Andorra

Xavier Espot: «Despenalitzar l’avortament seria la fi del coprincipat d’Andorra»

Xavier Espot Zamora s’ha convertit, amb 39 anys, en el cap de Govern més jove de la història d’Andorra. Llicenciat i màster en dret per ESADE i llicenciat en Humanitats per la Ramon Llull de Barcelona, és net d’una de les empresàries emblema d’Andorra (la fundadora de Perfumeries Júlia, Júlia Bonet Fité). Es va iniciar com a secretari judicial el 2004 i quatre anys després va passar a ser batlle (jutge). El 2011 va començar la carrera política com a secretari d’Estat de Justícia i Interior i un any més tard va ocupar la cartera que ha desenvolupat fins a presentar-se a les eleccions d’abril del 2019, quan ha aconseguit guanyar els comicis amb majoria simple. El partit que lidera, Demòcrates per Andorra, ha necessitat un pacte a dues bandes, amb els liberals i una força local, per arribar a la majoria absoluta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Govern de coalició s’estrena amb el repte de superar l’enfrontament entre demòcrates i liberals, intens durant els darrers quatre anys, especialment perquè els liberals han estat molt crítics amb l’actuació de Govern en el cas BPA i perquè el partit del Govern considerava els liberals com l’altaveu dels germans Cierco (expropietaris de BPA) al Consell General. Espot ha de liderar un executiu que té el nou marc de relació amb la Unió Europea i la diversificació econòmica, atès l’esgotament del model comercial, com els principals cavalls de batalla. És la primera entrevista concedida a un mitjà de comunicació de fora del Principat d’Andorra.

 

—Es definiria com un polític de centredreta, conservador, reformista...?

—Em considero de centre reformista.

—Si compara Demòcrates per Andorra amb un partit espanyol, amb quin tindria més semblances?

—No hi ha una comparació directa. Des d’un punt de vista econòmic ens podríem assimilar a una filosofia liberal, mentre que des d’una perspectiva social seríem més socialdemòcrates. Seria més afí a un partit social-liberal. 

—Té especial preferència per cap polític espanyol?

— No tinc referents especials. 

—Hi ha qui el veu com un Macron a l’andorrana. 

—Jo no m’hi veig i suposo que es deu dir pel fet que vam arribar al càrrec executiu més alt de l’Estat a la mateixa edat. És evident que comparteixo bona part de la ideologia de Macron i Demòcrates per Andorra també té semblances amb La República en Marxa. Estem en el mateix espectre polític ideològic dins d’una línia de centre reformista. Macron és, a més, un del dos nostres coprínceps i per tant la visió que tinc d’ell és més des d’aquest punt de vista institucional, com un dels caps d’Estat dels andorrans.

—Quins són els grans reptes del mandat?

—Primer, la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea, perquè ha de marcar el futur econòmic en les properes dècades i el nostre model de creixement. També treballarem per  la transformació del model econòmic. I ho farem preservant els sectors tradicionals com el comerç i el turisme, però en volem de nous. Aquí és on serà especialment important la inversió estrangera que pretenem atreure. Aquests reptes han de ser compatibles amb el manteniment de la cohesió social i en la implicació en la transició energètica i en la lluita contra el canvi climàtic. També tenim el repte de reformar el sistema de pensions per garantir-ne la viabilitat ja que, a partir de certa data, els compromisos adquirits són superiors a les nostres reserves

—Quins són els principals temes pendents en la relació amb Espanya?

—Un tema important que s’ha de solucionar aquesta legislatura és l’aprovació per part espanyola de la instal·lació d’un sistema GPS per a la connexió amb els avions que aterraran a l’aeroport de la Seu d’Urgell. Sense aquest sistema l’aeroport no pot tenir l’opció d’acollir activitat comercial. Hem de trobar una solució bilateral per a la protecció dels treballadors que marxen cap a Espanya després d’haver treballat a Andorra. També amb els transfronterers. Algun tipus de cobertura social. Hem de desplegar el conveni de cooperació policial. Tenim molt bones relacions amb Espanya i confiem de mantenir el suport que ja ens dona en el marc de l’acord d’associació. Les relacions amb Espanya són excel·lents.

—Creu que durant el seu mandat es veuran vols comercials a l’aeroport de la Seu?

—Això espero. Crec que sí. Si tot el tema GPS culmina, crec que n’hi haurà.

—Hi ha un estudi que sembla avalar un aeroport dins d’Andorra. És una opció realista per les limitacions geogràfiques? Pot tenir aeroport un país de 468 quilòmetres quadrats on més del 90% del territori és muntanya i només 78.000 habitants?

—Se’m fa difícil pronunciar perquè encara no coneixem l’estudi que va encarregar la Cambra de Comerç. Acompanyarem la Cambra per veure si és viable. En tot cas, és un projecte a llarg termini que no és incompatible amb potenciar i invertir en l’aeroport de la Seu d’Urgell. Aquesta infraestructura és un exemple de com Andorra pot invertir i ajudar en una infraestructura que no és dins del seu territori i que ha de beneficiar Andorra, però també les comarques catalanes veïnes.

—Després de tres projectes fracassats, serà factible aquesta legislatura un heliport que enllaci en línia regular Andorra i Barcelona?

—Ens hi esforçarem. És un projecte inclòs en el nostre programa electoral. Buscarem una ubicació idònia. No és fàcil, però ho intentarem. L’últim dels projectes està a l’espera dels informes tècnics definitius, però vam anunciar que si els veïns s’hi oposen no el construirem.

—Doncs no el construiran.

—És possible.

—Que espera de les relacions amb Catalunya? A nivell econòmic.

—La reconversió del model econòmic i la creació de riquesa ha d’ajudar les comarques veïnes. Amb Catalunya hi ha una tradicional molt bona cooperació en diferents àmbits. És especialment intensa en l’àmbit cultural, on compartim llengua comuna. Es tracta de crear sinergies que siguin positives per les dues parts. 

—Vol potenciar l’arribada de més treballadors de les comarques catalanes veïnes?

—L’arribada de transfronterers és un model d’immigració que no és majoritari al nostre país. Dels més de 40.000 immigrants que treballen a Andorra només 2.000 són fronterers. Però respecte a l’Alt Urgell és una xifra important si tenim en compte que a la Seu viuen 10.000 persones. És una modalitat positiva i és positiu potenciar el treballador fronterer.

—Exactament, a què es refereix amb la voluntat de transformació del model econòmic per portar-lo més enllà del turisme, comerç i l’esquí.

—Volem mantenir els nostres sectors tradicionals, però al mateix temps cercar noves fonts de riquesa. Diversificar una economia que està molt centrada en els nostres sectors històrics. L’entrada al mercat europeu a través d’un acord d’associació ens ha d’obrir la porta a noves oportunitats. Per exemple, atreure sector industrial de poc impacte ambiental i alt valor afegit. Esperem tenir nous sectors amb inversió estrangera de qualitat.

—Com valora la possibilitat de formar part d’una candidatura conjunta per acollir els jocs Olímpics al Pirineu en el projecte que vol liderar Barcelona?

—Em sembla que es una iniciativa interessant que s’ha d’explorar. 

—Fins a on està disposat a renunciar en les especificitats andorranes per un bon acord d’associació amb la Unió Europea?

—Per a nosaltres un bon acord és aquell que respecti les nostres especificitats. 

—Les polítiques fiscals de taxació baixa i les de limitació del lliure establiment són innegociables?

—La fiscalitat és una qüestió innegociable i està fora del mandat de negociació i les dues parts vam estar d’acord des d’un principi. Cada país de la Unió Europea té polítiques fiscals pròpies i nosaltres no ens adherim, sinó que ens associem. Pel que fa al lliure establiment, està parcialment assumit des de 2012, quan vam fer l’obertura econòmica. Caldrà introduir mecanismes que permetin, sense contradir el cabal comunitari, un establiment ordenat que respecti les nostres especificitats de microestat. Especialment en les professions liberals, perquè hem de disposar de certs mecanismes de protecció per una qüestió de volum. La lliure circulació ha de trobar encaixos i solucions per assumir el cabal i conservar al mateix temps la sobirania en els fluxos migratoris. En la línia del que ha fet Liechtenstein.

—La Unió Europea són 500 milions de persones enfront de les 78.000 d’Andorra.

—Hi ha un grau de complexió elevat. Un acord de la UE amb un país tercer s’ha d’adaptar a la realitat d’aquest país, perquè si no el pot destruir. No és el mateix obrir el mercat de 500 milions a 78.000 persones que el de 78.000 persones a 500 milions. Pensar que pot ser simètric no té gens de sentit.

—Serà complicat governar en coalició amb un dels partits, com el liberal, amb qui hi ha hagut més enfrontament quan estaven a l’oposició?

—És un repte. Andorra no té especialment implantada la cultura de les coalicions de govern, però sí que tenim una tradició de fer costat i de consens. Haurem de pouar en aquesta forma tan andorrana de relacionar-se. Estic convençut que si tots som capaços de ser generosos, el govern de coalició funcionarà i podrem afrontar els reptes amb garanties

—Què significa per a un microestat com Andorra acollir la futura cimera iberoamericana de caps d’Estat i de Govern?

—És un compromís cabdal i serà l’esdeveniment de més ressò internacional de la història d’Andorra. Per a un país tan petit amb uns recursos limitats és un repte molt gran. Acollir tants caps de Govern i d’Estat requereix una preparació i una infraestructura enormes. Però és una oportunitat única de donar-nos a conèixer a Sud-amèrica en particular i al món en general. Sempre és un esdeveniment de gran repercussió. Volem que de pas es percebin les possibilitat econòmiques que té Andorra.

—Per a bona part dels ciutadans de banda i banda de la frontera es fa difícil entendre com al 2019 Andorra continua penalitzant l’avortament.

—L’avortament és un tema molt sensible que va enllaçat amb les especificitats d’Andorra com a microestat. Tenim unes estructures polítiques i un model institucional propi que han estat garantia per mantenir la nostra independència durant més de set segles. Els nostres caps d’Estat són el copríncep francès, a través de la figura del president de la República francesa; i el copríncep episcopal, a través del bisbe de la Seu d’Urgell. Un dels caps d’Estat pertany a l’Església catòlica i per tant hi ha temes, com l’avortament, que s’han d’enfocar de forma diferent perquè comprometen la continuïtat de la nostra estructura d’Estat. Aprovar l’avortament significa la fi del nostre model institucional. Per tant s’ha de mirar des d’una perspectiva més àmplia perquè la despenalització té unes conseqüències derivades que no té en cap altre país. Això no vol dir que no hi hagi un compromís amb els drets de les dones i els drets socials, que hi és i de forma molt decidida. Més enllà de com evolucioni la doctrina catòlica, la despenalització significaria avui dia la fi del coprincipat. I això cal tenir-ho en compte. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.