L’independentisme no suma. Per primer cop des de l’assumpció del sobiranisme per part de Convergència, la suma dels tres principals partits no arriba al 68 escons necessaris per formar govern. Davant d’això, la dicotomia és clara. ERC i Junts tindran la capacitat de decidir si fan president a Salvador Illa o forcen una nova convocatòria electoral.
Tot el que se surti d’aquí, seria una carambola de difícil excussió, per molt que Carles Puigdemont obrís la porta durant la nit electoral a una jugada digna del Mestre Parera oferint a ERC formar un Govern que necessitaria de l’abstenció del PSC.
Res fa pensar, però, que Salvador Illa, que ha passat dels 33 als 42 diputats amb aproximadament 215.000 vots més que el 2021, faci un pas al costat que habiliti la investidura de Puigdemont. Res fa pensar, tampoc que Pedro Sánchez -gran protagonista d’aquesta campanya electoral- aixequi el telèfon per pressionar als socialistes catalans i entri a la roda de la cadena de dependències quan, amb Illa president ho tindria tot de cara per intentar eixamplar majories a Madrid amb una repetició electoral.
I res d’això passarà, molt més encara, quan és possible un escenari que durant alguns moments de la nit ha perillat. Amb els vots d’ERC i Comú Sumar els socialistes en tindrien prou per fer-se amb la presidència de la Generalitat. Reeditant un tripartit o, com prefereixen al carrer Pallars, en solitari. A hores d’ara, ERC i Pere Aragonès s’han desmarcat de la possibilitat d’entrar a l’executiu ubicant-se ells mateixos a l’oposició i cedint la iniciativa a PSC i Junts. No han tancat la porta explícitament, però, a permetre una investidura sense entrar a govern.
D’altra banda, els de Jèssica Albiach, que han passat dels 8 als 6 escons, han dit durant tota la campanya que aquesta era la seva opció preferida. D’altra banda, també han dit que aturar el Hard Rock seria un requisit indispensable per investir el PSC i fa uns mesos ja va ser un motiu prou de pes com per deixar caure l’executiu de Pere Aragonès. No traçar la línia aquí, de nou, seria complicat d’explicar.
Encara hi hauria una tercera via disponible per a Salvador Illa per ser investit president, aconseguir els vots de Junts. Seria, però, un gir de guió important en el discurs que han sostingut totes dues formacions durant la campanya electoral.
Desfeta independentista
L’altra gran noticia de la nit és la patacada dels partits independentistes, protagonitzada, especialment, per ERC. Els de Pere Aragonès han perdut 13 escons, passant dels 33 als 20 electes. Un càstig més que contundent cap al partit que ha governat el país els darrers tres anys -la primera vegada que ho podia fer des de la fi del franquisme. Pel camí ha perdut 180.000 vots, el lideratge dins l’independentisme i la possibilitat de seguir seient a la taula dels grans, més a prop del PP, el quart partit amb 15 electes, que no pas de Junts.
Tampoc s’escapa de la desfeta la CUP que passa de nou a quatre diputats i es queda fora a Lleida i Tarragona. Les eleccions van enxampar els anticapitalistes en ple procés de reestructuració interna després de la patacada a les eleccions al Congrés espanyol. Després de perdre més de 60.000 vots i veure com la formació d’extrema dreta Aliança Catalana els avançava a les dues ciutats més grans on governen, Girona i Berga, la renovació dels anticapitalistes parteix ara d’una situació encara més crítica.
Fent un cop d’ull als grans números, l’independentisme passa dels 1.443.273 vots el 2021 als 1.348.111 enguany. Però, sobretot, del 52% dels vots al 43%. La caiguda és encara més significativa si es té en compte que, amb participacions molt més elevades, el 2017 el sobiranisme havia superat el dos milions de vot, una dada que constata l’abast que ha tingut l’abstenció de l’electorat independentista en unes eleccions amb només el 57% de participació.
Més de dretes i espanyolista
Una altra de les conclusions de la nit electoral és el gir espanyolista i de dretes del Parlament. Un gir que arriba la nit en què desapareix Ciutadans, el partit que ha marcat els darrers anys el terreny argumental en què es movia l’espanyolisme en els anys del procés i que ha permeat en altres formacions. Els seus antics sis diputats, però, s’han vist àmpliament reemplaçats pel creixement del PP que passa del tres diputats del 2021 als 15 diputats actuals, avançant a Vox com a quarta força que es queda amb els 11 electes que ja tenia. Sumant-hi els diputats del PSC i els dels Comuns, queda un Parlament amb 76 diputats no independentistes.
A tot això cal sumar-hi la irrupció d’Aliança Catalana, la formació d’extrema dreta independentista que lidera l’alcaldessa de Ripoll Sílvia Orriols i que entrarà per primer cop a la cambra catalana amb dos diputats, un per Girona, ella mateixa, i l’altra per Lleida. Per contra del que s’havia especulat, però, els seus vots seran irrellevants en una eventual formació de Govern.