Entrevista

Joan Mena: “En termes fiscals, PP i C’s es poden entendre perfectament amb ERC i PDeCAT”

Joan Miquel Mena Arca (Sabadell, 1975) és portaveu de Catalunya en Comú, confluència que també acull Esquerra Unida i Alternativa, la formació en què milita des que es va fundar. Mena ha adquirit transcendència, entre més coses, pel seu paper al Congrés, on és diputat d’Units Podem i una de les veus catalanes més escoltades. Parlem amb ell de l’actualitat política, concretament de l’estat actual dels pressupostos generals, catalans -dels quals els comuns han anunciat la suspensió de les negociacions- i barcelonins. En el número 1808 d’aquest setmanari, que estarà als quioscos el 4 de febrer, trobaran l’entrevista sencera, en què es tracten també qüestions com ara les disputes internes al si de Podem i dels comuns, el judici a l’1 d’octubre i molts altres temes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per què han anunciat que no donaran suport als pressupostos catalans?

Hem anunciat que suspenen les negociacions amb el Govern Torra-Aragonès pel que fa als pressupostos de Catalunya. Primer, perquè no ens han donat cap resposta a les propostes que hem fet des del grup parlamentari de Catalunya en Comú. Nosaltres els havíem obert tres vies, tres portes per poder obtenir els ingressos que necessita Catalunya per fer uns pressupostos socials que donin resposta a les mobilitzacions que hem viscut en els últims mesos. Aquestes vies eren, en primer lloc, la lluita contra el frau fiscal. Tenim un govern a Catalunya que no té com a prioritat reduir el frau fiscal. La segona porta que vam obrir és la de la reforma fiscal. Precisament, en ple procés de negociació amb Catalunya en Comú-Podem, el que va fer el govern de la Generalitat -Esquerra Republicana i PDeCAT- és aliar-se amb Partit Popular i Ciudadanos per tombar una resolució al Parlament que era la nostra proposta fiscal. Per tant, el que fan ERC i PDeCAT és acabar votant en la mateixa línia en clau fiscal que la dreta espanyola. La tercera és la via dels Pressupostos Generals de l’Estat. Si no els volen aprovar, tot i que suposen més ingressos per Catalunya, ens haurien d’explicar d’on pensen traure aquests ingressos. El que nosaltres tenim clar és que Catalunya necessita uns pressupostos socials que donin resposta a les reivindicacions i mobilitzacions dels últims mesos al país.

Segons vostè s’han suspès les negociacions. Això vol dir que es poden reobrir?

Si nosaltres tenim sobre la taula una proposta clara sobre ingressos, és a dir, d’on els pensa traure el govern de Catalunya, i per tant uns pressupostos realistes per al nostre país, nosaltres ho considerarem. Però de moment no veiem la garantia per part del govern català. Durant aquest temps de negociació, en les reunions que hem fet entre Catalunya en Comú-Podem i el govern de la Generalitat, el que ens hem trobat ha sigut gairebé un govern en descomposició, més pensant en les seves lluites internes que no pas en els interessos i en els drets i serveis públics de catalans i catalanes.

Vostès mateixos diuen que el govern Torra diu una cosa i fa una altra. Per què?

Ells moltes vegades diuen que escolten les mobilitzacions que hem tingut en els últims mesos a Catalunya, però després no donen sortida via pressupostos a les mobilitzacions que s’han fet per part de bombers, col·lectiu docent, personal sanitari... Totes aquestes mobilitzacions han omplert els carrers de Catalunya els últims mesos en clau social.

És possible que s’abstinguen i que faciliten així l’aprovació dels pressupostos?

Nosaltres ho hem dit i no volem enganyar ningú: estem molt lluny dels pressupostos del govern de la Generalitat. Primer, perquè no tenen una proposta clara. Nosaltres avui encara no sabem la xifra total del pressupost del 2019 que té al cap el govern de la Generalitat. Hi ha possibilitats que estigui per sota del pressupost de l’any 2018. Això no va en la línia d’uns pressupostos que donin sortida a les necessitats socials dels catalans i les catalanes. I ens hauria d’explicar el govern a què volen renunciar: als més de 850 sanitaris que nosaltres volem incorporar a la sanitat pública de Catalunya? A rebaixar un 30% les taxes universitàries, que són avui les més cares del conjunt de l’Estat? A que hi hagi el personal necessari en polítiques de dependència?

Si diu que no saben la xifra exacta, això vol dir que no han vist els pressupostos?

No els hem vist. Les reunions han estat una mica surrealistes en el sentit que mai no ens han passat el global dels pressupostos. Hem fet reunions sectorials, moltes vegades sense veure documentació. Per tant, és impossible tenir una mirada global d’uns pressupostos que estiguin a l’alçada del que necessita Catalunya. Si això ho acompanyem amb el fet que la proposta d’ingressos no és real ni creïble, perquè tanca les tres portes d’ingressos que deia abans, estem davant d’uns pressupostos que som més fum que una altra cosa.

Semblava que des de Vicepresidència estaven oberts a fer concessions en termes de fiscalitat, tal com demanaven vostès. Què ha passat?

Precisament en l’últim ple vam presentar una proposta de resolució en clau de reforma fiscal. Imagini: demanàvem una cosa tan bàsica com que les altes rendes, els qui cobren més de 120.000 euros l’any, poguessin fer una aportació fiscal de 60 euros mensuals. Jo crec que perfectament s’ho poden permetre, i això permetria també la redistribució en clau econòmica que necessita Catalunya. No només ens van votar en contra, sinó que ERC i PDeCAT es van aliar amb el PP i C’s per tancar aquesta proposta que havíem fet des de Catalunya en Comú-Podem. Per tant, arribem a la conclusió que en termes fiscals, PP i C’s es poden entendre perfectament amb ERC i PDeCAT. Dit d’una altra manera, el Govern de la Generalitat és capaç d’aliar-se amb la dreta espanyolista en clau fiscal per no donar resposta a les necessitats dels catalans i les catalanes.

Les propostes de resolució, però, sempre les carrega el diable, i sovint per un matís concret acaben sent rebutjades...

No era el cas, perquè nosaltres estàvem oberts a poder fer acords. Precisament, en el procés de negociació dels pressupostos, trobar-te que el govern de Catalunya s’alia amb PP i C’s per tombar una proposta fiscal nostra és una manera de dir que no volen obrir la via fiscal per tenir més ingressos.

A les reunions no us deien res al respecte?

No. Bé, que no era la seva prioritat.

No es veu com una prioritat que la Generalitat surti del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), tal com permetrien aquests pressupostos?

La prioritat que veiem és que els pressupostos han de servir per millorar la vida de la gent. Això es fa només amb pressupostos socials que donin resposta a l’educació pública, a la sanitat pública, que puguem baixar un 30% les taxes universitàries més altes de tot l’Estat, que puguem deixar de ser líders en llistes d’espera en les polítiques de dependència, poder garantir el dret a la mobilitat i al transport públic... Per tant, la prioritat de Catalunya en Comú és la vida de la gent i tenir uns pressupostos pensats no en rescatar un govern, sinó la gent.

Però l’opció d’accedir a vies d’endeutament amb millors condicions també és una manera de tenir més diners.

Que presentin alguna via. Els hem ofert tres: el frau fiscal, la reforma fiscal i els pressupostos generals de l’Estat. Amb alguna de les tres vies aconseguirien fer uns pressupostos socials. Si tanquen aquestes tres portes, que ens diguin quina és la que volen obrir. Però ni això ens diuen. Nosaltres el que percebem és, d’alguna manera, un govern que, per les seves disputes internes, no són capaços de clarificar la seva proposta.

S’ha dit que aquests pressupostos serien els de més inversió social, que arribarien als que s’aprovaven abans de la crisi. Dona per bones aquestes estimacions?

No. Ja deia abans que no sabem ni tan sols la xifra global d’aquests pressupostos. Per tant, si estem per sota dels pressupostos del 2018, vol dir que no estem donant resposta a les necessitats no d’aquest any, sinó a les que portem acumulades durant els últims deu anys. Hem de pensar que el govern de la Generalitat porta deu anys fent propostes que no responen a les necessitats de la gent. Estan convertint en estructurals les retallades i la política d’austeritat. El que pensem és que és el moment d’acabar amb això. Necessitem uns pressupostos que estiguin a l’alçada de les necessitats de la gent.

Hi haurà qui relacione la seua negativa amb la no aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per part de l’independentisme.

Nosaltres sempre hem dit que són dues vies de negociació per separat. No fem intercanvi de cromos: la nostra política és la de garantir la millora de la vida de la gent. Per tant, si ells no volen aprovar uns pressupostos generals de l’Estat, estan en el seu dret, però que ens expliquin quines són les seves vies d’ingressos. Perquè si tanquen la porta als pressupostos generals de l’Estat i a més no tenen més opcions per tenir ingressos a Catalunya, vol dir que no tenen un projecte social per al país i el que necessitem és, precisament, un govern que pensi en els interessos de la gent.

Si no s’aproven els pressupostos catalans, vostè donaria per acabada la legislatura?

Això ho haurà de fer el govern. Evidentment, crec és una molt mala notícia un escenari de pròrroga pressupostària sense els ingressos que necessita Catalunya, sense les vies d’ingressos tancades i amb un govern que, des de fa massa temps, està bloquejat i no té una sortida per Catalunya. Això, al cap i a la fi, és decisió del Govern i seran ells els qui hauran de decidir. Nosaltres el que tenim clar és que no blanquejarem les polítiques d’aquest govern, perquè van en contra de la vida de la gent.

Demanarien eleccions?

Torno a dir que això és responsabilitat del Govern.

Davant d’aquest escenari, donen per tancada qualsevol possibilitat d’aprovar els pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona?

Aquesta és una tercera negociació que dependrà també de les forces que hi ha a l’Ajuntament de Barcelona. Jo crec que Barcelona està demostrant que es poden fer unes polítiques socials pensades per a la gent. Hem presentat no fa gaire les polítiques per garantir un dentista municipal per tota aquella població vulnerable que no hi té accés; hem ampliat l’oferta en educació pública a Barcelona, que havia sigut històricament deficient; estem garantint el dret a la mobilitat amb la connexió dels tramvies tot i que alguns, per interessos partidistes i electoralistes, havien tingut bloquejada... El que diem a les forces catalanes, especialment a les progressistes que estan a l’Ajuntament de Barcelona, és que pensin en clau de les necessitats que té Barcelona i no en els interessos de cada partit a nivell nacional. Volem donar continuïtat a les polítiques d’Ada Colau.

Però vostès mateixos han vinculat els tres pressupostos...

Nosaltres, en el seu moment, el que vam dir és que seria una molt bona notícia que s’aprovessin els tres pressupostos, perquè són les tres institucions principals que operen a Catalunya: l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Per tant, seria una molt bona notícia transmetre a la ciutadania que posem per davant els interessos de la gent i no els partidistes de cadascú. A partir d’aquí, cadascú haurà de fer els comptes que més donen resposta a aquestes necessitats.

Pel que fa als pressupostos estatals, quin pronòstic fa?

Jo soc relativament optimista, tot i que el Govern del PSOE té els seus límits, i els límits tenen molt a veure amb la democratització del poder econòmic i amb les imposicions de la Unió Europea. Soc optimista perquè al final ERC i PDeCAT entrin en un escenari de negociació dels pressupostos. Tot entenent el que ells diuen, respectant i fins i tot empatitzant amb el que diuen: és molt difícil l’escenari, en un trànsit com l’actual, amb persones empresonades injustament. És un escenari complicat. Nosaltres diem que probablement és una oportunitat per començar a dialogar amb el govern de l’Estat sobre tot: no només sobre pressupostos, sinó també sobre la situació política que viu Catalunya.

En clau estatal, si no s’aproven els pressupostos, hauria de finalitzar la legislatura?

Estem en les mateixes. Evidentment, si no s’aproven uns nous pressupostos, nosaltres no volem gestionar els de Mariano Rajoy. Però haurà de ser el president del Govern qui decideixi si convoca o no les eleccions. Allò important de la moció de censura contra el Govern Rajoy no era només fer fora Rajoy, sinó també les seves polítiques. I per poder-les fer fora necessitem uns comptes que siguin els de la majoria de la moció de censura. Per això, també interpel·lem no només al PSOE -amb què ja tenim un acord i estem dient que s’ha de complir, perquè si no el compleixen farem com hem fet amb el decret d’habitatge, que és no donar-li suport perquè no responia a l’acord previ que tenia amb Units Podem el Govern d’Espanya-, sinó que també interpel·lem ERC i PDeCAT, com a forces que van facilitar la moció de censura, perquè s’incorporin a aquesta negociació, atès que aconseguirem coses importants per al país.

 

[Aquest article és un fragment de l'entrevista completa que sortirà publicada a la revista en paper la setmana que ve]

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.