Catalunya

La prioritat d’internacionalitzar el judici

Amb el judici als encausats per l’1 d’Octubre a les portes, són moltes les veus que demanen la seua internacionalització per fer veure al món el que consideren una farsa i, en definitiva, guanyar la causa fora de l’Estat espanyol. Parlem amb Iñaki Rivera i Mercè Barceló, experts del dret i promotors la International Trial Watch - Catalan Referendum Case. Una iniciativa adreçada, precisament, a que tothom puga veure el que passarà al Tribunal Suprem durant els propers mesos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Amb una web del tot completa i un sistema per recollir donatius, International Trial Watch – Catalan Referendum Case naix per fer conèixer al món sencer el que ocorrerà al Tribunal Suprem els propers mesos. L’inici del judici als encausats pel referèndum de l’1 d’Octubre es contempla imminent. De fet, el jutge del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ja ha sol·licitat el trasllat dels presos i preses polítiques catalanes a presons de Madrid abans que acabe el mes de gener. Pocs dies abans, Dolors Bassa ja va confirmar en una entrevista a RAC1, feta al centre penitenciari de Puig de les Basses -a Figueres-, que per al 6 de febrer ja hi ha testimonis citats. Per tant, els terminis assenyalats per les defenses es compleixen i tot apunta que el judici s’iniciarà a finals de gener o inicis de febrer.

En aquest escenari, la tasca per internacionalitzar la causa s’intensifica, com també ocorrerà amb les protestes davant unes sentències que molts ja donen per decidides. I davant tot això, sorgeixen iniciatives per denunciar un judici que molts prenen per polític. En aquest sentit, International Trial Watch - Catalan Referendum Case se suma a la llarga llista de projectes. És promoguda per diversos col·lectius: l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l’Institut de Drets Humans de Catalunya, Irídia, l’International Institute for Nonviolent Action, el Col·lectiu Praga i l’Observatori Penal dels Drets Humans (OSPDH). D’aquestes dues darreres entitats en formen part Mercè Barceló, coordinadora del Col·lectiu Praga i catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona; i Iñaki Rivera, que dirigeix l’OSPDH i és professor de Dret Penal a la Universitat de Barcelona. Tots dos són promotors destacats de la iniciativa i expliquen com han viscut la judicialització de l’1 d’Octubre i què en pronostiquen.

 

«Consternació» i «estupefacció»

Amb aquest primer sentiment està vivint Mercè Barceló el procés previ al judici. «Estem veient com en nom de la ‘unitat d’Espanya’ s’està esfondrant tot un estat de dret, en què ni el poder executiu, ni el judicial ni el Tribunal Constitucional no dubten a deixar d’aplicar la Constitució i la llei o vulnerar drets fonamentals si amb això salvaguarden aquesta unitat». Segons la catedràtica de Dret Constitucional, l’esmentada unitat d’Espanya ha esdevingut un «metadret fonamental que s’imposa jeràrquicament sobre els drets dels ciutadans constitucionalment reconeguts i sobre la divisió de poders». Barceló destaca les paraules de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, qui va atribuir a la justícia la màxima finalitat de «salvar la unitat d’Espanya», propòsit que «es complirà amb escreix». «De fet, és molt indicativa la darrera interlocutòria del TS en què remet la rebaixa de la causa contra els membres de la Mesa del Parlament -excepte la senyora Carme Forcadell- i una diputada [Mireia Boya] al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i es queda per a ells als caps visibles del procés, als qui s’ha d’escarmentar públicament com a l’Edat Mitjana». La catedràtica de Dret Constitucional està segura que «al judici, com al Decret de Nova Planta de 1716, s’actuarà de manera ‘que se consiga el efecto sin que se note el cuidado’».

Pel seu compte, Iñaki Rivera contempla aquesta situació judicial amb «astorament i estupefacció». «Mai no vaig imaginar, des d’un punt de vista estrictament jurídic penal, que es pogués arribar a tals greus vulneracions de dret fonamental, de garanties processals, de falta de competència judicial, de presons preventives impossibles de justificar...». Per a Rivera, tot plegat «és molt dur i difícil d’assimilar». El docent de Dret Penal preveu les condemnes seran similars a les que demana la Fiscalia contra els encausats. «Sé que també ho esperen les persones preses i les seves famílies, encara que sigui dur d’assimilar, però en gran part hem perdut la fe en la justícia espanyola».

 

ITW-Catalan Referèndum Case.

És davant aquest sentiment d’impotència que sorgeix aquesta iniciativa per internacionalitzar el judici i influir en l’opinió d’arreu del món. ITW es constitueix, entre més coses, per poder sumar observadors internacionals. «Els anem tenint, afortunadament, de disposats, tant a nivell nacional com internacional. Necessitem treballar des de Catalunya, però també ens haurem de traslladar amb freqüència a Madrid», diu Iñaki Rivera, qui també explica que necessitaran transcriptors diaris de totes les sessions «per fer les relatòries que després permeten elaborar un informe final». Com que la iniciativa parteix «de la més absoluta independència política, econòmica i institucional», el docent de Dret Penal demana «col·laboració de la societat perquè amb les seves aportacions puguin ajudar a sostenir aquest projecte».

Pel seu compte, Mercè Barceló indica que ITW funcionarà «sobre dos pilars que nosaltres coordinarem i als quals facilitarem els mitjans de treball: d’una banda, el grup acadèmic, conformat per catedràtics i catedràtiques de Dret de diverses universitats espanyoles; de l’altra, un altre de format per personalitats internacionals de prestigi, generalment juristes especialistes en drets humans». A tots dos grups, argumenta, «caldrà facilitar-los la presència física al judici, la informació sobre les sessions, sobre el sistema jurídic espanyol si són estrangers... I amb tot, aconseguir que al final puguin emetre un informe imparcial sobre els resultats del judici i sobre la indemnitat o no dels drets humans presents en la causa».

Segons aquesta catedràtica, la importància de la transcendència internacional del judici de l’1 d’Octubre radica en el fet que «està en joc la pròpia credibilitat de l’Estat espanyol com a Estat democràtic i de dret». Iñaki Rivera va més enllà, i diu que la internacionalització del judici «és possiblement l’única esperança que queda des d’un punt de vista jurídic». Dubta, però, que una opinió internacional contrària a la judicialització tire enrere els propòsits del Tribunal Suprem, tot i que servirà per evidenciar el que consideren una realitat: la intencionalitat d’aquest judici, que estarà en boca de tothom a nivell mundial i que haurà de servir com a punt de partida per regenerar el sistema judicial espanyol i l’estat de dret.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.