Era una decisió previsible que s’ha retardat, fins i tot, unes hores a anunciar-se. El president de la Generalitat de Catalunya actualment en funcions, Pere Aragonès, deixarà la primera línia política i no recollirà l’acta com a diputat al Parlament. Qui era candidat d’ERC, però, no es retirarà de la política i, sense concretar quin serà el nou rol, ha dit que continuarà treballant pel país “en una línia d’acompanyament”.
El resultat d’ERC, desastrós, ha motivat el seu dirigent a retirar-se. La formació ha passat de 33 a 20 diputats i ha perdut qualsevol possibilitat de mantenir la presidència després de deixar-se 180.000 vots pel camí. En canvi, tal com preveien les enquestes, ERC està cridada a ser clau en el desenllaç de les negociacions per una investidura. Però Aragonès ho té clar: “oposició és oposició”, i tot i que en un primer moment ha dit que “hem decidit ser element de desbloqueig i assumir el lloc a l’oposició”, tot seguit ha matisat que “no estarem per a facilitar una investidura del PSC i no participarem d’operacions que necessiten de l’acord de Junts i PSC”, perquè “la ciutadania ens ha situat a l’oposició”.
Un altre gran interrogant és si el partit té previst celebrar a curt termini un nou congrés i què farà, en tal cas, el president de la formació, Oriol Junqueras. Sobre aquesta qüestió, Aragonès no ha respost amb claredat i caldrà esperar dies per saber quin rumb pren la direcció d’ERC.
Reivindicació de l’obra de govern
D’aquesta manera, ERC tornarà a l’oposició i el seu posicionament fa una mica més difícil una possible investidura que emane dels resultats electorals de diumenge. El relat d’Aragonès és clar: els guanyadors de les eleccions són el PSC i Junts i són ells els qui han de gestionar la situació. A més, ha retret a aquests partits el seu “bloqueig” davant el govern que ell mateix ha presidit i que el mateix Aragonès ha reivindicat.
L’encara president en funcions ha valorat especialment l’estratègia de negociació que ha permès, durant la seua legislatura com a president, l’indult dels nou presos polítics catalans i l’aprovació imminent de la llei d’amnistia. També ha defensat la manera d’encarar els reptes generats per les conseqüències de la pandèmia, les dades de l’atur, la reversió de les retallades i l’aposta pel català en diferents àmbits, com ara el de les plataformes digitals. “Deixem les bases del país millor i d’aquí a uns anys es reconeixerà aquesta tasca”, ha dit. També ha sostingut que el seu partit deixa el país “infinitament més preparat a com ho van trobar”.
Amb aquesta decisió ERC no només perd la presidència, sinó que deixarà de formar part del Govern després de vuit anys consecutius. El partit es va integrar en l’organigrama executiu el 2016 amb la vicepresidència d’Oriol Junqueras –qui presideix ERC des del 2011– i amb la presidència de Carles Puigdemont. Des d’aleshores, mai no han deixat de formar part dels successius governs de Catalunya, l’últim en solitari, però en una minoria molt difícil de gestionar que va abocar el president Aragonès a la convocatòria electoral anticipada que se li ha acabat girant en contra.