A la foscor del franquisme, a la llarga nit d'una llengua perseguida, silenciada i amagada, van emergir una colla d'iconoclastes que mai van acceptar la subalternitat cultural i lingüística. Eren aquells que van lluitar durant la dictadura i, més tard, durant la represa democràtica per treure el valencià del reducte de la llar, d'una assignació folklòrica que el condemnava a ser un element pintoresc dintre de l'hegemonia de l'idioma castellà.
Entre aquells pioners va estar-hi Antoni Bargues, un lluitador valencianista que ha faltat amb 93 anys, segons ha confirmat a aquest setmanari laSocietat Coral El Micalet. «Era un històric de la lluita valencianista. Ell provenia de Lo Rat Penat, quan aquesta institució no estava segrestada pel blaverisme i comptava amb l'activitat d'Enric Tàrrega, els germans Codonyer o d'Merxe Banyuls. Bargues era part d'aquesta colla d'activistes nacionalistes que van engegar la seua activitat entre la dècada dels cinquanta i els seixanta del segle passat. Quan va caure Lo Rat Penat, van associar-se a la Societat Coral El Micalet», narra Tonetxo Pardiñas, vicepresident de l'entitat valencianista.
Bargues va militar a la Societat Coral El Micalet de manera infatigable. «Va estar present a la junta i va treballar en l'entitat fins que el seu cos li va respondre i li ho va permetre. Era d'aquelles persones que mai fallaven a cap acte», comenta. I assenyala que el compromís ha estat «continuat per les seues filles». «Quan ja no podia treballar per l'entitat, i dintre de les seues possibilitats de salut, hi acudia a tot. Mantenia ferm i ben viu aquell esperit de compromís valencianista», agrega. Bargues també va estar en el primer aplec dels Països Catalans que va celebrar-se a Llíria (Camp de Túria).
«Era un dels representants d'una colla, d'una fornada, d'una generació que han obert tots els camins perquè nosaltres puguem caminar en l'actualitat i en el futur. Mai els podrem agrair la seua tasca, ja que sense el seu treball, el país seria pitjor i nosaltres segurament no estaríem en la posició en la qual som», reflexiona. «Era una persona que va treballar sempre pel país i per la llengua», remata per recordar una figura d'aquelles que va trencar amb el mant censor que va imposar el franquisme a una llengua que volia, com a màxim, reclosa a l'àmbit íntim, entre les quatre parets de casa.