El fet muixeranguer viu, des de fa aproximadament una quinzena d'anys, un bum. De les quatre colles que existien l'any 2000 n'hem passat a 25. Des de 2018, existeix la Federació de Colles Muixerangueres. L'any passat, celebraren el seu primer Aplec, a l'Alcúdia. Mentrestant, s'han publicat diversos llibres que aborden aquest fenomen des de diverses perspectives. Mancava, tanmateix, un llibre que sistematitzara, ordenara i posara nom a totes les figures que s'alcen a Algemesí.
A aquesta tasca han esmerçat esforços i anys d'estudi els muixeranguers Raül Sanxis i Mariano Fraind. El resultat és La muixeranga. Estudi tècnic de les Muixerangues d'Algemesí, un volum enciclopèdic que aborda amb detall el fet muixeranguer des de el seu vessant tècnic. Un estudi molt rigorós i cogut a foc lent -els autors hi ha estat treballant durant quasi una dècada- que esdevé un imprescindible de la bibliografia especialitzada en la matèria.
"El llibre naix de la necessitat. Perquè fins ara no hi havia res publicat sobre tècnica muixeranguera. Calia que, en el context del bum muixeranguer que hi havia arreu del País, Algemesí recollira i sistematitzara tot el seu repertori", explica Raül Sanxis, qui porta quasi cinquanta anys vinculats a aquest univers, primer a la Muixeranga d'Algemesí i després a la Nova. Ha estat, doncs, un treball d'orfebreria, per categoritzar i harmonitzar criteris, ja que en algunes ocasions ocorria que en el mateix municipi, cadascuna de les colles anomenava amb noms diferents una mateixa figura o posició. I és que, si bé la Federació Coordinadora de Muixerangues compta amb el seu propi catàleg, mai no s'havia exposat amb el detall que ho fa aquest volum.
El llibre, en tot cas, el poden gaudir per igual els experts i els no iniciats, en la mesura en què aporta un catàleg de cadascuna de les figures, amb una fitxa tècnica que explica, de forma detallada, com confegir-la. I ho fa, a més, amb un acurat acompanyament gràfic que fa més assumible tota la informació. Perquè, al capdavall, cada figura que alcen els muixeranguers, és un equilibri perfectament calculat de forces, un entramat d'esforços i perícia on allò essencial és la compenetració i la confiança entre els membres de la colla.
Als autors els hi ha calgut, també, un punt de creativitat. "A l'hora d'explicar com confegir algunes figures, ens hem adonat que hi havia posicions que no tenien un nom. Per exemple, ens hem inventat 'puntal' per referir-nos a la persona que aguanta el cul en una morera. Hem tractat d'emprar termes vinculats al món de la construcció, de l'agricultura o de les mateixes muixerangues"
L'obra, que ha estat publicada per l'Institut Valencià de Cultura (IVC), ens permet apreciar la riquesa del repertori muixeranguer: des de la majestuosa alta de sis a la sorprenent figuereta; des de la imperiosa dolçaina al contingut pilar de quatre aixecat per sota. Podem apreciar, també, com col·locar els dits entrellaçats per alçar al xiquet en la maria alta o com s'ho ha de fer l'alçador per mantenir l'equilibri dels laterals en l'oberta alta. En definitiva, ens invita a entendre la màgia física d'aquesta expressió de cultura popular. "Hem volgut que aquest fora un llibre molt didàctic, molt pedagògic", explica Sanxis. Ho han ben aconseguit.
És en part d'aquesta voluntat de compilació que els autors proposen una mena de taula periòdica de les muixerangues. Alguna cosa hi deu tenir a veure, també, la formació d'enginyer industrial de Sanxis. "Del que es tractava era de sintetitzar totes les figures". O cosa que és el mateix: que d'un sol colp d'ull estiguera a la vista el ric patrimoni muixeranguer. S'hi organitzen per colors, en funció dels pisos. Allà on hi hauria el nombre atòmic, se n'especifica l'origen: si és una muixeranga històrica; si va ser creada per la Muixeranga d'Algemesí; o per la Nova. Cada requadre especifica, també, el nombre ideal de participants necessaris per a la confecció de la figura, el nombre de pisos i el grau de dificultat.
En tot cas, els autors adverteixen: "El fet que ens hagem atrevit a posar una baremació no s'ha de malinterpretar. En cap moment les muixerangues volen ser competitives. No volem la castellarització de les muixerangues. Òbviament que hem incorporat coses dels castellers, per exemple, la faixa o la seguretat, però l'espectacle ha d'anar molt més enllà de l'alçada", explica Sanxis.
Per això, La muixeranga. Estudi Tècnic de les Muixerangues d'Algemesí és molt més que un llibre de tècnica. És també, un llibre amb ànima i cor, amb articles sobre l'origen de la muixeranga o l' -indispensable- acompanyament musical d'aquestes torres humanes. Una obra on també es dona molta importància als quadres coreogràfics que, en moltes ocasions, acompanyen a les figures però queden eclipsats per aquestes. Perquè com diu Sanxis "cal atrapar el públic amb l'emoció, no sols de la figura, sinó de tot el conjunt de l'actuació".
Un llibre, també, amb moltes fotografies -al voltant de 450- algunes de les quals datades a principis del segle XX, que donen fe de l'arrelament d'aquesta manifestació genuïnament valenciana i que han servit, en ocasions, per esclarir els dubtes sobre el nom d'una figura.
"Aquesta és la nostra contribució a la difusió de l'univers muixeranguer. No pretenem que siga dogma de fe -explica Sanxis-. És una proposta de treball, que evolucionarà o s'eixamplara perquè sempre es poden crear noves propostes de figures. Ens calia, en tot cas, tenir ben clares quines eren les figures d'Algemesí".
