Peret i els seus fans David Byrne i Fermín Muguruza
A El gran Peret (Larousse, 2024), Rogeli Herrero desvetlla l’admiració que li van fer arribar els antics líders de Talking Heads (David Byrne) i Kortatu (Fermín Muguruza) a la gravació d’”El rey de la rumba”. I moltes coses més.
Rogeli Herrero —veu i guitarra de Los Manolos— escriu una biografia llegidora —i en els grans moments, personal— d’El gran Peret (Larousse, 2024). Lleugera i molt ben il·lustrada, l’obra retrata el personatge i dona veu a molts dels que van compartir amb ell vida, escenaris i gravacions. Especialment divertides són les revelacions al voltant de l’enregistrament d’”El rey de la rumba”, un disc homenatge de la discogràfica Chewaka (segell de Virgin) que Herrero recupera: “Entre els que participen a ‘El rey de la rumba’ trobem Estopa, Amparanoia, Ojos de Brujo, Tonino Carotone i Nacho Mastretta, Jarabe de Palo, Dusminguet i Fermín Muguruza, de qui Juan Manuel Gómez escriu: ‘Peret se construyó un frontón en la finca de Mataró y cuando grabó con Fermín Muguruza estuvo peloteando con el padre de Fermín, para el que Peret siempre fue un ídolo. O sea, en casa de los Muguruza, Peret también es más grande que Elvis’. A ‘Voy, voy’ Muguruza canta (per primer cop) en castellà i Peret en euskera”.
Aquí Rogeli Herrero oblida que a Kortatu Fermín Muguruza havia cantat moltes (la majoria) de les cançons en castellà, des de “Don Vito y la revuelta en el frenopático” (1985).
Però li hem d’agrair que també recorde que hi participava “David Byrne, ex Talking Heads i un altre fan declarat de Peret, que interpreta “Si fulano fuese mengano”. ‘Mantuve una delirante conversación con David Byrne sobre las canciones con sentido (Si fulano) y las canciones sin sentido (Psycho Killer [dels Talking Heads]). El hecho es que la espléndida versión de Byrne la hizo con su banda en Madrid y luego también la hizo en Donosti junto a Caetano Veloso’ (Peret, a Gómez)”.
La nit de Sant Joan de l’Alguer, segons Balata i Martí Font
L’alguerès més viu arriba amb una novel·la negra guanyadora del Premi Ferran Canyameres, Soldats abandonats, de Gabino Balata (Pagès). S’hi parla de Sant Joan, com a Clavellet, un vampir de l’Alguer (Calúmnia, 2023).
Contra tot pronòstic, l’últim Premi Ferran Canyameres de novel·la negra va ser per a un autor alguerès amb una proposta fresca i original, pel contingut i per la llengua: Soldats abandonats, de Gavino Balata (Pagès Editors, 2024). El català de l’Alguer tal com raja, quan ja semblava a punt de l’extinció. Curiosament, Gavino Balata parla de la nit de Sant Joan, com també Jordi Martí Font a Clavellet, un vampir de l’Alguer (Calúmnia, 2023).
A Soldats abandonats llegim: “Me mira per un poc i lego, aprofitant del fet que s’és desllibrada una cadira al costat d’Anna, se li acosta, demana permís i se seu.
La senyora no el nota i respon a la demanda amb un moviment del cap.
Los dos estan seguts així per diversos minuts. La mirada fixada al damunt de la coral que està cantant:
La nit de Sant Joan
és sempre i fins ara
pel pòpul de l’Alguer
la festa més cara.
La festa dels salts,
i la festa dels sons,
pels monts i pels valls
ressona el tou nom”.
A Clavellet, un vampir de l’Alguer, Jordi Martí Font (Marçà, Priorat, 1969) escriu:
“Un dia de 1891, mentre caminava per aquells carrerons, just allà on el carrer de la Misericòrdia toca a l’Església de Sant Miquel, hi vaig veure dos nois que em van cridar l’atenció. Mentre un d’ells rascava una guitarra vella amb no massa traça, l’altre intentava cantar una cançó que llegia d’un paper (...):
“La nit de Sant Joan,
és sempre fins ara,
pel pòpul de l’Alguer
la festa més cara,
la festa dels focs,
la festa dels balls,
per monts i per valls
ressona el sou nom”.
El millor colofó reivindicatiu: ‘L’home a qui ja no agradaven els gats’
La novel·la faula d’Isabelle AupyL’home a qui ja no agradaven els gats (Raig Verd, 2024) amaga un tresor per tancar aquesta divertida paràbola sobre una llibertat amenaçada per les mentides.
L’home a qui ja no agradaven els gats parla d’una illa on “l’administració” vol donar gat per llebre (en aquest cas, gossos per gats) a tots els habitants fins que, des del far, hi posen una nova llum. I el colofó del llibre és actual, reivindicatiu i coherent amb la novel·la: “Vivim un moment d’intensa apropiació i resignificació de les paraules. Falangistes acusant de cop d’estat a qualsevol, franquistes denunciant atacs a la democràcia, feixistes declarant-se víctimes de delictes d’odi... Termes com llibertat no es poden defensar sense saber qui, què, com i en quin context parla de llibertat. Aquest llibre el tanquem el 19 de desembre de 2023 amb la certesa ferotge que ens cal afilar més que mai el pensament i la pregunta”.