El punk mai mor. I, de fet, el punk en català segueix creixent. Darrere de l’èxit de grups com Crim, Smoking Souls i Ebri Knight, de bandes veteranes com Kop, Opció K-95, Pilseners i Inadaptats o grups que despunten com Fetus, Les Buch, Anti-patiks i Demencials, hi ha ple de grups punk de qualitat en la nostra llengua que mereixen ser escoltats.
Les Salvatges
Punk rock patriota i amb influències de la música rebel irlandesa, Les Salvatges són un trio barceloní amb gran sentit de l’humor. Prou, per exemple, per renegar d’alguns dels grups de versions més coneguts del panorama català. Temes com "La pàtria", versió de la irlandesa "Go on home British soldiers", tenen fusta d’himne.
Groggy Rude
En la lliga del punk amb sentit de l’humor, també hi destaquen els Groggy Rude. El grup de punk rock tarragoní destaca per les seves versions de cançons allunyades d’aquest gènere com "Em poses a 100" de la Xana, "Privilegi raro" —inspirada en la cançó popular anglesa "Geordi-2— o la recent "Serà perquè t’estimo", de Ricchi e Poveri.
Bacora
“Alacant, la gran capital dels Països Alacants”. Aquest és el leitmotiv del tema més conegut de Bacora, "Alacant". Els membres d’aquest quintet provenen de les comarques centrals del País Valencià, però sonen com el punk californià més autèntic. T’agrada NOFX? Escolta Bacora.
Saïm
Amb tres en fan prou per omplir les seves cançons de contundència i eufòria. Els mallorquins Saïm serveixen una curiosa proposta de punk intimista i plena de quotidianitat, de moments que vius en el moment que decideixes acceptar que et toca passar a l’etapa adulta. "Celobert" és un exemple.
Les Cruet
El punk melòdic i amb influències indie, però esperit distorsionat, de Les Cruet és tota una anomalia dins el panorama català. La seva proposta és plena de temes introspectius, farcits de ràbia i desencís. Tot, dins un univers que es podria dir que té un toc màgic. "Cérvols" és una bona porta d'entrada.
Enemic Interior
Entre el post-punk i l’oi, passant pel hardcore, Enemic Interior són un dels grups més contundents de la nova fornada. Els de Barcelona, nascuts el 2020, són d’aquelles formacions que només escoltar-les et fan venir ganes de de saltar al pogo. Com en aquest "La llum".
Apologia
Els de Vila-real són dignes hereus de propostes musicals com Smoking Souls o Berri Txarrak. A mig camí entre el punk rock i el rock alternatiu o el pop, el so d’Apologia el marquen clarament les guitarres contundents. Un exemple és aquest "A ple pulmó".
Derbe
California també estén les seves fronteres fins a les comarques barcelonines. Els Derbe, però, conjuguen una proposta punk que, per moments, s’acosta al pop i l’ska de la tercera onada. Pareu atenció a les seves lletres tacades de nostàlgia i ironia. Una mostra, "Va!".
Brigada Moreneta
Passamuntanyes posat i molta mala llet. Aquesta és la combinació que fa infalibles a Brigada Moreneta. Subversius i àcids, amb lletres obertament polítiques, els de Vilanova i la Geltrú segueixen el deixat que tant bons resultats ha donat a grups com Inadaptats. La proposta: "Ocell negre".
Coça
Vacances a Baviera és el nom del primer àlbum dels Coça. Punk rock mallorquí que no deixa a ningú sencer. Disparen contra els alemanys que viuen a l’illa, contra l’extrema dreta i l’espanyolisme, contra els guiris o contra els ciutadans del món i el seu hippisme. No patiu per no entendre les seves lletres, són més aviat directes. Escolteu aquest "Suverkaufen".
Tano!
Sense por a l’experimentació, els Tano! són el duet més hardcore de l’escena catalana. Els gironins ja duen a sobre uns quants anys de trajectòria a cop de veus screamo i bombolles de distorsió. Tota una experiència catàrquica que podeu començar a gaudir amb "L'enciclopèdia del no-res".
Batec
Ideal per hooligans, Batec segueixen l’estela de Crim amb punk ràpid i contundent. Entre el Vallès i les terres de ponent, les cançons d’aquest quartet són plenes de tornades esperant ser corejades per un públic disposat a deixar-s’hi el coll. Aquest "Història de mentides i sang" és demolidor.
X-Fanekaes
Amb un peu a cada costat, els X-Fanekaes barregen el millor del punk amb el millor de la música d’arrel. Des de l’Horta Nord i amb vuit membres dalt de l’escenari són garantia d’ambient festiu. Tot s'entén molt millor escoltant aquest "No puc dormir (sexe, cassalla i punk folk!!!".
Milicians
Un dels millors streetpunk de casa nostra l’estan fent, des de la Garrotxa, els Milicians. Cultura redskin i múscul combatiu antifeixista són la marca de la casa d’aquest quintet autor de l’accelerat himne del Club Atlètic Olot. Escolteu si voleu "Benzina i foc".
Familia Fracàs
El punk i la reivindicació política no està renyida amb el sentit de l’humor. Així ho demostren Família Fracàs al seu nou disc, Passaport Enlloc, que apareixerà el 10 de novembre. Entre altres temes, destaca "Punk Rock Sostenible" on expliquen la seva estratègia per “expropiar” royalties a Spotify. Per fer boca, escoltem "Treballar és de pobres".
Nus
El trio Nus és un dels grups amb un so més particular i experimental de l’escena punk catalana. El seu slow core els dona un lirisme que els fa flotar de forma poc habitual. Una mostra és aquest "Terra alta".
En algun punt caldria tancar la llista, però també hi podria haver constat el punk-celta dels Lad Cúig, el punk clàssic dels Rapatapunk -amb components dels mítics A Jako Pako-, l’oi de Cor Fort, l’humor de Panellet, l’street punk d’Eterns o Answer, la corrosió de Zombie Pujol, l’heterodoxia de Power Burkas, el punk metàlic de Hashtack, els vallencs Incendi i tants altres. En trobeu a faltar cap més? Feu-nos-ho saber a través de les xarxes!