És la imatge icònica del luxe: el superric arriba a l'avió privat, els tripulants l’esperen a peu de l'escala; l’avió el portarà fins a la seva destinació assegut amb el màxim confort a una butaca de pell i rebent el més exclusiu servei.
El negoci d'aquest model de transport creix sense tenir aturall a tot el món, especialment a Amèrica del Nord i Europa. El volum és tan important i es multiplica a tanta velocitat fins al punt que la indústria de fabricació aeronàutica no dona l’abast: cada any incorpora uns 600 aparells nous a la flota que a finals del 2024 superarà les 24.000 unitats a tot el món. El volum econòmic que mou està al voltant dels 40.000 milions d’euros anuals.
Tot en aquest sector de negoci és selecte. Els avions, el seu equipament per als clients, el servei... No és estrany que cada cop més personal de les companyies de vols, diguem-ne tradicionals, intentin «volar» cap a les de jets privats: els sous són almenys el doble i més habitualment el triple o quàdruple.
El cost per al client que lloga un avió d’aquestes característiques va des dels 1.800 euros per hora de vol fins a uns 20.000, segons les dades de la pàgina web d’Eurosky Corporate Solutions, una de les empreses líder del sector. Per descomptat, la tarifa més «barata» és per volar en un «modest» turbohèlix. Si es vol viatjar en un jet, la mitjana se situa al voltant dels 5.000 euros. I si, a més, es requereix un aparell que pugui encabir-hi molta gent —fins a un centenar de persones— el preu per cada hora de viatge se situa entre els 15.000-20.000 euros, en funció de les característiques de l’aeronau. Aquestes tarifes es poden incrementar, a més, segons moltes altres variables, com les taxes que hagi de pagar l’avió a l’aeroport —si es tracta d’un vol d’anada i tornada—, l’equipatge, els serveis addicionals...
L'èxit comercial del negoci del transport privat va en paral·lel a les crítiques ecologistes i socials per mor del gran volum de contaminació que aquestes naus suposen en comparació amb qualsevol altre sistema de transport. En molts països europeus creix la sensibilització, i cada cop es deixen sentir més veus que reclamen una regulació específica del sector que posi ordre i eviti els desplaçaments en aquests avions si es pot optar per un altre transport. Un informe —citat per Josep Lluís Ferrer als diaris del Grup Moll— de Transports & Environment, ONG especialitzada en l’estudi de l’impacte del transport i que lluita «per una mobilitat sostenible» —segons explica a la seva pàgina web—, assegura que aquest tipus de jets privats «consumeixen deu vegades més energia per passatger que els vols comercials, i cinquanta vegades més que els que viatgen amb tren». L’organització citada proposa «prohibir aquells vols per als quals hi hagi alternatives que no incrementin la durada del viatge en més de dues hores i mitja».
Una proposta que a alguns rics els fa rialles. El setembre de 2022, enmig de l’eclosió d’aquest debat social, polític i mediàtic a França, un periodista demanà al futbolista del PSG —avui del Reial Madrid— Kylian Mbappé si creia que els jugadors de futbol professional com ell estarien disposats a desplaçar-se amb altres mitjans de transport, com el tren. El futbolista va esclafir a riure, li queien les llàgrimes, no podia ni parlar i l'entrenador de l’equip parisenc en aquell moment, Christophe Galtier, present a la roda de premsa, intentà ridiculitzar la pregunta dient que «he demanat al club que ens desplacem amb vaixells de vela», cosa que encara va fer plorar més de rialles al jugador. Fou una bona mostra —àmpliament criticada— de la insensibilitat dels rics respecte a la polèmica social que genera el seu sistema de transport preferit.
Les queixes per mor de l’increment dels jets privats no han afectat gens ni mica el negoci. Segons l'Associació Europea d'Aviació Comercial, el model de transport progressa quantitativament de forma incontenible i es nota en especial a les destinacions turístiques més famoses, sobretot les del Mediterrani. Els aeroports de Palma i d'Eivissa ja estan entre els deu de més activitat a tot el continent. Un recent informe de Greenpeace —publicat a l’octubre— situa els dos aeròdroms de les Illes en la tercera i quarta posició.
Informe Greenpeace
L’entitat internacional verda va publicar en el seu últim informe sobre aquest sistema de transport que l’aeroport de Son Sant Joan, el de Palma, «és la destinació preferida» de tot l’Estat espanyol per part d’aquesta selecta legió de rics que es desplacen a tot luxe. Un total de 7.502 vols de jets privats arribaren a l’aeròdrom mallorquí durant el 2023, mentre que a l’eivissenc n’hi aterraren 6.504.
L’informe, titulat «El turisme de luxe i el seu impacte», critica l’increment d’aquest tipus de vols perquè «emeten deu vegades més CO2 per passatger que un avió comercial convencional». El càlcul de l’organització ecologista és que «cada vol vacacional en jet privat» contamina «en diòxid de carboni emès a l’atmosfera» tant com un «ciutadà europeu en totes les seves activitats durant un any».
Assevera, així mateix, que «aquests viatges són utilitzats més per oci que per negoci: en 41 dels 45 aeroports analitzats l’arribada de jets privats augmentà de mitjana el 106% durant la temporada estiuenca». En són un bon exemple els dos aeroports illencs, que —com s’ha dit— ja se situen com el tercer d’Europa, el de Mallorca, i el quart, el d’Eivissa. Només superats pels de Ginebra (Suïssa) i Niça (França).
Per a Greenpeace aquest tipus de vols «arriben al punt àlgid durant l’estiu en els aeroports mediterranis, la qual cosa significa que estam davant d’una forma insostenible de turisme que només beneficia unes poques persones en detriment de la majoria de la societat, la qual pateix les conseqüències». Segons Cristina Aroja, responsable de la campanya de mobilitat de l’organització verda citada, els jets privats «representen una part desproporcionada de les emissions de l’aviació, cosa que accelera l’emergència climàtica. Aquest luxe no només agreuja el dany mediambiental sinó que el pagam entre totes i aprofundeix la desigualtat. Els rics que es passegen en els seus jets han de responsabilitzar-se del perjudici que provoquen a la societat».
A les Illes diferents entitats ecologistes i plataformes ciutadanes —Extinction Rebellion, Fridays for Future, Amics de la Terra, GOB, Fòrum Societat Civil...— han criticat que cada any s’incrementi el nombre de vols de jets privats als aeròdroms baleàrics i han demanat que s’hi posi fre. El mes d’octubre passat, la plataforma cívica contra l’ampliació de l’aeroport de Palma denuncià que el Govern balear, presidit per Marga Prohens, del PP, està apostant pel creixement del turisme que es desplaça a Balears amb avió privat. Assegurà que l’Agència d’Estratègia Turística, depenent de la Conselleria de Turisme, «dona suport i col·labora amb Essentially Mallorca, que és l’entitat responsable de promocionar (Balears) com a destinació de luxe i oferir serveis com els jets privats» a mercats emissors que estan creixent força, com són els dels Estats Units, Mèxic, Brasil i diferents indrets asiàtics.
A principis de 2023 la majoria d’esquerres del Parlament balear —PSOE, Unides Podem (UP), Més per Mallorca i Més per Menorca— va aprovar, a proposta d’UP, una proposició no de llei a favor que el Govern dissenyés una taxa pròpia de Balears sobre les emissions de diòxid de carboni per imposar-la als jets privats, amb la intenció de «compensar els danys mediambientals que genera» aquest tipus de transport. Segons va explicar la diputada d’UP Gloria Santiago, «dues hores de vol d'un jet privat equivalen a les emissions que genera una persona a Espanya durant un any», i que això és «insostenible» i, per tant, cal «frenar-ho». No es va tornar a saber res més de la qüestió. Com en tants altres aspectes polítics que fan referència a la gestió turística, els mateixos partits d’esquerra que diuen una cosa a l’arxipèlag fan la contrària a Madrid. Talment ha passat els últims anys amb els vols de jets privats. Creixen les crítiques de l’esquerra de les Illes, però l’esquerra que governa Espanya les ignora.
L’actitud del Madrid governamental d’esquerres queda palesa amb el fet que Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria) —que és propietat majoritària del Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible, en mans del PSOE— es negui a donar informació sobre aquest tipus de vols. Això, segons la responsable d’Extinction Rebellion a Eivissa, Karen Killeen, és la prova —talment ho declarava al Periódico de Ibiza y Formentera el 10 d’octubre passat— que «saben que (el volum creixent) és dolent», i «per això l’amaguen».