Entrevista

«A Compromís li ha caigut la màscara i ara mostra les orelletes»

Mari Carmen Sánchez és la tercera síndica de Ciutadans a les Corts valencianes, després del pas de Carolina Punset i Alexis Marí. En la línia que estableix la direcció estatal del seu partit, s’esforça a situar-se en una posició totalment equidistant entre el PP i el PSOE, fins al punt d'homologar els presumptes casos de corrupció dels uns i dels altres: “El cas de Jorge Rodríguez no és menys alarmant que el de Zaplana”, afirma en relació als casos 'Alqueria' i 'Erial'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Senyora Sánchez, gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Podem fer-la en valencià?

—Sí, però jo li parlaré en castellà.

—Si no vaig errat, vostè és llicenciada en Filologia Anglesa.

—Efectivament.

—En canvi, no sap parlar valencià.

—Sé parlar-lo, però la realitat lingüística d’Alacant és diferent de la de València. A la ciutat d’Alacant, la llengua materna és el castellà. A ma casa sempre s’ha parlat el castellà. Des que estic a València utilitze més el valencià, però em sent molt més còmoda parlant en castellà.

—Vostè és jove, només té 36 anys, però no domina prou bé una de les dues llengües oficials. Alguna cosa deu fallar en el sistema educatiu valencià...  

—Diria que eixim amb un bon nivell de valencià. En el meu cas, en acabar COU, tenia un nivell molt bo de valencià, però en començar la universitat, la gran majoria d’assignatures eren en anglès, excepte unes quantes que eren en castellà. No hi he tornat a tenir contacte i ja se sap que les llengües, si no les fas servir, es rovellen. No tinc la fluïdesa que tenia en COU. Li assegure que el meu nivell de valencià era molt alt. Excepcional.

—A les Corts, mai no l’hem sentida parlar en valencià.

—Bé, sí que hi he llegit alguns paràgrafs, però ja li he comentat que la meua llengua materna és el castellà.

—Un dels eixos opositors del seu partit ha sigut, precisament, la critica a la “imposició lingüística” que, segons alerten, practica el Consell.

—Sí. S’han enviat circulars als funcionaris públics en què se’ls demana que facen servir de manera prioritària el valencià. En més de 200 col·legis d’infantil de la Comunitat Valenciana no hi ha ni una sola hora de castellà. No es permet que els centres escullen lliurement el model lingüístic, sinó que els ve imposat.

—Com a filòloga, si més no, no tindrà inconvenient a ratificar que valencià i català són dues maneres d’anomenar una mateixa llengua...

—Sóc filòloga anglesa. Qui ha de dictaminar si valencià i català són la mateixa llengua són els experts en filologia valenciana o catalana. N’han estudiat les bases etimològiques, les arrels de la llengua. Com a filòloga anglesa, li puc parlar dels orígens de l’anglès, però no del valencià.

—En té dubtes?

—Aquests temes cal deixar-los en mans dels experts, de la mateixa manera que, en qüestions econòmiques, hem de fer cas a l’opinió dels economistes. Els polítics sabem de moltes coses, però no tenim la solució a tots els problemes.

—Toni Cantó, el més que possible candidat de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, afirma que “el castellà ha desaparegut de la Comunitat Valenciana” i que als centres escolars valencians només s’imparteix educació física en castellà. Li ho preguntaré en anglès: són fake news?

—No. Li repetesc que, en més de 200 col·legis d’educació infantil, no donen ni una sola hora de castellà. En tot cas, és notori que a les zones valencianoparlants cada vegada hi ha una presència menys gran del castellà a l’ensenyament. És una cosa que ens preocupa perquè, tal com diu la Constitució, l’aprenentatge del castellà és obligatori.

—Li preocupa que el castellà desaparega als centres escolars d’algunes comarques, però no que el valencià a penes se senta als carrers d’una ciutat tan important com Alacant...

—Em preocupa que es descuide qualsevol de les dues llengües oficials que recull el nostre Estatut. A Ciutadans vetllem per totes dues, volem que siguen conegudes, respectades i que cadascú s’expresse en la que li vinga de gust. De fet, aquest és el meu cas: conec les dues llengües oficials, però pel context lingüístic de la ciutat d’Alacant, em sent més còmoda si parle en castellà. Polititzar les llengües no és bo, no hi ha valencians bons o dolents pel fet de saber parlar valencià o no.

—Parlant de Cantó, va cridar l’atenció la seua absència a la comissió constitucional del Congrés que va aprovar la reforma de l’Estatut valencià que fixa la inversió de l’Estat en base a un criteri poblacional. La resta de grups van designar algun dels seus diputats valencians, però Ciutadans, l’únic partit que es va abstenir, no.

—Crec que tenia una altra comissió en aquell moment. En qualsevol cas, hi va anar el màxim responsable de Ciutadans en temes constitucionals [el vicepresident primer del Congrés, l’asturià Ignacio Prendes]. Nosaltres tenim el mateix discurs a tot Espanya. Aquesta reforma és un brindis al sol que no garanteix res i que va plantejar-se en 2011, quan Ciutadans encara no tenia representació a les Corts valencianes. En aquest tema nosaltres sempre ens hem abstingut, és una reforma que no va enlloc i que desvia l’atenció d’allò que veritablement importa: el nou sistema de finançament que el senyor [Pedro] Sánchez es nega a tirar endavant. Per comptes d’exigir aquest nou sistema, el senyor Ximo Puig critica la nostra abstenció a una reforma que no passa de ser una cortina de fum. Fins que no hi haja una nova LOFCA, els valencians no resoldrem els nostres problemes.

«Els responsables de Ciutadans a la Comunitat Valenciana hi tindran veu, però qualsevol pacte haurà de ser supervisat [per la direcció estatal], em sembla ben normal», afirma Mari Carmen Sánchez. / Marc Castell

—Ciutadans és una formació excessivament centralista? Massa decisions es prenen a distància, des de Madrid?

—Li assegure que no. Ocasionalment, si dubtem sobre algun posicionament en concret, podem consultar-los alguna cosa, com d’altra banda fan tots els partits. Ciutadans té un missatge comú a tot el país, però el 95% dels posicionaments els decidim ací. Hi estem preparats de sobra, som prou madurs.

—A Andalusia, el pes de la negociació del nou Govern l’han dut Teodoro García Egea, secretari general del PP, i José Manuel Villegas, el seu homòleg a Ciutadans. Veuria normal que, ací, un acord PPCV-Cs fora tutelat per ells?

—Supose que les direccions del PSOE i de Podem també van supervisar el contingut de l’Acord del Botànic. M’estranyaria molt que un baró territorial com el senyor Puig no rebera el vistiplau de la direcció nacional del seu partit. En el cas d’Andalusia, el canvi calia fer-lo de manera clara i correcta, com ho demostren els 90 punts pactats amb el PP. Calia supervisar fil per randa que es tractava d’un canvi responsable i sensat.

—No li importaria, doncs, que tots dos capitanejaren les negociacions d’un possible pacte valencià.

—A les negociacions no estaven sols, també hi havia el nostre company Juan Marín. En el cas que vostè comenta, els responsables de Ciutadans a la Comunitat Valenciana hi tindran veu, una veu important, però el pacte haurà de ser supervisat. Em sembla ben normal.

—Els dirigents andalusos i valencians del PP i de Ciutadans no són prou responsables i sensats per arribar a un acord sense la tutela d’Egea i Villegas?

—Em sembla oportú que hi haja una supervisió per part seua.

—La reforma de la llei electoral valenciana estava a punt d’aprovar-se amb el vot a favor de Ciutadans, però van canviar de posició in extremis. Els van trucar de Madrid per oposar-s’hi?

—Sempre hem dit que la reforma de la llei electoral forma part del nostre ADN, però vam deixar clar que volíem una circumscripció única. Ens sembla bé rebaixar la tanca del 5% al 3%, però no sols volíem això. Volem una llei electoral bona, que perdure en el temps. Visca on visca, el vot d’un ciutadà ha de valer igual. Si no, ja hem vist quines conseqüències té això a Catalunya. Vam presentar una proposició de llei en defensa de la circumscripció única a la qual donaven suport Compromís, Podem i diria que també el PSPV. Amb voluntat política hauria estat possible accelerar-ne els tràmits.

—Si ha calgut esperar set anys i mig per aprovar una disposició addicional de l’Estatut, imagine’s per a incloure-hi una circumscripció única que el PP rebutja. Al Senat, l’haurien blocada.

—És que ací tampoc no he vist voluntat d’aprovar la nova llei electoral. Van incloure-la en dues ocasions a l’ordre del dia del ple de les Corts, però després van retirar-la... La debatrem, en principi, la setmana vinent [aquesta, per al lector].

—El PSPV ha presentat una proposició d’urgència per rebaixar la tanca electoral al 3%, cosa que no requereix una reforma estatutària. Tampoc no pensen donar-hi suport?

—No. Si la llei plantejada ja era un pegat, aquesta proposta ens sembla un pegat i mig, una burla a la feina feta des de 2015 per aconseguir una llei de qualitat.

—El grup de Ciutadans a les Corts ja ha tingut tres síndics diferents, i dels 13 integrants inicials, en queden 9. A Podem també hi ha hagut bastant divisió interna. Fa l’efecte que la nova política no és tan diferent de la vella...

—Els partits nous necessiten ajustaments. A més, Carolina Punset va marxar com a eurodiputada i, en passar l’assemblea general de Ciutadans de febrer de 2017, la direcció del partit va decidir rellevar el senyor [Alexis] Marí. Des d’aleshores funcionem com un rellotge. Em preocupa molt més la divisió que hem vist en el PSOE, que es troba migpartit.

—En una entrevista recent a EL TEMPS, el síndic de Compromís, Fran Ferri, afirmava que vostès s’han tancat cada cop més i que ara costa molt d’arribar-hi a acords.

—Potser és perquè ells s’han radicalitzat més. Amb el pas del temps, a Compromís li ha caigut la màscara i ara mostra les orelletes. L’octubre de 2017 van manifestar obertament el seu suport als independentistes catalans.

—Qui?

—No sóc gens bona amb els noms, però recorde diversos diputats autonòmics acudint a les manifestacions. Si no m’equivoque, hi havia el senyor [Josep] Nadal. Bé, el senyor Nadal de manera reiterada, la senyora [Mónica] Oltra, el senyor [Enric] Morera...

—Oltra ha acudit a cap manifestació relacionada amb Catalunya?

—Ha fet manifestacions per Twitter no exemptes de polèmica. N’hem arribat a demanar la reprovació.

—La vicepresidenta ha estat dura amb Carles Puigdemont i Quim Torra, reitera que està farta del “monotema” català... Sembla tot el contrari.

—El monotema és un problema que té al seu propi partit, doncs. Dins de Compromís hi ha el Bloc, que ofereix un suport efusiu als seus companys i amics independentistes catalans. Ella s’estima més no parlar d’aquest tema en públic, pefereix fer-ho de manera privada.

—Un altre aspecte que Ciutadans ha criticat molt és la no renovació dels concerts als hospitals públics. Si governen la Generalitat, els recuperaran?

—Primer de tot faríem una auditoria externa, totalment objectiva, que analitzara l’estat d’aquests concerts i que ens permetera actuar en conseqüència. Vam demanar-la a l’inici de la legislatura, van aprovar-la tots els grups però no s’ha fet. Pensem que no es pot eliminar de manera gairebé biològica la col·laboració publicoprivada sense unes anàlisis objectives. La Conselleria de Sanitat té el pressupost més alt de la història i les llistes d’espera cotinuen creixent. Els concerts no són el diable, agiliten les llistes d’espera.

«Ciutadans no seurà amb partits populistes, d’esquerres o de dretes. Volem pactar amb constitucionalistes, europeistes i qui vulga avançar en les polítiques pròpies del segle XXI». / Marc Castell

—Van votar a favor de la creació d’À Punt Mèdia. Algun diputat del seu grup diu que es penedeix d’haver-ho fet. Quin balanç fa de l’ens públic?

—A penes té sis mesos de vida, caldrà esperar al primer any per fer-ne un balanç seriós. Vam establir un sostre de despesa per tal que fora sostenible i no esdevinguera un monstre com RTVV. Dit això, veig molt poc la televisió, en l’escàs temps lliure de què dispose m’agrada llegir novel·les que em facen viatjar. De vegades sí que veig la tertúlia de la vesprada [À Punt Directe], amb Juan Nieto i Carolina Ferre.

—També han votat amb el Botànic lleis avançades com la de les persones LGTBI, la llei trans... Aprofiten ara, perquè si en el futur governen amb el PP i Vox, no se les podran permetre!

—Jo parle de Ciutadans, em negue a parlar d’un partit que ara mateix no té representació institucional ací, al qual li estem fent la campanya de forma gratuïta. Parle de Ciutadans, un partit de centre, liberal, progressista i constitucionalista.

—El PP assegura que Vox és com Podem, però a la dreta. Hi està d’acord?

—Són dos partits populistes, un dels quals planteja polítiques progressives i l’altre, conservadores. Estem parlant de l’extrema dreta i l’extrema esquerra.

—Podem és extrema esquerra?

—Sí.

—I la CUP què és, doncs?

—Més del mateix. Ciutadans no seurà amb partits populistes, d’esquerres o de dretes. Volem pactar amb constitucionalistes, europeistes i qui vulga avançar en les polítiques pròpies del segle XXI.

—Compromís és constitucionalista?

—Compromís ha demostrat el seu marcat caràcter nacionalista.

—Entre Puig i la popular Isabel Bonig, amb qui es quedaria? A qui li agrada més escoltar?

—No m’agrada cap dels dos. Isabel és molt histriònica, va carregada amb la seua veritat i escolta poc, mentre que Ximo Puig sempre ve amb la mateixa cantarella, és molt previsible.

—En un format de presidencials americanes, votaria Puig o Bonig?

—Seguiria la campanya de tots dos i els seus programes electorals, però segurament no votaria, em quedaria a casa. Necessitaria un partit com Ciutadans.

—Prefereix els quatre anys del Botànic o els 20 del PPCV a la Generalitat?

—Els uns i els altres han tingut llums i ombres. Generalitzar no és bo. En aquesta legislatura hem avançat una mica, però hem retrocedit en sanitat, educació i a nivell econòmic, el nostre teixit econòmic necessita més ajuda. Els 20 anys de PP tampoc no van ser el desastre absolut, però van abandonar algunes polítiques socials i van tenir un reguitzell de casos de corrupció. Ara hem vist corrupció a la Diputació de València i hem conegut el presumpte finançament il·legal del PSPV a les campanyes de 2007 i 2008.

—És comparable aquesta presumpta corrupció amb la del PPCV?

—Corrupció és corrupció. Vinga d’on vinga, és igual de greu. El cas de Jorge Rodríguez [expresident de la Diputació de València] no és menys alarmant que el de Zaplana. És pitjor la corrupció de la Comunitat Valenciana que la d’Andalusia?

En cas que vostè poguera escollir, pactaria amb el PSPV o amb el PPCV?

—El nostre pacte serà amb els valencians. I, a nivell de partits, amb la força constitucionalista que acordem més mesures per dur a terme des del Govern.

—Fernando Giner és el millor candidat per a l’Ajuntament de València?

—Ho decidiran els militants de la ciutat de València. Ha fet una bona feina, però ho decidiran els afiliats en primàries.

—Si militara a València, li agradaria tenir-lo com a candidat?

—Fernando Giner ha sigut un bon candidat i podria tornar-ho a ser.

—Amb Giner o Fran Ferri? Amb qui se n’aniria de canyes?

—Amb tots dos... Seria molt divertit! Fins i tot podríem convidar-lo, a vostè!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.