Els paraigües decorats, les pancartes de protestes i les banderes sindicals envoltaven les portes del Centre d'Acollida i d'Inserció de Persones Sense Llar d'Alacant (CAI). El calendari marcava l'1 d'agost i bona part dels treballadors d'aquest servei depenent de l'Ajuntament d'Alacant, comandant pel popular Luis Barcala, protestaven contra uns plecs de condicions per a la renovació de la licitació que albiren una retallada en la qualitat assistencial i, a més, una tisorada en la plantilla. «El CAI no es ven, el CAI es defensa» era un dels principals crits de guerra.
«Aquest ajuntament retalla els ingressos», protestaven les persones que s'havien concentrat per defensar un servei fonamental per a les persones més empobrides, per aquelles desproveïdes del dret a gaudir d'un sostre digne. El clam d'alerta sindical i ciutadà, però, no ha fet canviar el full de ruta del consistori conservador. L'equip de govern municipal de la formació de la gavina manté el denominat com a «plec de la vergonya», del qual fan responsable des de Comissions Obreres del País Valencià a la regidora de Benestar Social, Begoña Brotons.
Les noves condicions que ha licitat el consistori, segons denuncien des de l'organització en defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores, «elimina serveis clau com ara la cuina, la infermeria, els programes d'inserció, el manteniment o la disponibilitat de roba amb, pel que sembla, l'únic objectiu d'abaratir la ja de per si insuficient atenció a les persones sense llar a la ciutat». «L'Ajuntament d'Alacant pretén deixar sense ocupació a 35 professionals amb molts anys d'experiència i especialització», critiquen. I adverteixen: «suposa un mal irreparable al servei del qual elimina serveis bàsics a les persones en situació d'exclusió residencial greu».
L'herència rebutjada del Botànic
Amb els plecs impugnats al Tribunal Administratiu Central, que haurà de resoldre sobre l'ajustament a dret de les noves singularitats de la contracta, Comissions Obreres del País Valencià assenyala que l'origen d'aquest conflicte prové del llegat social del Govern del Botànic, així com pot afectar a la resta de serveis socials que presten tant els ajuntaments com la mateixa Generalitat Valenciana. «En novembre del 2022, UGT, CCOO i l'anterior Govern del Botànic vam firmar un acord per canviar les condicions dels centres de serveis socials de gestió indirecta. El pacte era equiparar la situació laboral a l'existent als centres públics», indica Marisol Llena, de Comissions Obreres del País Valencià.
«Aquest marc que equiparava les condicions de salari i jornada s'ha convertit en paper mullat per a la nova conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i també per als ajuntaments governants pel PP. El pacte els obliga a complir amb unes condicions al conveni de les quals no en volen saber res. Atès que l'Ajuntament d'Alacant no està disposat a pagar els salaris que hauria d'abonar als treballadors del CAI, així com als empleats del servei d'ajuda a domicili, ha optat per modificar les condicions del nou plec», explica. «És la fórmula que han trobat per reduir els recursos», retrau.
Segons sostenen des de l'organització en defensa dels drets dels treballadors i de les treballadores, les noves singularitats de la contracta «no contemplen la subrogació del personal». «Aquesta decisió vulnera molts drets laborals adquirits pels empleats, com ara l'article 44 del seu conveni. També xoca amb allò que contempla l'Estatut dels Treballadors i, fins i tot, amb la llei de contractes pel que fa a l'obligació de subrogar els treballadors», desgrana.
«Estem parlant d'un servei que fa 22 anys que està funcionant a través d'un contracte integral. Ara, però, s'altera la naturalesa de la mateixa prestació a les persones sense llar: s'involuciona d'una atenció considerada com a integral a una assistència d'urgència de serveis socials», apunta per albirar un empitjorament del servei desplegat cap a persones privades d'un sostre digne. No és l'únic retrocés que s'ha produït durant els mandats de Barcala en l'atenció a col·lectius empobrits: l'alcalde conservador va impulsar una ordenança — esmicolada pels tribunals— que castigava a les persones que pernoctaven al carrer i va donar suport a una regidora — en l'actualitat, diputada de l'extrema dreta Vox— que va impedir el repartiment de menjar a ciutadans sense recursos.
Destralada laboral
L'aplicació dels nous plecs de condicions suposaria, a parer de Comissions Obreres del País Valencià, una retallada de la plantilla, la qual comportaria l'acomiadament «dels treballadors amb més antiguitat». «Hi ha persones que fa 22 anys que atenen les persones en risc d'exclusió i sense llar de la ciutat. S'està privant als ciutadans amb situacions de més vulnerabilitat de tenir treballadors de referència, d'aquells que els orienten i els assisteixen per disposar d'una vida millor», avisa Llena sobre les conseqüències de prescindir d'aquests treballadors i treballadores.
«Les persones sense llar desapareixen dels plecs. S'ha intentat capgirar el contracte perquè tinga una naturalesa diferent i el servei que s'hi preste siga més barat. De fet, s'ha rebaixat el nombre de treballadors a la plantilla i s'ha apostat per categories professionals d'inferior qualificació i, especialment, amb sous més baixos», explica. I complementa: «Ja no s'aposta per educadors socials o treballadors socials. Ara es parla de personal subaltern amb estudis mínims. I ho fan perquè consideren que és suficient perquè el servei s'orienta a atendre urgències socials. Al remat, es tracta de contractar a gent de categories professionals inferiors i de menys sou».
Enfront d'aquesta decisió de l'Ajuntament d'Alacant del PP, els sindicats com ara Comissions Obreres del País Valencià preparen mobilitzacions per a mitjan setembre, a les quals es preveu que se sumen les ONG i els sectors socials que treballen amb aquests col·lectius. «No sols lluitarem al carrer, sinó que també tenim pensat interposar un contenciós administratiu si no aconseguim una aturada dels plecs per part del Tribunal Administratiu Central», anuncia.
«Amb aquests plecs de condicions, s'estan vulnerant drets i no s'està respectant l'aplicació del conveni. Els treballadors i les treballadores estan posant pancartes als centres per visualitzar la situació, però d'un dia per a l'altre es lleven», subratlla amb l'ànim d'insistir en la lluita: «Estem parlant de treballadors i treballadores que es quedaran al carrer. Són la memòria dels usuaris, la seua guia per poder aconseguir una vida sense tantes penúries i més digna. És un desastre». És el clam d'un CAI en peu de guerra contra la precarització dissenyada per l'equip municipal del PP.