La galeria Àngels Barcelona presenta "La rebelión de las raíces"; el treball recent de Daniela Ortiz relacionat amb actituds i pràctiques racistes i patriarcals, tant històriques com contemporànies.El fenomen migratori i la seva gestió per part dels estats i de les societats ha estat un dels temes centrals dels seus projectes. Les seves investigacions examinen el nacionalisme, les divisions de classe i gènere i la construcció de la identitat a partir dels llegats del colonialisme.A través de dos formats, aquesta autora peruana narra històries de com animals i plantes tropicals, en aliança amb comunitats del sud global, es rebel·len contra els responsables de l’imperialisme. Mitjançant la pintura, la performance, la fotografia i el vídeo posa de manifest com a l’Estat espanyol i a Europa, malgrat tenir un discurs progressista davant del món, segueixen vigents lleis i normes que violenten la persona migrant. El seu activisme artístic es manifesta com a detonador del pensament crític i d'acció.
Daniela Ortiz. La Rebelión de la Raíces
Galeria Àngels Barcelona
Pintor Fortuny, 27. Barcelona
Fins al 5 de març de 2023
És molt pervers el molt que podem arribar a oblidar la història o silenciar les ombres de la nostra societat. Envoltats de referències per commemorar fets que ens mostren com a vencedors generosos, darrere s’amaga la intolerància cap a altres pobles per conquerir puixança i riqueses. Daniela Ortiz (Cuzco, Perú, 1985) posa de manifest la necessitat de fer servir l'art com un mitjà de denúncia vers el discurs hegemònic. Els seus plantejaments exploren narracions de lluita contra els mecanismes de poder. La pràctica artística li serveix per a les seves anàlisis polítiques i socials en una responsabilitat de militància activa.
L’artista genera narracions visuals on els conceptes de nacionalitat, racisme, classe social i gènere són entesos de manera discrepant amb l'objectiu d'analitzar la sobirania expansionista, capitalista i patriarcal. Alhora, ha desenvolupat diversos temes sobre la classe alta peruana i la relació d'explotació amb les treballadores domèstiques. El procés de creació de Daniela Ortiz està molt lligat a la vida quotidiana; les experiències properes i les vivències pròpies sobre el racisme i la xenofòbia sistematitzada, li ha facilitat plantejar el seu compromís amb la lluita antiracista i anticolonial.
Als 21 anys, Daniela Ortiz va decidir migrar a Europa de la que tenia una imatge idealitzada. Aquesta visió va canviar en la mesura que va anar coneixent els abusos a les fronteres, la violència de les deportacions i la persecució de milers d’emigrants de països llatinoamericans i africans. Daniela ha militat a diverses organitzacions i ha lluitat pel tancament dels Centres de Detenció d'Estrangers. Després de ser mare, juntament amb altres companyes, va organitzar el Col·lectiu Madrecita, per oposar-se a la quitació de custòdia.
Les seves recerques recents aborden el sistema de control migratori, el seu vincle amb el colonialisme i els mecanismes legals creats per les institucions europees per exercir violència contra les poblacions immigrants. Els abusos perpetrats pel sistema i les morts de persones, dins de la Unió Europea, compten amb la participació oficial i la indiferència social. L’aparell estatal impedeix la plena identificació d'aquestes persones, l'empatia amb elles i el seu reconeixement com a ciutadans/es, reiterant la vigència d’un domini europeu que històricament ha negat la igualtat a l'altre.
El juliolpassat va veure la fotografia de les parelles dels mandataris a la cimera de l'OTAN a Madrid posant davant del Guernica, de Pablo Picasso; un monumental llenç que denuncia la massacre contra la població basca durant la Guerra Civil Espanyola. L’artista peruana va fer pública una carta en què reclamava al Museu Reina Sofia que la seva obra Castas Blancas (2019) fos retirada de l’exposició Vasos comunicantes. Colección 1881-2021. Considerava “aberrant” que una pintura com la del Guernica —"peça creada en resposta a un bombardeig feixista"— fos utilitzada per "aquelles figures polítiques que decideixen imposar la guerra a escala global". Finalment, no va ser enretirada.
El 2019 la Virreina, Centre de la Imatge (Barcelona) va presentar la primera revisió antològica de la seva trajectòria que va reunir una selecció d’una trentena de projectes fets durant la darrera dècada. Es mostraren des dels seus treballs inicials, que qüestionaven el Dia de la Hispanitat en la seva triple accepció d'efemèride colonial, exaltació bèl·lica i onomàstica de la supremacia blanca, fins a un conjunt de formulacions que exploraven la violència legalitzada contra la població migrant, els privilegis dels “blancs” i les agressions laborals de les classes altes als obrers oprimits. Daniela Ortiz indaga tots aquests processos i institucions sobre les quals es fonamenta el sistema de persecució, arraconament i criminalització de les persones que pateixen racisme.
Recentment, el seu quefer artístic s'ha centrat en el que és visual i manual a través de propostes en ceràmica, collage, dibuix i altres formats com ara llibres per a nens, amb la intenció d'allunyar-se de les estètiques eurocèntriques. En aquesta línia, La Rebelión de las Raíces aplega una sèrie de pintures de petit format i la producció d’un vídeo amb titelles. Aquest conjunt és hereu de la tradició religiosa dels exvots pintats: làmines metàl·liques o de fusta on es plasma una imatge i un text per demanar un desig. Concentrades en tres o quatre vinyetes que esdevenen peticions i desitjos, explica històries de com animals i plantes tropicals, ubicades en jardins botànics, hivernacles i zoos europeus, es rebel·len contra els abusadors que els van arrabassar i captivar. Són insubordinacions en contra de l'ordre establert que connecten amb formes de representació artística artesanal, derivades d’estètiques populars i indígenes.
Una altra obra de l’exposició és The Weeping Woods and the Okapi Resistence (El bosc plorador i la resistència de l'okapi), un vídeo d’un espectacle de titelles, davant d’un monument que relata el colonialisme belga al Congo. Comissionat pel Kunstenfestivaldesarts de Brussel·les i dedicada a una audiència infantil, la peça té com a protagonista un okapi; un mamífer que viu a la República Democràtica del Congo, i també altres animals representats en diferents escultures commemoratives de Brussel·les. La narració expressa la força de la unió entre animals per obrir-se camins de llibertat, subjugats i forçats a exhibir-se en zoos europeus davant la falsa promesa de protecció. També comparteix amb el públic el conjunt de titelles i el teatrí que apel·len a la dimensió de la memòria oral.
Daniela Ortiz utilitza xarxes socials com a canals de difusió, no precisament per parlar sobre les seves obres, sinó per posar de manifest els temes que ella exercita: migració, llei d'estrangeria i racisme.