El manual de resistència de Pedro Sánchez encara no ha escrit el seu últim capítol. En una giragonsa inesperada, com si es tractara d'un truc de màgia per haver donat senyals d'un possible adeu, el president del Govern espanyol continua. Ho fa empentat per les mobilitzades organitzades pel PSOE a favor de la seua continuïtat, després de cinc dies de reflexió arran de la guerra judicial que va obrir el grupuscle d'extrema dreta Manos Limpias contra les activitats econòmiques de la seua dona amb una querella amb informacions falses.
Als cercles polítics madrilenys, s'apuntava que la seua havia estat el seu taló d'Aquil·les, la seua kriptonita. No debades, el passat dimecres va enviar una carta a la ciutadania a través de les xarxes socials per anunciar una retirada espiritual de cinc dies. «M'urgeix respondre'm a la pregunta de si val la pena, malgrat que el fang on la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del Govern o renunciar a aquest alt honor», va expressar.
Sánchez va confinar-se a la Moncloa, la qual va convertir-se en un búnquer. Ningú sabia de les seues reflexions, ni el seu cercle més proper al Govern espanyol, ni tampoc la cúpula socialista. Només contestava per agrair, però de manera lacònica, els missatges que li arribaven transmetent-li força. Tanmateix, quan ha anunciat que estava reunint-se amb el monarca espanyol Felip VI, les apostes sobre la seua dimissió s'han incrementat. Era el primer senyal d'un adeu que, al remat, no s'ha produït. El líder del PSOE no vol escriure l'epíleg del seu extens manual de resistència.
«He decidit seguir», ha indicat sense comunicar cap moció de confiança malgrat haver aconseguit amb aquest moviment un tancament de files dels socis de la investidura, fins i tot de l'independentisme català. «El dimecres passat vaig escriure una carta dirigida a la ciutadania on em plantejava si valia la pena suportar l'assetjament que des de fa deu anys pateix la meua família a canvi de presidir el Govern d'Espanya. Després d'aquests dies de reflexió, tinc la resposta clara. Si permetem atacs a persones innocents, llavors no val la pena. Si permetem que les mentides més grolleres substituïsquen el debat basat en evidències, llavors no val la pena», ha engegat.
La seua intervenció, però, semblava transitar cap a un altre desenllaç: «Per molt alt que siga, no hi ha honor que justifique el sofriment injust de les persones que un més vol i respecta. Necessitava parar i reflexionar. Sé que la carta que vaig enviar va poder desconcertar perquè no obeeix a cap càlcul polític. He mostrat un sentiment que en política no sol ser admissible». «He reconegut enfront d'aquells que busquen fer-me caure, que dol viure aquestes situacions. A vegades, l'única manera d'avançar és detindre's. He actuat des d'una convicció clara. O diem prou o aquesta degradació de la vida pública determinarà el nostre futur, condemnant-nos com a país», ha exposat.
«He fet aquest pas per motius personals, però són motius que tots poden entendre. Això no és una qüestió ideològica. Estem parlant de respecte, de dignitat», ha afirmat, per prosseguir: «Exigir resistència incondicional als líders objecte d'aquesta estratègia és posar el focus en les víctimes i no en els agressors. Volem això per a Espanya? La meua dona i jo sabem que aquesta campanya de descrèdit no pararà. Duem 10 anys amb ella. És greu, però no és el més rellevant. Podem amb ella. L'important és que volem agrair les mostres de solidaritat i empatia rebudes de tots els àmbits socials. Gràcies a la mobilització social, que ha influït decisivament en la meua reflexió».
Arran d'aquestes concentracions de la militància socialista i del xoc que hauria causat al PSOE, que s'hauria vist abocat a la interinitat, i a la legislatura, la qual s'hauria instal·lat en l'absoluta incertesa, ha comunicat: «He decidit seguir. Seguir amb més força, si cap, al capdavant de la presidència del Govern d'Espanya. Aquesta decisió no és un punt i seguit. És un punt i a part. Per això assumisc el meu compromís de treballar sense descans, amb fermesa i amb serenitat, per la regeneració pendent de la nostra democràcia i per l'avanç i la consolidació de drets i de llibertats».
«Només hi ha una manera de revertir aquesta situació: que la majoria social, com ha fet aquests cinc dies, es mobilitze en una aposta decidida per la dignitat i el sentit comú. Això no va del destí d'un dirigent particular. Es tracta de decidir quin tipus de societat volem ser. El nostre país necessita aquesta reflexió col·lectiva. Ja hem començat a fer-la. Fa massa temps que deixem que el fang colonitze impunement la vida política i pública», ha tancat en un gir interpretat com una tàctica política i no una defensa de la seua intimitat davant dels atacs de la dreta mediàtica i política. Un cop de presumible efecte a dues setmanes de les eleccions catalanes.