Tot fa pensar que el gran guanyador d’aquestes eleccions catalanes és Pedro Sánchez. El PSC, amb 42 diputats, millora amb nou representants els resultats del 2021 i no serà possible cap govern que no passe per fer Salvador Illa president. En un temps en què els socialistes s’han vist especialment qüestionats al conjunt de l’Estat, Sánchez pren oxigen amb un triomf electoral que totes les enquestes vaticinaven però que, a més, incorpora un fet que dona més contundència al seu triomf: l’independentisme queda molt lluny de la majoria absoluta.
Des del 2012, quan es van celebrar les primeres eleccions considerades plebiscitàries i s’iniciava allò que s’acabaria anomenant procés, l’independentisme ha anat reiterant la seua majoria absoluta. Ara, al 2024, no ho ha aconseguit. El resultat de Junts, 35 diputats, és bo si es té en compte que la candidatura de Puigdemont és la segona més votada –la guanyadora entre l’independentisme– i també que supera de llarg, i molt, el resultat d’ERC, un dels grans damnificats de la nit. En canvi, Junts ha pujat només tres escons respecte al 2021, la qual cosa evidencia que la millora no és satisfactòria, i el partit queda, per segona vegada consecutiva, fora de les possibilitats d’accedir a la presidència de la Generalitat.
Això és rellevant si es té en compte que l’antiga Convergència, amb la qual s’ha identificat Junts sumant a la campanya els expresidents Jordi Pujol i Artur Mas, sempre va ser o bé la força més votada, o bé la que va obtenir més escons al Parlament o bé la que sumava més suports per accedirà la presidència. El 2021 Junts, amb Laura Borràs com a candidata, va quedar tercer, i enguany ha quedat segon però sense aconseguir l’efecte anhelat amb la candidatura de Carles Puigdemont, que no sembla haver sumat suports més enllà de l’espectre independentista.
Pel que fa als socis tradicionals de Junts, Esquerra Republicana, es pot dir que aquest partit és el gran derrotat de la nit. La formació haurà de deixar la presidència i el president en funcions, Pere Aragonès, pateix un descens de 13 escons que el situa en 20, menys de la meitat que el PSC i molt lluny, també, de Puigdemont. ERC només té un consol, i és que podria formar part d'un futur govern, tot i que Aragonès ha assegurat que aniran a l'oposició.
Comuns i CUP tampoc no poden celebrar, ni de bon tros, els resultats. La candidatura de Jéssica Albiach perd dos diputats –passa de sis a vuit– i el projecte de Yolanda Díaz de Sumar, que havia de rebre oxigen a Catalunya després dels càstigs que ha patit a Galícia i País Basc, continua sense acabar de funcionar electoralment més enllà de Madrid. La CUP es veu encara més perjudicada: passa de nou a quatre diputats i no aconsegueix representació per Tarragona, un resultat advers si es té en compte que la candidata, Laia Estrada, procedeix d’aquesta demarcació.
Els qui sí que poden celebrar el resultat són PP i Vox. Els primers multipliquen per cinc el seu nombre d’escons i passen de 3 a 15, beneficiats fonamentalment per la desaparició de Ciutadans, que es queda sense representació després de 18 anys condicionant la política catalana. D’aquesta manera, si Pedro Sánchez es veu reforçat, Alberto Núñez Feijóo ho té també de cara a l’hora de legitimar-se gràcies a aquest resultat que, a més, possiblement motivarà el PP a esbrinar una fórmula de governabilitat encara incerta. El PP ha passat de ser el partit menys votat dels vuit que tenien representació al Parlament durant l’anterior legislatura a ser el quart partit amb més suports.
Vox també té motius per a estar satisfet, ja que mantenen els 11 escons que els van convertir, fa tres anys, en la força de la dreta espanyola més votada a Catalunya. La recuperació del PP feia pensar que aniria en detriment del partit ultradretà, que s’ha aconseguit mantenir. D’altra banda, la ultradreta catalanista d’Aliança Catalana entra al Parlament, però només amb dos escons amb els quals no podrà decidir la governabilitat. Aquesta possibilitat era realment interessant per al partit de Sílvia Orriols, l’alcaldessa de Ripoll, però no s’ha complit finalment. Aliança Catalana ha aconseguit un diputat per Girona i l’altre per Lleida.