—Per fi hi ha nou govern a Espanya. Quina impressió li causa aquest govern de coalició?
—Ja era hora que tinguérem govern. Crec que serà un govern profitós per al Botànic. Cal que els consellers tinguem una interlocució real en el Govern per tal que les nostres reivindicacions tinguen interlocutors. Aquest és un pacte no compacte que era necessari per tindre aquesta connexió. Per mi hi ha tres elements fonamentals que reclamem al nou govern: els pressupostos (i, per tant, les inversions), el finançament i el deute. Sobretot és important que el govern d’Espanya afronte la situació des de la comunicació i el diàleg. Cal comunicació interna perquè el Govern funcione bé i un diàleg fluid amb la societat i amb la resta d’administracions.
—Confia que aquest govern siga receptiu a condonar el deute?
—És imprescindible per a la viabilitat de l’autogovern valencià. Tenim 47.000 milions d’euros de deute. El 26% del pressupost se’n va a pagar el deute. Hi ha 20.000 euros que són producte de l’infrafinançament i, per tant, han de ser assumits per l’Estat. És de pura lògica i justícia. Això ens permetria disposar de quasi 3.000 milions d’euros més en el pressupost. Són diners que ens permetrien fer moltes coses que ara no podem fer.
—Que hauria d’aprendre el Govern espanyol de l’experiència del Botànic?
—S’han de generar sinergies en l’àmbit intern i aprendre que en política la transversalitat és fonamental. Les decisions han de ser mancomunades i els ministeris no han de ser percebuts com compartiments estancs. A més, ha d’estar molt en contacte amb la societat civil. Cal fer política de baix cap a dalt.
—No tenen la sensació, en Compromís, que, si hagueren anat de la mà de Podem el 10N, podrien haver tingut una posició més bona o almenys una quota de poder més notable en aquest govern?
—Jo crec que hem guanyat una oportunitat de cara al futur, per continuar cooperant mirant-nos als ulls amb els nostres socis de Más País. Amb Unides Podem érem subsidiaris; ara, en canvi, estàvem, i estem, en plànol d’igualtat.
—La convivència en aquesta conselleria aquests últims sis mesos està resultant més pacífica que no durant el Botànic I. Tot just al contrari del que passa al Botànic II, on en sis mesos s’han deixat notar força tibantors. La ferida de l’avançament electoral, encara no està tancada?
—El Botànic I va nàixer amb la consciència que estàvem en un moment únic, històric. Aquesta il·lusió va generar afectes. Per mantenir l’empatia, cal que hi haja una molta bona comunicació entre els membres del Consell. I per a això cal no confondre partit i institució. Quan des de la institució es “partiditza” la gestió, caem en un error. Hi ha gent que ho té clar i hi ha gent que no ho té clar. La institució no pot estar al servei de cap partit.
—I vostè, se sent més còmode amb l’organigrama actual a la seua Conselleria? En la passada legislatura, els problemes de convivència entre responsables procedents de les files de Compromís i de PSPV-PSOE va deixar una bona pila de titulars...
—Sí, em sento més còmode, perquè hi ha una comunicació fluïda que no existia en l’anterior legislatura. El Rafa Climent d’ara és el mateix que fa quatre anys, però, amb les persones que hi ha ara, m’hi sento més bé perquè tots treballem a una i amb un full de ruta. Això no va passar sempre durant la legislatura passada.
—Però diria que alguns membres del PSPV-PSOE li van ser deslleials?
—Respecte a mi com a conseller, diria que sí. Un govern de coalició i mestissatge s’ha de caracteritzar per la lleialtat. Ho dic des de la distància i sense cap rancúnia.
—Quan va ser nomenat el 2015, els sectors empresarials van rebre el seu nomenament amb cert recel: un professor de grec de conseller d’Economia! Ha desaparegut aquest recel?
—El segon dia de ser conseller, la legislatura passada, em convidaren a un acte d’empresaris i no em va saludar ningú. Transcorregut el temps, aquest recel ha desaparegut, sobretot perquè tots els indicadors han millorat. La gestió ens avala i això ha fet canviar la percepció que tenen de nosaltres. Ara els empresaris ja em saluden i, fins i tot, em busquen (riu).
—La legislatura passada, vostè va començar parlant de l’economia del bé comú i ara de l’”econovida”. Algú dirà que li agraden les ocurrències...
—En política, cal treballar mediàticament amb conceptes que tinguen substància. I tant el bé comú com l’”econovida” tenen una qüestió en comú: posar en el centre de totes les decisions les persones i el territori. Els projectes han de beneficiar les persones i tenir cura del territori. Això no és cap ocurrència, sinó la base de la nostra política.
—En l’àmbit industrial, l’oposició els acusa de fer una política de pegats destinada a empreses en crisi que acaben tancant.
—On estava la política industrial quan governava el PP? El 2014, en política industrial dedicaven 10 milions d’euros. Ara superem els 100 milions, a pesar dels problemes de finançament que tenim. A més, per primera volta tenim un pla estratègic de la indústria valenciana fet de baix cap a dalt, on han participat les cambres, les patronals, els instituts tecnològics… Hem recuperat els pactes territorials per l’ocupació. No estem fent una política de pegats, sinó una política planificada. Enguany és el tercer any d’aplicació del Pla estratègic de la indústria valenciana. Tenim un pla 2019-2023 d’emprenedoria, perquè abans es treballava dispersament i ara, en canvi, hi ha una coordinació. L’oposició hauria de parlar amb més rigor.
—Volen que el 20% del PIB siga aportat pel sector industrial. Sembla un objectiu molt ambiciós, si tenim en compte la importància que els serveis tenen en la nostra economia.
—És veritat que la nostra economia està molt “servititzada”. Ara bé, no renunciem que la indústria guanye pes. Des d’aquesta conselleria estem fent tant com podem per ajudar el nostre teixit empresarial. Tenim una economia de xicoteta i mitjana empresa i estem dotant-los d’instruments per garantir la seua permanència i viabilitat. Volem millorar l’eficiència dels nostres sectors productius, tot pensant en la transformació digital i la transformació energètica, i donant suport a la internacionalització. Hem d’intentar que les nostres empreses diversifiquen al màxim els seus clients. Amb tots aquests ingredients és com hem de fer factible que el sector industrial cresca pel bé del conjunt de l’economia.
—Ja que parla d’internacionalització, quina opinió té vostè sobre l’ampliació del Port de València?
—Soc partidari del principi de precaució. No costa res assegurar-se que un projecte tire endavant amb totes les mesures correctores escaients encara que això supose assumir una demora. Hem de fer les coses amb rigor: això vol dir fer-les amb la seguretat que els projectes no tindran efectes perjudicials ni generaran problemes de sostenibilitat.
—Cal una nova declaració d’impacte mediambiental, doncs?
—Si el projecte s’ha modificat, cal una nova declaració. A més, ja no es tracta només que el projecte s’haja modificat, és que els temps han canviat. Si realment volem aquest projecte, que es prioritze la redacció d’una nova declaració d’impacte.
—Un dels projectes estrella d’aquesta legislatura és l‘avantprojecte de llei de comerç sostenible. Quines seran les línies mestres?
—La llei és una aposta pel comerç de proximitat, de ciutat compacta que respecte el medi ambient i que, en definitiva, siga sostenible. Una de les novetats són les àrees de promoció econòmica, amb les quals volíem incentivar la col·laboració publicoprivada. De moment, això ho reglamentarem després de dialogar amb les diverses entitats que hi intervenen. La llei estableix un màxim de superfície comercial de 120.000 metres quadrats. Això és més que suficient.
—Amb aquesta llei, Intu Mediterráneo seria viable?
—Fins a 120.000 metres, sí, sempre que siguen sostenibles i complisquen les normatives urbanístiques i mediambientals. Moltes voltes, es posa el focus en nosaltres, però hi ha altres conselleries que també hi intervenen abans de donar llum verda a un projecte.
—Aquest estiu, el Bloc celebra un congrés que es presenta com de refundació. Una refundació cap a on?
—Més que de refundació, a mi m’agradaria parlar de reforçament, sobretot de Compromís, un projecte jove que ens ha fet arribar on estem ara. El congrés del Bloc no ajudarà a reforçar-nos i cohesionar-nos com a Bloc, si no ens reforça com a Compromís. Cal que tots els membres de Compromís tinguen una comunicació fluïda i potent. Nosaltres hem de pensar ad extra i no ad intra. I moltes voltes l’errada dels que ens dediquem a la res publica és que pensem molt ad intra del partit. A voltes no pensem que l’ad extra ha de servir per reforçar-nos ad intra. El congrés ha de servir per plasmar el que volem que siga el País Valencià en vint anys. Si no som capaços de fer això, no ens percebran com una ferramenta útil. Ens cal escoltar el món associatiu, hem de “capil·laritzar”, saber què passa a Alacant i Castelló. Això ha d’estar molt clar en la nostra ponència política.
—Hi ha un xoc generacional dins el Bloc?
—Jo no parlaria de xoc. Crec que la posició de la gent jove dins el Bloc s’ha reforçat. Això no es pot negar: hi ha una generació molt potent de gent de menys de 40 anys. I, en certs moments —no sé si amb una voluntat explícita o no tan explícita—, hi ha hagut un intent d’arraconar aquells que tenim més edat. Dit això, crec que tots tenim un plantejament semblant, els anomenats històrics i els joves. Tots volem que es reforce el Bloc i Compromís. Per això, a mi, més que parlar de persones, m’agrada parlar de projectes.
—Però, aleshores, diria que des de la direcció del partit es menysté l’experiència de les persones amb més trajectòria?
—D’una banda, jo diria que no, en el sentit que persones considerades “històriques” estem en posicions institucionals importants. Jo estic com a conseller; Morera com a president de les Corts; Baldoví com a diputat al Congrés. Però, per la manera com s’ha gestionat aquest segon Botànic, sí que podríem parlar de certa diferència generacional.
No comptar amb la gent que té experiència i tractar de generar sinergies entre tots seria un error. No es pot menysprear la gent que té experiència i ha picat pedra, molta pedra quan era extraparlamentari. Això ho has de fer entendre a la gent que acaba d’arribar. Alguns també hauran d’entendre que gràcies a altres ara estan on estan. Jo sempre dic que la humilitat és una de les característiques d’un lideratge fort. Si la gent més jove no té la capacitat de ser humil i comptar amb tot el món, estarà equivocada. Ens cal conjuminar les persones més joves i les més veteranes.
—Fa cinc anys, vam entrevistar-lo i va dir que no podia ser que Compromís fora una unió temporal d’empreses, que calia anar un pas més enllà. Tanmateix, estan igual que estaven.
—Opine el mateix que opinava: hem de fer el pas cap a la federació de partits, on tinguem una doble militància.
—Diria que el valencianisme polític ha tocat sostre?
—No. Cada volta, la gent veu que les polítiques que desenvolupem i com les desenvolupem arriben més i agraden més. Al final el com és més important que el què. Fer política de baix cap a dalt agrada molt més a la gent, que sent que li fan partícip de les decisions que els afecten. Compromís ha dut una altra manera de fer política. Es treballa per la igualtat d’oportunitats, per l’interès general. Si la gent ens dona més temps en la gestió, ens permetrà consolidar-nos.
Crec que Compromís pot ser un partit presidenciable i que en l’àmbit estatal serem percebuts, tard o d’hora, com una eina útil. No s’ha de perdre de vista que nosaltres tenim un bagatge de quatre anys de gestió i davant nostre tenim partits amb molts anys d’experiència i amb una presència molt forta en les institucions. A poc a poc, Compromís s’obre camí.
—Veu, doncs, Mónica Oltra com a presidenta de la Generalitat o percep altres lideratges?
—A hores d’ara, veig que Mónica Oltra és la lider que més força té per ser presidenta de la Generalitat.
—Li va semblar agosarat que Vicent Marzà no es descartara com a futur líder de Compromís?
—M’estime molt Vicent. En política l’ambició sempre és bona i necessària, perquè sense ella les trajectòries polítiques no creixen. Dit això, crec que tot té el seu temps. Potser, en un moment determinat, Vicent Marzà puga liderar Compromís. Tot arribarà, des de la màxima humilitat, però en aquests moments no es pot qüestionar el valor de Mónica.
