El dia ha començat tranquil, pel nou govern socialista de Catalunya encapçalat per Salvador Illa. Era la primera Diada des de fa catorze anys que l’independentisme no ostentava el govern ni la majoria al Parlament i no han rebut cap xiulet ni cap crit en fer l'ofrena floral protocol·lària al monument dedicat a Rafael Casanova.
Els socialistes, en aquest context amable, han demanat una “diada per tothom” i han posat èmfasi en la “pluralitat” de Catalunya. En canvi, el president del Parlament, Josep Rull (Junts), per la seva banda, s’ha mostat contundent i crític amb "l'incompliment radical" de la llei d'amnistia, per part del Suprem. Rull també ha lamentat que s'hagi de tornar a commemorar una Diada amb l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig a un exili "infame".
L'aplicació de la llei de l'amnistia, com el 'finançament singular' i la 'Catalunya plural' dels socialistes han estat els protagonistes dels discursos del matí dels partits polítics.
Per qui sí que hi ha hagut retrets en l'ofrena a Casanova –“traïdors!”, “espanyols!”— ha estat per ERC, que fet acte de presència amb una comitiva liderada per l’expresident Pere Aragonès i el secretari general adjunt d’ERC Juli Fernandez. S’hi han trobat a faltar l’expresident del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira —que és qui va rubricar el pacte que va facilitar la investidura de Salvador Illa—.
Ni Junqueras ni Rovira han fet acte de presència, tampoc, a la concentració de la tarda. Ni ells ni milers de persones de la societat civil que solien sortir a manifestar-se, any rere any. Aquest 11 de setembre, la manifestació tradicional s’ha plantejat descentralitzada. Hi havia convocatòries a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa (com a nucli de les Terres de l’Ebre). L’assistència conjunta a les manifestacions d’arreu de Catalunya ha estat —segons dades de la Guàrdia Urbana i la policia local— de 73.500 persones, entre Barcelona (60.000), Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa.
Es tracta de la xifra més baixa des de l’inici del Procés, sense tenir en compte l’any de la pandèmia. L’any passat, la policia va comptar 115.000 manifestants, per tant, enguany l’assistència hauria decrescut en un 40% (45.000 persones). Unes dades que corroboren el desencantament popular amb el moviment independentista, en un moment en què l’espai polític es troba fracturat, enfrontat i coix de líders definits.
Malgrat això, les entitats convocants de les concentracions —per primera vegada no ha estat només l’ANC, sinó que s’ha organitzat col·lectivament amb Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR Catalunya— han assegurat que “arreu del país, més persones han sortit als carrers que els anys anteriors”. I han criticat les estimacions de la Guàrdia Urbana que, diuen, “estan molt per sota de la realitat”.
Barcelona, el centre de la descentralització
Pocs minuts després de les quatre de la tarda arrencava la manifestació descentralitzada a les cinc ciutats. Cada localitat reivindicava un dels que, segons l’organització, són els grans greuges que implica “la dependència de l’estat espanyol i l’espoli fiscal continuat”. A Girona es reivindicava un sistema sanitari digne; a Barcelona, un habitatge just i accessible per a tothom; a Tarragona, infraestructures de qualitat; a Lleida, un tracte just per la pagesia i a Tortosa, la gestió dels recursos hídrics.
Enguany, el lema de la Diada era “Tornem als carrers” i el color corporatiu de la celebració i la samarreta era el verd, que pretenia recuperar el cromatisme de la manifestació del 2012. També és el color que portaven els voluntaris de l’Assemblea les últimes manifestacions.
A Barcelona, la manifestació ha sortit de l’estació de França i ha fet un trajecte curt, de tan sols 850 metres, fins a arribar a Arc del Triomf. La capital catalana ha agrupat la gran majoria dels participants en les marxes —60.000 de 73.500—. Encapçalant la marxa hi havia personalitats de les entitats civils i partits polítics independentistes com els presidents de l’ANC i d’Òmnium, de la resta d’entitats convocants, d’Acció Cultural del País Valencià i d’Obra Cultural Balear.
A la tarda, a diferència del matí, ERC no ha rebut crits. Només una dona ha preguntat “on és Rovira? A la panxa del bou”.
Al llarg de la concentració s’hi podien comptar moltes estelades, grosses i petites, i els càntics eren els tradicionals. “Independència”, “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”, “boti, boti, boti…”. També s’han vist les màscares de Carles Puigdemont, que es van popularitzar en la seva tornada a Catalunya el 8 d’agost, acompanyades de crits de “Puigdemont, el nostre president”.
Crida a la unitat
Un cop arribats a Arc del Triomf, al punt de les 17.14 h, ha començat l’acte principal de la jornada. Els presentadors d’enguany han sigut el pallasso i humorista, Claret Papiol, i l’actriu i cantant, Lloll Bertran, que han començat fent referència a un dels temes que eren a l’aire aquesta jornada: la necessitat de fer efectiu un finançament singular. “Volem decidir què fer amb els nostres diners, amb els 22.000 milions d’euros que se’n van a Madrid i no tornen”, ha dit Bertran.
Després de la presentació inicial, els presentadors han cedit el micròfon a la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), ja que a Barcelona es reivindicava el dret a l’habitatge. Maria Antònia Castellana, activista de la PAH, ha condemnat que “l’habitatge des de fa anys no és un dret, és un luxe”. “Per un habitatge digne, Independència”, ha clamat.
I tot seguit, han pujat a l’escenari els presidents de les entitats organitzadores per llegir un manifest unitari: Lluís Llach (ANC), Xavier Antich (Òmnium), Jordi Gaseni (AMI), Teresa Vallverdú (CxRep), Núria Ferrandis (La Intersindical), David Minoves (CIEMEN) i Sònia Pascual (CDR).
Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha començat el discurs criticant la incapacitat dels partits independentistes de traçar una estratègia compartida. “Han estat incapaços de posar-se d’acord, tot i que la ciutadania ens hem manifestat i els hem facilitat majories parlamentàries”, ha dit Antich, que ha provocat un gran xiulet al passeig de Lluís Companys.
“Unitat, unitat, unitat”, han clamat els manifestants.
“La baralla permanent i les disputes personalistes ens han posat en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant de Felip VI, el rei del 3 d’octubre”, ha seguit Antich. I ha recalcat que el govern “parla de normalització de la situació de Catalunya”, però que tot el que està passant a Catalunya —les reticències en l’aplicació de la llei d’amnistia, l’exili del president Puigdemont, els delictes de l’1-O— no és “ni remotament normal”.
Lluís Llach, que s’ha estrenat en la seva primera Diada com a president de l’ANC, ha seguit el fil d’Antic. “De quina normalitat parla aquesta gent?”, ha cridat el cantautor, que ha estat rebut amb emoció i forts aplaudiments pels manifestants.
Ell ha estat l’encarregat de cloure l’acte i d’agrair la unitat a les entitats organitzadores. El públic, a mig parlament, s’ha posat a cantar l’Estaca, i Llach ha saltat dient “això no m’ho feu, si us plau, no m’ho feu que no cal”. En acabar el discurs, però, el passeig ha desobeït el president de l’ANC i han cantat la cançó.
Tot seguit, a l’Arc del Triomf ha continuat la Festa de la Llibertat amb els concerts d'Al·lèrgiques al Pol·len, Ginestà i Flashy Ice Cream.
Girona: xiulets per Marina Geli
A Girona, unes 6.500 persones, segons la Policia Municipal, han participat en l'acte unitari de la Diada al crit "d'independència". La concentració ha instat a tornar a "teixir complicitats" per "fer-nos forts i valents de nou" i s'ha centrat a denunciar els greuges de "l'espoli" en sanitat a Catalunya. Per fer-ho, han comptat amb els discursos del metge i secretari nacional de l'ANC, Albert Vendrell, i l'exconsellera de Salut, Marina Geli, que s'ha endut xiulets i crits d'una part dels assistents possiblement pel seu passat polític, ja que va estar vinculada al PSC, tot i que ara és pròxima a Junts.
‘Pel futur de la pagesia’ a Lleida
En el cas de Lleida, unes 3.000 persones segons la Guàrdia Urbana -fins a 8.000 segons l’organització- s’han manifestat pel futur de la pagesia i la independència. La defensa del sector primari era l’eix temàtic de la convocatòria liderada per l’ANC a la capital de Ponent amb l’objectiu de situar-lo com una estructura d’estat. Ho han fet després de les mobilitzacions multitudinàries de la pagesia aquest 2024.
La manifestació ha arrencat a l’avinguda de Catalunya i ha finalitzat a l’encreuament de Rovira Roure amb Passeig de Ronda on s’ha fet l’acte polític. L’ANC ha valorat positivament la convocatòria que ha comptat amb representants d’entitats sobiranistes i partit.
Tarragona i Salvador Illa, “botifler”
Pel que fa a Tarragona, la manifestació de les entitats independentistes ha congregat unes 2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, que han omplert la Rambla de la ciutat. Els manifestants han arrencat al passeig de les Palmeres i han marxat fins al Monument dels Herois del 1811, on s'han fet els parlaments.
Els independentistes han cridat consignes a favor de la independència, en record de l'1 d'Octubre i en contra el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui han titllat de "botifler". Els organitzadors han exigit que es reverteixi la desinversió del govern espanyol per millorar les infraestructures i el servei ferroviari, que consideren “deficient".
Reequilibri territorial i defensa del Delta
I a Tortosa, 1.200 persones segons la Policia Local s'han manifestat pels carrers per reclamar el reequilibri territorial amb motiu de la manifestació convocada per l'ANC i altres entitats independentistes de les Terres de l'Ebre. La defensa del riu Ebre i el seu Delta, la massificació de centrals eòliques i línies d'alta tensió que travessen el territori o l'èxode al qual es veuen abocats els joves per trobar oportunitats de futur han estat els temes protagonistes del manifest ebrenc. La marxa ha sortit de la plaça del Bimil·lenari i ha enfilat l'avinguda de la Generalitat fins a l'espai del parc municipal Teodor Gonzàlez.