“La vida en emergència”, una alerta sobre la fragilitat de l’ecosistema en la primera gran exposició de la Fundació Sorigué per aquest any a Lleida.
“Estudiar la vida des de la poesia que dona l’art, però també des de les respostes que la ciència ens aporta per a un tractament positiu de la crisi mediambiental”. Així explica Juan Zamora, la idea principal que s’amaga darrere de “La vida en emergència”, la seva primera gran mostra individual, que s’inaugura el 18 de febrer a la sala d’exposicions que la Fundació Sorigué acull en la seu principal del grup empresarial a Lleida i que es podrà visitar fins al 7 de desembre d’enguany. Es tracta d’un projecte que ha estat gestat en els darrers tres mesos i que juga amb les dues accepcions del terme “emergència”, això vol dir, d'una banda, una situació de perill que requereix una acció immediata i, per l'altra, a allò que neix, que emergeix.
La vida en emergència és una mostra que adopta diferents disciplines artístiques des del dibuix, que és el fonament de tota la seva obra, fins a la instal·lació amb materials orgànics i també la videoprojecció. La primera obra és un dibuix ("Un árbol y su sombra"), creat per l’artista a la paret amb un simple carbonet, un arbre nu, branques sense fulles que projecten la seva ombra a terra i que introdueix al visitant en la idea de natura devastada. És en aquesta planta on s’exhibeixen una sèrie de quaderns plens de dibuixos de persones i animals que es mouen amb la tècnica del vídeo i que representen els problemes dels adults des d’una perspectiva infantil.
És en aquesta mateixa sala on hi ha una de les instal·lacions on es barregen els conceptes de poesia i ciència. “Cultiva el aire”, feta a partir d’una col·laboració amb l’Institut de Microbiologia de la Universitat Carlos III de Madrid i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), és una instal·lació feta a partir de plaques de Petri, que són els recipients de vidre que s’usen en microbiologia per analitzar i també guardar microorganismes. Penjats del sostre, les plaques han “atrapat l’aire” i també les cèl·lules i bacteris que no són visibles a l’ull humà, conformant una mena de petita galàxia que crida a la reflexió sobre la vida amagada a partir d’un paisatge de gran bellesa.
Les sales de la Fundació Sorigué s’han adaptat al disseny de les peces exposades, com la que s’anomena “Emerger la luz”, on Juan Zamora juga amb la contraposició dels conceptes llum i foscor. Són tres parets que presenten una base de terra procedent d’incendis forestals i de la qual sorgeixen flors i fulles d’espinacs i gira-sols que han estat tractades amb una tècnica d’enginyeria biomèdica —la descel·lularització— i que les fa transparents. Tenen llum en la foscor i l’artista vol alertar així dels perills de la desforestació.
A la planta subterrània, Juan Zamora desenvolupa “Every missing flower”, un crit d’atenció sobre la pèrdua de la biodiversitat amb dibuixos de 109 plantes considerades en perill d’extinció. En el següent espai, l’artista presenta “The “Wormholes”, una original instal·lació a partir de fulles seques que han estat objecte de la voracitat de petits escarabats. Aquests petits insectes, també anomenats paneroles, foraden les fulles verdes. Zamora hi ha aplicat una nova lectura, traduint els forats com a notes musicals d’una partitura que col·loca en caixes musicals i que dona com a resultat un conjunt de melodies, la simfonia d’éssers diminuts, cabdals per a la pervivència dels ecosistemes.
La mostra es tanca amb “Tierra y Agua”, un conjunt de cinc projeccions sobre terra, en la que es visionen cinc corrents d’aigua filmades als cinc continents, ressaltant així el líquid element com un element fonamental per a la vida. Zamora ha construït una exposició de fort impacte estètic i conceptual que fa reflexionar sobre el perill d’extinció de les espècies i de la natura per l’acció antropogènica.
Guardonat amb el Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres, per vincular l'art, l'estètica i la qualitat formal en la seva obra, Zamora té una amplia i brillant trajectòria com a docent —especialitzat en la tècnica de l'animació— en diverses universitats espanyoles, sud-africanes, estatunidenques i asiàtiques. Es considera un "artista nòmada" i durant molts anys, ha participat en reconegudes residències artístiques de centres internacionals a Nova York, Johannesburg, Cali, o La Reial Acadèmia d'Espanya a Roma.
Per a la presidenta de la Fundació Sorigué, Ana Vallés, “Juan Zamora canalitza, a través de la seva obra, la necessitat comuna d’entendre la vida. A partir de la biologia plasma des d’una perspectiva poètica temàtiques universals. El seu treball està profundament vinculat a les preocupacions que ens convoquen com a fundació i com a grup empresarial. El treball de Zamora ens acompanya en la nostra voluntat de reflexionar i ens crida a actuar com a societat”.