Llei electoral valenciana

La maledicció de l'urna salmó

La proposició de nova llei electoral valenciana ja s’ha registrat a les Corts. Signada per PSPV, Compromís i Podem, l’aprovació final depèn de Ciutadans, que s’hi mostrava favorable i ara exigeix una circumscripció única estatutàriament inviable. Val la pena un acord bàsic que rebaixe la tanca al 3%, introduesca el vot preferencial i amplie les incompatibilitats? Set especialistes hi diuen la seua a EL TEMPS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com els salmons, que naixen en aigua dolça i després emigren a la mar, Ciutadans va participar activament en el procés de gestació de la llei electoral valenciana, però finalment se n’ha desmarcat. Els semblava dolça i ara la troben salada. Exigeixen una circumscripció única que els tres grups que l’han presentada —PSPV, Compromís i Podem— també beneirien però l’Estatut no permet. L’article 24, de fet, és implacable: cada “circumscripció provincial” escollirà “un mínim de 20 diputats”, distribuint la resta d’escons “de manera que la desproporció que establesca el sistema resultant siga inferior a la relació d’u a tres”.   

El desembre passat, Toni Subiela, representant de Ciutadans a la comissió parlamentària que durant un any va estudiar els termes de la nova norma, es mostrava explícit al número 1.747 d’EL TEMPS: “De totes les lleis que es debatran en el que queda de legislatura, aquesta és la més senzilla d’aprovar i en què tenim més coincidències amb socialistes, Compromís i Podem”. La síndica del grup, Mari Carmen Sánchez, encara anava més enllà: “Aquest tema és al nostre ADN, no ens hi podem oposar; tan sols falta lligar alguns matisos”.

EL TEMPS ha consultat a set especialistes la seua opinió sobre la proposta de nova llei electoral valenciana. Sis d’ells van comparèixer a la comissió i dos van integrar l’observatori que va abordar, en paral·lel, les possibles vies de reforma. Aquest és el seu punt de vista.

El 3%, només provincial

D'inici, la novetat més cridanera és la reducció de la barrera electoral del 5% dels vots emesos a una doble tanca —provincial i autonòmica— del 3% dels vots vàlids.

Barrio: “El 5% és una de les grans deficiències de la llei actual”

“És una de les grans deficiències de la llei actual, raó per la qual em sembla una magnífica notícia”, afirma Àstrid Barrio (Barcelona, 1974), professora de ciència política a la Universitat de València (UV). “Corregiria una anomalia, és un pas cap a l’equitat”, corrobora José Manuel Pavía Miralles (Alacant, 1969), catedràtic d’economia aplicada a la UV, director del Grup d’Investigació en Processos Electorals i Opinió Pública i membre de l’observatori. Igualment entusiasta es mostra Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949), professor sènior de dret constitucional i ciència política i de l’administració de la UV, per a qui es tracta d’una “reivindicació llegendària”, atès que el 5% és “la clàusula més onerosa de l’Estat, un entrebanc a extingir per coherència amb el respecte al pluralisme polític”. Això sí, lamenta l’establiment d’una “doble tanca” i “el manteniment de la llei D’Hondt”. “Amb el mètode de Sainte-Lagüe corregit, dividint els vots de les candidatures per un primer divisor d’1,4 i continuant dividint per 3, 5, 7, etc. —en lloc de fer-ho per 1, 2, 3, 4..., com la llei D’Hondt—, el repartiment d’escons s’ajustaria millor als percentatges de cada llista”.

 

Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949), professor sènior de dret constitucional i ciència política i de l'administració de la Universitat de València.

Professor de filosofia del dret a la Universitat Miguel Hernández, Antonio Luis Martínez-Pujalte (Múrcia, 1964), que també ha estat regidor del PP a Elx, opina que el 5% “ha significat una de les distorsions més importants de la proporcionalitat del nostre sistema electoral”. En tot cas, aposta per una barrera que “opere únicament a nivell de circumscripció”, a fi d’evitar situacions com ara que “un partit que obtinga un bon resultat a Castelló puga quedar fora de les Corts”. En la mateixa línia es posiciona Pablo Oñate, catedràtic de ciència política a la UV que va formar part de l’observatori: “Tot i que no és un dels principals elements d’un sistema electoral, perquè no genera grans efectes de desproporcionalitat, és positiu que es reforme sempre que es reduesca l’àmbit d’aplicació a la circumscripció —en aquest cas, la província— per tal que la Comunitat Valenciana deixe de ser l’única autonomia que aplica la barrera més enllà de la circumscripció”.

Sospedra: “Qualsevol tanca resulta negativa, ja que obre un problema de compatibilitat amb el dret de participació política”

No tan eufòric, Manuel Martínez Sospedra (València, 1947) —antic senador del CDS i actual catedràtic de dret constitucional de la Universitat Cardenal Herrera-CEU— troba que “qualsevol tanca resulta negativa, ja que obre un problema de compatibilitat amb el dret de participació política”. Argumenta que la rebaixa al 3% “està bé”, però per si sola “no justifica la nova llei”. També li treu importància Òscar Barberà (Lleida, 1974), professor de ciència política a la UV: “Si, com sembla, transitem cap a un sistema de quatre o cinc partits molt igualats, la barrera no serà tan determinant com la concentració de l’oferta existent a la recerca del màxim nombre d’escons; el probable pacte preelectoral entre Podem i Esquerra Unida de cara a les eleccions de 2019 n’és un bon exemple”.

 

Manuel Martínez Sospedra (València, 1947), catedràtic de dret constitucional de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, durant la seua compareixença a la comissió de les Corts que va estudiar les possibilitats de reforma de la llei electoral valenciana. 

Vot preferencial, un avanç envoltat d’escepticisme

Aplaudiment al vot preferencial que introdueix la proposició de llei i consens al voltant del seu abast real. Els electors podrien seleccionar fins a tres noms del partit escollit —el número 1 i els suplents en resten al marge— i a partir del 10% dels vots rebuts per la llista, hi escalarien posicions.

Martínez-Pujalte: “El vot preferencial no tindrà operativitat pràctica”

Segons Oñate, “és positiu que els electors esdevinguen selectors, però sóc bastant escèptic amb els efectes que això tindrà”. “L’experiència dels països amb vot preferencial indica que la seua incidència a l’hora de modificar les llistes és minsa: els electors acostumen a votar les prelacions que presenten els partits, no fan servir aquest vot preferencial”, sosté. “És una novetat positiva, suposa un avanç en la participació, però pense que no tindrà operativitat pràctica”, confirma Martínez-Pujalte, “l’únic sistema que combina la proporcionalitat i la personalització de l’elecció és l’alemany, que es denomina ‘de representació proporcional personalitzada’”.

Un mètode complex que ben pocs acaben d’entendre. Martínez Sospedra n’és un. Al seu parer, però, la proposta valenciana se situa a anys llum. El 10% dels vots totals a la llista que necessitaria un candidat per ascendir-hi és “un llindar que només s’ha aconseguit al sistema electoral italià de la primera república, i en concret, a les províncies del sud, on el vot preferencial era vehicle de clientelisme”, res a veure amb la proposta valenciana, “merament formal, gairebé una ficció”. “Ja ho va deixar escrit el moralista francès: ‘La hipocresia és l’homenatge que el vici li ret a la virtut’”, evoca Sospedra, “sota un desblocatge aparent de la llista, l’aparell mantindrà el control absolut de la llista”.

“El disseny prima sobre els canvis realment operatius”, coincideix Franch, que tampoc no espera grans alteracions. No obstant, el requisit del 10% per poder escalar a la llista li sembla “coherent”. “Per a què serveixen, si no, les primàries internes de cada partit?”, es pregunta.

Barberà és més optimista. Espera que “el vot preferencial reconnecte la política amb els ciutadans, que tindran l’ocasió de decidir un aspecte que estava vetat als partits”. “No hi haurà molts canvis, però que es pugui alterar l’ordre preestablert propiciarà que els partits treguin els noms impopulars dels primers llocs”, pronostica. “El blocatge del cap de llista és innecessari, però té sentit si ha estat escollit en primàries, com cada cop fan més partits”, rebla. Àstrid Barrio també confia que els partits “tindran en compte els efectes del vot preferencial i actuaran en conseqüència”.

 

Àstrid Barrio (Barcelona, 1974), professora de ciència política a la UV, el dia que va participar a la comissió d'estudi de la reforma electoral de les Corts valencianes.

“És una bona mesura que jo complementaria amb l’opció d’actuar en sentit invers”, destaca Pavía. És a dir, votant negativament alguns candidats. Hi veu un avanç “més cosmètic que pràctic”, però “els votants hem de disposar d’aquesta eina”.

Tancar la cremallera

A ulls de Pavía, la paritat pura, amb forma de llistes cremallera, constitueix “una altra mesura en la bona direcció”. “Sóc partidari de valorar els mèrits per damunt d’imposar-hi quotes, però en aquest cas no es busquen cirurgians o catedràtiques d’universitat, sinó una representació fidel del conjunt de la societat, amb els seus matisos i les seues sensibilitats”, precisa. “Tot allò que afavoreixi la paritat en la representació política és positiu”, afegeix Barrio. “Després de les manifestacions del 8M, gosaria dir que això justificaria més la reforma que no pas el canvi de la barrera electoral”, observa Barberà. Si la llista cremallera ix endavant de la mà del vot preferencial, preveu “resultats cridaners”. “Com que el mecanisme d’ascens a les llistes separa per gènere, algunes dones amb més vots que els seus companys homes —i a l’inrevés— se’n podrien quedar fora”.

“És una fórmula implementada de fa anys al País Basc que serà efectiva i és positiva de cara a arribar a la paritat efectiva”, assenyala Oñate, que anhela “mesures d’equilibri de gènere al conjunt de les Corts, en sentit vertical i horitzontal”.

 

Pablo Oñate és catedràtic de ciència política a la UV i va formar part de l'observatori que va explorar les possibles vies de reforma de la llei electoral valenciana.
Franch: “La 'llista cremallera' és tan necessària com provisional”

“La lògica del sistema de quotes és incompatible amb la lògica del vot preferencial”, defensa Martínez Sospedra. Ell insta els partits a actuar a nivell intern, “perquè les dones estan infrarepresentades a les executives i les comissions de llistes”, i planteja “un increment de les subvencions lligat a la taxa d’afiliació femenina i a l’aproximació de la composició paritària dels òrgans de direcció”. Vicent Franch s’inclina per “apostar per la intel·ligència, l’eficiència i la competència sense introduir mecanismes rígids de distribució”, però com que “en tots els àmbits no s’imposa la raó”, la llista cremallera li sembla “tan necessària com provisional”.

Martínez-Pujalte apunta que “limitar l’elaboració de les llistes per damunt de l’exigència que marca la legislació estatal no garanteix el pluralisme polític”. De fet, pensa que el vot preferencial no hi hauria d’estar subjugat. “Si volem que els ciutadans determinen els seus representants, han de decidir-ho sense traves”, afirma.

Quan vetar és regenerar

Si la proposició de llei s’aprova en la literalitat actual, els regidors i alcaldes no podran ser alhora diputats. Un vet que, en general, agrada.

Oñate: “És lògic que els diputats tinguen una dedicació a temps complet”

“És una reforma oportuna, cal garantir la dedicació dels diputats a les tasques parlamentàries”, convé Antonio Luis Martínez-Pujalte. “Com fa la dita castellana, no se puede estar en misa y repicando, és de les poques mesures orientades a disminuir la influència de l’aparell que seria eficaç”, abunda Manuel Martínez Sospedra. De la seua banda, Pablo Oñate també entén com a “lògic” una dedicació “a temps complet”. “No veig raons per a compatibilitzar aquests càrrecs, sinó tan sols desavantatges”, expressa. Òscar Barberà saluda l’exercici de “transparència i regeneració”. No li acaba d’agradar “que un polític sigui alcalde, dirigeixi el partit i tingui unes altres ocupacions”. Amb tot, considera que “alguns alcaldes podrien arrossegar vots cap als seus partits, cosa que seria beneficiosa per a potenciar el vot preferencial”.

Antonio Luis Martínez-Pujalte, professor de filosofia del dret a la Universitat Miguel Hernández, durant la seua etapa com a regidor a Elx.

“Els qui ho han proposat no han copsat  la importància dels batlles a l’hora d’optar pel realisme i la comprensió de les necessitats concretes dels ciutadans entesos com uns veïns pròxims”, assevera Vicent Franch, procliu a mesclar “competència, experiència i eficiència”. “Entre nodrir les Corts de personal polític amb experiència en el govern local o substituir-los per joves amb il·lusió però sense experiència —i, de vegades, sense ofici ni benefici—, no caldria dubtar”, remata ell. Àstrid Barrio, que qualifica com a “desitjable” el possible règim d’incompatibilitats, abona la tesi de no bastir un sistema “excessivament rígid”, a fi de no malbaratar l’“arrelament territorial i el coneixement de les problemàtiques i particularitats” dels edils. José Manuel Pavía s’adscriu en aquest grup, defensant una “solució intermèdia” que “escolte la veu dels qui coneixen les necessitats dels veïns”. Pavía només vetaria “els alcaldes i regidors dels municipis més grans”.

Excusa desproporcionada

Alguns entrevistats censuren el canvi sobtat de Ciutadans amb relació a la nova llei sota l’excusa que no millora la proporcionalitat. Cs clama per una circumscripció única impossible de materialitzar perquè obliga a modificar l’Estatut, és a dir, a un procés complex. Barrio defineix el gir de Ciutadans com a “poc encertat”, atès que “provocaria l’endarreriment d’una reforma que presenta molts punts de millora”. Al seu torn, Pavía rebutja les “posicions maximalistes que impedeixen d’arribar a acords” i interroga en veu alta “si paga la pena de renunciar a un avanç pel fet de pretendre assolir-ho tot”. “Tant de bo tots els partits puguen sumar-se a l’acord”, anhela, “hi ha formes d’aconseguir un sistema més equitatiu”.

Barberà: “En comparació amb les eleccions al Congrés, la desproporció d’1 a 3 prevista a l’Estatut no és tan elevada”

“En comparació amb les eleccions al Congrés, la desproporció d’1 a 3 prevista a l’Estatut no és tan elevada”, es consola Barberà. “Algunes vies suggerides pels professors Martínez Sospedra i [Joaquín] Martín Cubas no han estat explorades”, proposa com a eixida. “És cert, hi ha camins per a reduir la desigualtat de vot sense acudir a la circumscripció única”, confirma Oñate, qui veu “convenient” la reforma però entén que “els diversos partits vulguen desplegar les seues estratègies”. Al remat, avisa, els ciutadans “els premiaran o els castigaran segons el que facen”.

 

Òscar Barberà (Lleida, 1974), professor de ciència política a la UV, durant el seu pas per la comissió parlamentària.

Martínez Sospedra trau a col·lació, en efecte, la possible adaptació de la “representació proporcional personalitzada germana” o un “mecanisme d’igualació que reserve una part dels escons en funció del total de vots obtinguts o mitjançant una quota electoral provincial i un repartiment de les restes —escons no atribuïts i vots sense representació— a nivell autonòmic”.

“Al seu dia, CDS i Unió Valenciana van desmarcar-se de la reforma de la llei electoral i després van ser-ne víctimes”, adverteix Franch, molest per l’“egoisme” dels partits. Ell advoca per “una fórmula de proporcionalitat pura” que soterre la llei D’Hondt o bé per “l’increment de dos diputats cada any”, dels 99 actuals fins als 119 permesos a l’Estatut, a fi de pal·liar la sobrerepresentació de Castelló. “Vaig plantejar-ho en la reforma estatutària de 2006 i el 2019 ja en tindríem els 119”, diu. Per últim, Martínez-Pujalte anima a “aprofitar l’oportunitat per a culminar una reforma més profunda; per exemple, amb mesures que garantesquen l’accessibilitat als locals i els procediments electorals a les persones amb discapacitat”.   

Ara o mai?

És ara o mai? Amb el PPCV —que no vol ni sentir a parlar de la llei— sense capacitat de blocatge ja que disposa de menys d'un terç dels diputats, l’ocasió sembla immillorable. “Sí, és millor una llei de mínims, feta amb criteris tendents a una major qualitat democràtica, que no una nova frustració”, sentencia Franch, per a qui és “globalment positiva”. “S’ha de comptar amb el màxim consens possible, sense deixar fora cap força rellevant. La reforma de la llei és convenient, però si no hi prenen part totes les formacions, esdevindrà un fracàs col·lectiu”, alerta Oñate.

Pavía: “Una reforma amb canvis dràstics no podia tenir èxit”

En paraules de Barrio, “aquesta llei millora l’anterior, però les reformes institucionals han de provenir d’acords amplis”. “Una reforma amb canvis dràstics no podia tenir èxit i no hem d’obviar la cotilla que significa l’Estatut”, raona Pavía, content per l’“avanç que suposa” i predisposat a “proposar solucions perquè la llei no prime el vot dels conciutadans de Castelló més d’allò que ja el prima l’Estatut”.

 

José Manuel Pavía Miralles (Alacant, 1969) és catedràtic d'economia aplicada a la UV i va integrar l'observatori creat per a l'ocasió.

Martínez Sospedra es plany pel “signe conservador” de la norma, que no altera “l’estructrura fonamental del sistema electoral”. “Modernitza el text de 1987, clarament obsolet i de vigència dubtosa, però ha de millorar molt durant la tramitació parlamentària; si no, els incentius per votar-hi a favor seran francament escassos”.

Per acabar, Barberà recorda que “la llei comporta millores tècniques importants que farien molt més fàcil la feina de l’administració electoral”. “Si no prospera, caldrà esperar a reconduir-la fins que s’estabilitzi el sistema de partits”, diu, “o passarà com a Catalunya, on encara no han estat capaços de fer una llei electoral i continuen amb la del règim general”.

Ciutadans, el partit que sempre clama per la reforma de les lleis electorals, pot aturar la valenciana. Una ironia que engrandiria la maledicció de l’urna salmó, regida per les mateixes regles de fa 31 anys.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.