La tranquil·litat política característica d’Andorra, un país de 85.000 habitants de tradició conservadora en què el centredretà Xavier Espot governa amb majoria absoluta i en el qual enguany no hi ha convocades eleccions generals ni comunals, es veurà pertorbada per l’acord d’associació que s’explora amb la Unió Europea i que haurà de ser validat per referèndum –no per imperatiu legal, sinó pel compromís adquirit pel Govern.
El Consell General d’Andorra, que compta amb 28 consellers –diputats–, podria perfectament aprovar aquest acord amb una sobrada majoria de 20 sobre 28. Els 14 consellers del partit del govern, Demòcrates, sumats als dos de Ciutadans Compromesos, al d’Acció per Andorra i als tres del Partit Socialdemòcrata –que forma part de l’oposició– sumen aquesta elevada majoria contestada només per Concòrdia, el principal partit de l’oposició –de tall progressista, identificat amb l’ecologisme i crític amb els problemes d’accés a la vivenda– i per Andorra Endavant, formació euroescèptica que encaixaria amb els postulats reaccionaris que a poc a poc s’imposen a Occident.
Malgrat aquesta diferència al parlament andorrà, les enquestes pronostiquen que el no a l’acord de l’associació és més probable que el sí en un referèndum que es preveu que es convoque a finals d’any.
L’acord d’associació
L’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea està tancat, tot i que actualment es troba en fase de validació jurídica dels textos per a decidir si l’acord ha de ser mixt o no mixt. Si es dona aquest últim supòsit el procés seria molt més ràpid, ja que les matèries presents en l’acord serien directament delegades a la Unió Europea. Si l’acord es declara mixt, en canvi, cadascun dels parlaments dels 27 estats membres de la UE l’hauran de ratificar, fet que alentiria l’aprovació definitiva.
De l’endarreriment o no de l’acord dependrà la data del referèndum, que encara no ha estat convocat. En un principi es preveia que es podria fixar a mitjan 2025, però ara es pronostica que no es convocarà fins finals d’any o inicis de 2026.
Un dels defensors d’aquest acord és Jordi Cinca, que va ser ministre de Finances d’Andorra entre 2011 i 2019 i ha ocupat altres càrrecs en l’administració. Ell mateix explica que amb l’acord d’associació Andorra no passaria a ser membre de la UE, però sí un tercer país amb lliure circulació de persones, de capital, de serveis i de mercaderies. A més, el coprincipat assumiria el mercat únic. Totes aquestes novetats espanten bona part dels andorrans, acostumats a l’hermetisme tradicional del país.
Cinca apunta que “hi ha un enorme desconeixement de l’acord”, i diu també que “és difícil donar-li valor als resultats de les enquestes quan encara no n’hi ha hagut campanya sobre el contingut”. Però d’entrada, l’exministre admet que hi ha rebuig al canvi. “El sentiment entre la majoria de la població és que a Andorra ja li va bé amb l’estatus que té. I amb aquest sentiment una proposta de canvi en el futur no és senzilla d’explicar. El Govern es troba en aquesta situació”, argumenta.
El cert és que el país ha negociat aquest acord prioritzant que es respecten les seues particularitats. La UE, de fet, ha entès que la lliure circulació de persones no pot ser recíproca entre Andorra, que té 85.000 habitants, i la UE, que en té 450 milions. Per això, Andorra podrà continuar gestionant la immigració a través del sistema de quotes que ha exercit fins ara. Malgrat aquesta i altres particularitats de l’acord, “la gent continua pensant que aquest pas ens afebleix i els defensors del no consideren que un primer pas d’aproximació a la UE ens posarà en situació de risc quant a migració, seguretat i sobirania”.
Aquest és el debat que s’intensificarà aquest 2025 en un país que arrossega altres problemes que no li són exclusius, però sí especialment lesius en un territori tan petit, tals com l’encariment desproporcionat de la vivenda, la saturació poblacional o el monocultiu del sector turístic.
Per defensar aquest acord, Jordi Cinca argumenta que cal fer-ho des d’una posició global de país. “Andorra està envoltat de països de la UE i ha de definir el seu futur procurant que els seus ciutadans tinguin oportunitats en un territori i un mercat molt més amplis que el que tenim ara mateix. L’única manera que Andorra pugui oferir aquestes oportunitats és amb un acord amb la UE, en la qual la UE interpreti que un andorrà és exactament igual que un alemany, un francès o un holandès. L’acord fa això: posar els ciutadans d’Andorra en igualtat de condicions amb qualsevol ciutadà europeu i obrir les portes al conjunt del mercat”.
Tot això, segons l’exministre, seria “el pilar per poder diversificar la nostra economia, que és extremadament dependent del turisme, i l’única manera de diversificar-la és amb un mercat molt més ampli que l’andorrà”. Alhora, Cinca valora també que “en un món que cada dia es complica més i en què nosaltres som tan petits, estar sota la protecció d’un marc legislatiu de la dimensió de la UE ens protegeix. I si no estem protegits, cada vegada que hi hagi dificultats la UE no tindrà obligacions legals ni morals amb nosaltres”.
En aquesta línia, en el seu missatge de cap d’any, el cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, defensava que l’acord d’associació amb la UE “és una palanca que ha de contribuir a configurar un entorn on els nostres joves tinguin un futur molt més prometedor al país que els ha vist néixer i créixer”.