No era el millor dia per instal·lar-se en una antiga estació de trens. Durant tot el matí, per un robatori de cables de coure a l'estació de Montcada bifurcació, tots els trens de Rodalies de Barcelona no podien sortir ni entrar a la capital catalana. ERC va demanar a la Junta Electoral que s'allargués la jornada electoral per permetre votar als possibles perjudicats per l'aturada ferroviària.
Com a portaveu d'ERC, Raquel Sans va sortir a les 20,30 hores per dir, abans que res, que el partit se solidaritzava «amb els usuaris de la Renfe, que han tornat a patir una altra vegada els problemes que pateixen cada dia en els trens d'aquest país» i lamentava la negativa de la Junta Electoral a la seva demanda de prolongació de la jornada unes hores.
Sans reflectia la mateixa incoherència que ERC ha demostrat l'última legislatura des del Govern i a la campanya electoral: atribuir tots els mals del país a altres quan eren ells qui ocupaven el poder, una tàctica que alimenta una imatge d'incoherència i de feblesa. En aquest cas l'avaria de Renfe es pot atribuir tant a Adif (per no protegir bé les seues instal·lacions) com al Govern català per no garantir la integritat d'aquesta xarxa (La seguretat és cosa dels Mossos i la policia depèn d'Interior, amb Joan Ignasi Elena, posat per ERC, al capdavant).
Raquel Sans també va admetre que les primeres dades reflectien «una baixa participació» i això feia pensar que no seria «una bona nit per a ERC». Eren dades, va dir, que els obligarien «a fer reflexions aquesta nit».
Efectivament, ERC va acabar perdent tretze diputats i quedant-se en 20 escons, cosa que el transporta a temps anteriors al procès (el 2012, el primer any que Oriol Junqueras va ser candidat en va obtenir 21, més del doble que el 2010, quan Joan Puigcercós només en va traure 10).
Això podria provocar un canvi en el lideratge al capdavant del partit. En el parlament que va fer Pere Aragonès després de conèixer els resultats, va dir que «és el moment d'assumir responsabilitats individuals i col·lectives. Les individuals les prendrem un cop haguem pogut analitzar amb fredor els resultats d'Esquerra Republicana, però també hi ha una responsabilitat col·lectiva, la d'adaptar el nostre projecte davant la nova correlació de forces».
Aragonès va reconèixer la davallada: «Hem obtingut uns molt mals resultats. Hem continuat la tendència de les municipals i estatals i no l'hem pogut revertir».
El president de la Generalitat en funcions va suggerir que «l'obra de govern i la feina feta per resoldre el conflicte polític que permeti acabar la repressió i obrir camins no ha esta prou valorada per la ciutadania o la ciutadania ha considerat que ara li toca a algú altre liderar aquesta nova etapa».
És evident que el partit no ha rendibilitzat el privilegi d'haver governat el Govern de la Generalitat des de 2021 ni els acords trenats amb el PSOE com els indults, primer, i la llei d'amnistia promesa després.
Com en el cas dels trens de rodalies, l'acció de Govern ha estat mal comunicada a la ciutadania o els que van ser votants d'Esquerra fa tres anys han considerat que no han pres prou decisions -o s'han equivocat en prendre-les. Cal recordar que, durant aquests tres anys, s'ha refredat l'efervescència independentista del procés, es va trencar el govern de coalició amb junts (setembre de 2022) i ERC va optar per una acostament al PSOE que va ser molt criticar pels de Puigdemont, a pesar de ser el preludi de l'acord per l'amnistia.
ERC ha perdut gairebé 179.000 vots respecte a les últimes eleccions i no sembla que els hagi recuperat cap partit independentista: Junts és l'única força que guanya vots (103.000), la CUP també n'ha perdut (62.000) i és probable que hagi transvasat vots al PSC perquè sembla més estrany que n'hagi donat al presumpte independentisme de clara extrema dreta d'Aliança Catalana (118.000), tot i que podrien ser vots de càstig.
El mateix Pere Aragonès va reconèixer que «Catalunya no és aliena a l'onada reaccionaria i conservadora que afecta el conjunt d'Europa: l'entrada de l'extrema dreta espanyola i l'entrada d'una altra que es diu catalana al Parlament és molt mala notícia i ens ha de fer reflexionar».
Convertit en veu de la cúpula d'ERC (Oriol Junqueras no va prendre la paraula aquest cop), Aragonès va afegir que «l'oposició al govern republicà ha guanyat; la polarització ha guanyat i ara correspondrà a l'oposició al govern republicà, PSC i Junts, gestionar la nova etapa que s'obre avui amb la configuració del nou Parlament. ERC assumirem la voluntat de la ciutadania i treballarem per continuar el nostre projecte polític i ho farem des d'on la ciutadania ha volgut que estiguem, a l'oposició». Aquestes paraules han estat interpretades per alguns com una negativa en rodó d'ERC a un possible Govern de coalició, però tot podria canviar si finalment hi ha dimissions en la cúpula de la formació -cosa que sembla més que probable.