Política

Voluntat, retòrica i pressupostos

Davant el termini per esmenar els pressupostos o per obrir un temps de debat parlamentari que donaria mesos més de marge per la negociació, els governs català i espanyol lliuren una batalla de relat que malmet cada mostra d’apropament entre els dos executius.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En moments com l’actual, la presència d’un relator, notari o mediador sembla més necessària que mai. Si bé aquesta figura ha estat plantejada per a la taula de partits acordada, presumptament, pels governs català i espanyol, les diferents versions que els dos executius donen sobre les seues converses i les futures negociacions necessiten d’algú que explique qui diu la veritat.

Els Pressupostos Generals de l’Estat semblen molt lluny de l’aprovació. Des que Esquerra Republicana hi avisara de l’esmena a la totalitat, anunci seguit d’un de similar de Junts per Catalunya -que va parlar gairebé en nom del PDeCAT-, el Govern espanyol ha fet alguns moviments per evitar que els seus pressupostos caiguen. Tot i que Pedro Sánchez està acusat de ser presoner de l’independentisme, el cert és que la pressió li recau, més aviat, des de l’altra banda. En el moment en què es va anunciar l’acord per incorporar un «relator» per la taula de partits que haurà d'explorar una solució política per a Catalunya, Partit Popular, Ciutadans i Vox convocaven una mobilització diumenge a Madrid contra l’actual Govern i el seu «captiveri». Poc els ha faltat als líders socialistes Javier Lambán i Emiliano García Paje per sumar-s’hi, atès que no s’han estat d’afegir-se a la crítica. Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola, limitava la figura del «notari» -així el definia Miquel Iceta- a una taula de partits d’àmbit català. I Elsa Artadi, que el dia anterior semblava més disposada a negociar els pressupostos que no pas Esquerra Republicana, advertia que la taula de partits havia de ser a nivell estatal. I aquesta hauria de comptar amb un «mediador», que és com l’independentisme anomena al «notari» o al «relator». Tothom coincidirà que, quan es tracta de negociacions entre els governs català i espanyol, aquesta presència és imprescindible.

Esquerra Republicana ja va anunciar que presentaria una esmena a la totalitat. El mateix farà PDeCAT, que a través del seu portaveu al Congrés, Carles Campuzano, ha assegurat haver insistit fins l'últim minut per arribar a un acord. La decisió de presentar esmena a la totalitat ha estat també acordada amb Junts per Catalunya. Les distàncies són visibles, fins i tot, en les versions que les parts donen sobre les converses mantingudes. El diàleg, però, evidencia que hi ha voluntat d’arribar a un acord. O això, o tot esdevé un joc de retòrica que servirà perquè després les parts puguen justificar no haver desencallat els pressupostos espanyols, catalans i barcelonins. Tres pressupostos condicionats entre si, malgrat els arguments dels responsables de la seua negociació i aprovació.

«No queda més alternativa que la de trobar eixides», reconeixia Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola, en roda de premsa tot just abans de tornar a negar-se a una negociació futura sobre el dret a l’autodeterminació. «Nosaltres sempre tenim la mà estesa, perquè tenim voluntat d’acord», diuen des d’Esquerra Republicana, que també lamenten el fet que «estem a les portes d’un judici i no hem detectat cap bona voluntat». Precisament, el termini per trencar amb els pressupostos espanyols és el 12 de gener, dia en què comença el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem. La coincidència dificulta un canvi de postura dels independentistes, que vindria en forma de retirada de l’esmena a la totalitat per permetre el debat parlamentari dels pressupostos i obrir un nou temps per negociar-los. Un temps que, en cas d’iniciar-se, podria allargar-se durant mesos, atès que el debat seria estès i haurien de tornar al Congrés després d’un rebuig del Senat, controlat pel PP, que hi té majoria.

Fins ara, però, aquest gest de confiança no es contempla, atès que des d’Esquerra Republicana ja s’ha anunciat públicament que l’esmena a la totalitat es tirarà endavant. Al si del partit, però, asseguren que «allò desitjable seria que s’aprovessin tots els pressupostos, però necessitem garanties». Un doble relat que evidencia que encara queda alguna porta oberta a la tramitació. Com des del primer moment, el partit vincula l’aprovació dels pressupostos a la situació repressiva. «Tenen una actitud bel·ligerant contra nosaltres, que som els que els hem d’aprovar els pressupostos». Segons veus internes, el Govern Sánchez «no fa tot el que podria fer per intentar reconduir la situació». Pel seu compte, el PDeCAT ja ha dit públicament que presentarà l'esmena a la totalitat, però que no tancarà la porta fins l'últim moment.

El cas, però, és que les negociacions es mantenen quan res no ha canviat des del primer dia. Els partits independentistes continuen demanant solucions polítiques per a Catalunya en termes d’autodeterminació i també un gest clar del Govern espanyol contra la repressió dels dirigents empresonats i exiliats. I el Govern espanyol, en aquest sentit, no ha ofert res, amb la convicció que a l’independentisme li convé evitar un fracàs de Pedro Sánchez a la Moncloa, que seria el preludi de l’arribada de Partit Popular, Ciutadans i Vox.

Davant l’ambigüitat de la situació, hi ha qui sospita si totes aquestes negociacions no obeeixen a estratègies per justificar un més que possible fracàs dels pressupostos catalans i espanyols. «Tot sembla, més aviat, un joc retòric per dir que no hi ha hagut voluntat per negociar, perquè tots puguin dir que el seu interlocutor no estava disposat a res», dubten fonts pròximes als diputats catalans. En tot aquest joc també es fa visible la bicefàlia, no sempre senzilla, del Govern de la Generalitat. Elsa Artadi, consellera de Presidència, titllava de «poc realista» el fet que Esquerra condicionara la tramitació dels pressupostos a la fi immediata de la repressió, mentre esmentava la possibilitat de retirar l’esmena a la totalitat anunciada pels seus socis. Unes paraules que no s’han pres massa bé al si de la formació republicana.

Siga com siga, a través d’Artadi, Junts per Catalunya ha despertat un mínim d’esperança entre els qui volen veure l’inici de la tramitació dels pressupostos. «Crec que no hi ha possibilitat que s’aproven, però això de la política és molt incert», diuen des de l’entorn de la formació parlamentària. Els dos partits del Govern català són conscients que l’aprovació dels pressupostos catalans depèn, al capdavall, de l’aprovació dels espanyols. I alhora, si no hi ha cap anticipació, les eleccions catalanes queden massa lluny com perquè aquest canvi de parer els passe factura. Dos factors que podrien capgirar una negativa envers els pressupostos que, atesa la situació, és ben difícil que canvie. Malgrat tot, la voluntat hi és. Per això, els dos partits independentistes amb representació al Congrés mantindran la porta oberta a la tramitació fins l'últim minut del dimarts 12 de febrer, dia en què acaba el termini.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.