’onada feminista que vivim d’uns anys ençà és prolífica des del punt de vista editorial. Les obres en clau feminista, que fins ara havien estat confinats en editorials i col·leccions especialitzades, han inundat les prestatgeries de les llibreries, tot donant resposta i alimentant, alhora, l’interès creixent per la matèria. Pràcticament no passa una setmana sense que en els catàlegs no aparegue una novetat editorial en aquesta matèria.
D’entre els llibres feministes d’aquesta mena que han proliferat darrerament destaquen aquells que rescaten biografies de dones notables l’existència de les quals havia quedat fins ara silenciada per una historiografia que ha tendit a regir-se per cànons androcèntrics. En l’àmbit de l’edició juvenil, el festejat Contes de bona notícia per a nenes rebels, d’Elena Favilli i Francesca Cavallo, va obrir el camí per aquest gènere biogràfic. La formula era senzilla: cent biografies breus, escrites amb un llenguatge senzill i pròxim, acompanyades d’un acurat tractament gràfic.
Des del seu llançament l’any 2016, Contes de bona nit... ha tingut una repercussió incontestable. A recer d’aquest èxit, han sorgit moltes altres iniciatives: algunes repetint i consolidant l’imaginari internacional; altres, focalitzant el seu interès en les donasses que ens ha donat el terra que trepitgem. És el cas, per exemple, al País Valencià, de Dones valencianes que han fet història (Bromera) o Contem històries de dones d’ací (Vincle Editorial), dues propostes singulars que han tingut una molt bona acollida entre el públic, tant juvenil com adult.
Ara, Sembra Llibres ens proposa un nou llibre d’aquestes característiques però amb un marc geogràfic diferent: tot l’àmbit lingüístic català. Dones rebels. Històries contra el silenci, de l’escriptora, poeta, periodista i gestora cultural Aina Torres i Rexach, aplega el referent de vint-i-dues dones d’arreu de la nostra geografia que, de formes distintes, van enderrocar els murs del patriarcat. El llibre és, sobretot, un «exercici de justícia i memòria històrica», segons Torres, qui abans havia treballat amb Sembra Llibres amb Montserrat Roig. La memòria viva (2016).
A Dones rebels les lectores i els lectors trobaran un doble perfil de rebel·lia. Hi ha, d’una banda, que van militar en l’esquerra abans o durant la guerra civil espanyola, que foren anarquistes o milicianes, com Marina Ginestà i Coloma, Alejandra Soler i Gilabert o Federica Montseny. Hi ha, d’una altra banda, aquelles que van trencar amb els rols de gènere i es van obrir camí en un món d’homes. És el cas de la periodista Irene Polo i Roig, l’anestesista Maria Oliveras i Collellmir o la pilot Mari Pepa Colomer i Luque. Hi ha, també, que han tingut repercussió en vida, com podria ser el cas de Federica Montseny o Montserrat Roig, i hi ha que han estat pràcticament anònimes. La il·lustradora Helena Pérez García s’encarrega de posar-los cara i ulls en aquest llibre il·lustrat d’acuradíssima factura.
Aina Torres ha explorat la vida de cadascuna d’elles de forma pormenoritzada. En alguns casos ha llegit els que altres havien escrit sobre aquestes donasses; en molts altres, s’ha entrevistat amb experts i familiars per aprofundir en la realitat del personatge. També ha intentat, sempre que ha estat possible, donar-les veu, deixar que s’expressaren a través de les seues paraules «per trencar amb el silenci que han patit històricament». «Ha estat un procés d’investigació molt potent, que en ocasions m’ha deixat el cor encongit. Hi ha moltes que van haver de partir a l’exili i altres que, quan van tornar, no van explicar qui eren en realitat», i posa l’exemple de Anna Maria Martínez i Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, 2000), esportista, fundadora del Front Únic Femení Esquerrista, primera dona a la directiva del Barça i poeta, qui amagà la seua història quan retornà a Catalunya el 1969. «Hem de recuperar les històries de les dones que ens van precedir», diu Torres.