Poemes etílics del Japó i la Xina, per Miquel Desclot i Manel Ollé
A En coixí d’herba (Proa, 2023), Miquel Desclot fa una antologia de poesia japonesa on hi ha algun poema que rivalitzaria en grau alcohòlic amb els de Les arts xineses de l’ebrietat (ViBop, 2022).
En coixí d’herba, subtitulat De la lírica clàssica japonesa, és l’últim regal de Miquel Desclot i Proa: una acurada edició d’haikai (precedent dels haikus) i tankes (dos versos de cinc síl·labes i tres de set). S’hi inclouen aquestes tankes etíliques d’Ötomo Tabito (665-731):
“Quina riota,
l’home que es creu un savi
i no beu sake!
Si el mirés de la vora
sembla talment un mico //
Abans que viure
aquesta vida absurda,
vull ser una tina
plena fins dalt de sake:
tot jo en remull de sake! //
El que volien
a les edats remotes
aquells set savis
que en ple desert vivien
no era sinó sake. //
Si puc campar-me-la
al llarg d’aquesta vida,
que poc m’importa
si a la nova existència
soc un moixó o una cuca!”
A Les arts xineses de l’ebrietat (ViBop, 2024) Manel Ollé feia un recorregut temàtic per la poesia xinesa “que va convertir l’ebrietat en un camí exultant de saviesa i creació”. Amb una majoria de traduccions seues, però també amb les versions més encertades de Marià Manent, Josep Carner o Joan Ferraté. De Tao Yuanming publica alguns Poemes del beure vi, com aquest, el catorzè:
“Els bons amics que em saben els gustos,
porten bon vi quan em venen a veure.
Seiem a l’herba sota els pins,
vells borratxos després d’unes rondes,
xerrem i brindem alhora, ja amb la llengua de drap. //
Quan no saps que en el món hi hagi un jo,
com pots arribar a preuar cap tresor mundà?
Perdut enmig de l’embriaguesa,
en el vi hi ha un tast pregon”
‘El Mestre i Margarita’, inspiració per a ‘Sympathy for the devil’
De vegades, Mick Jagger explica que li va inspirar la cançó un poema de Baudelaire (que mai no recorda), però reconeix que Marianne Faithfull li havia regalat la novel·la de Bulgàkov quan la va escriure.
A la cançó dels Rolling Stones només el títol parla del dimoni, però tampoc a El Mestre i Margarita (Proa, 2021), el diable es presenta com a tal sinó com un “professor” políglota d’origen incert que es fica en la conversa de dos poetes amb un educat “Disculpin, si us plau”. La tornada dels Stones diu “Please to meet you, hope you guess my name / but what’s puzzlin’ you is the nature of my game” (‘Encantat de conèixer-te, espero que endevines el meu nom / però el que realment et desconcerta és a què estic jugant’). El segon capítol de la novel·la es titula “Ponç Pilat” i Jagger canta “Made damn sure that Pilate / washed his hands and sealed his fate” (‘Juraven que Pilat / es va rentar les mans i va segellar el seu destí’).
La novel·la critica el règim soviètic i passa a Moscú i la cançó dels Stones segueix: “Stuck around St. Petersburg / when I saw i was a time for a change / Killed the Tsar and his ministers”. (‘Atrapat a Sant Petesburg / quan vaig veure que era bon moment per a un canvi / vaig matar el Tsar i els seus ministres’).
Per acabar, la descripció del dimoni segons la traducció de Xènia Dyakonova d’El mestre i Margarita. Exactament 666 caràcters: “El subjecte de les descripcions no coixejava de cap peu, i no era ni menut ni gegant, sinó simplement alt. Pel que fa a les dents, a la banda esquerra hi tenia corones de platí, i a la dreta, les d’or. Portava un vestit car de color gris i un calçat estranger del mateix color que el vestit. Una boina grisa li tapava una orella amb elegància negligent, i sota el braç hi duia un bastó amb l’empunyadura en forma de cap de púdel. Feia pinta de tenir uns quaranta anys llargs. La boca semblava una mica torta. Anava ben afaitat. Els cabells, morenos. L’ull dret, negre, i l’esquerre, verd. Les celles, negres, una més alta que l’altra. En una paraula, un estranger.”
Els relats i les passejades de George Sand
George Sand és l’autora d’una novetat de Cal Carré, El castell de Cimtort, però també apareix a Els llocs de l’ànima (Angle, 2024).
George Sand passeja una petita Diana pels jardins d’El castell de Cimtort, entre lliçons d’art i descobertes naturals: “Va admirar aquella barreja d’arbres espessos i d’arbres morts, de magnífiques plantes salvatges i de plantes abans cuidades, totes igual de lliures i de boges; aquell caos de pedres en què la molsa havia envaït la roca natural.”
Com recorda Albert Mestres a Els llocs de l’ànima (Angle Editorial, 2024), Sand “va ser una amant experimentada de l’excursionisme” i ho demostrava a les Cartes d’un viatger, que extracta: “El sol havia baixat darrere els cims de la muntanya, l’aire es tornava tebi i suau. L’aire, incendiat dels colors més rics, tenyia la neu d’un reflex rosat. (...) Em vaig posar a examinar el lloc on era; era el paradís terrestre (...) Feia dos dies que errava per aquestes muntanyes, sense haver pogut trobar un d’aquests indrets perfectament del meu gust, que són abundants als Pirineus i que són rars en aquesta part dels Alps.”