-Fa molt de temps que la idea de celebrar un Aplec de Muixerangues vos rondava el cap. Què significa que, per fi, aquest esdeveniment se celebre?
Per a l'equip actual de la Federació aquesta és una fita molt important. Sobretot perquè, passada la pandèmia, un Aplec és una ocasió per demostrar la potència del món muixeranguer. La idea és trobar-nos cada dos anys i que siga un lloc on reunir-nos, poder actuar juntes i compartir tot allò important que ha succeït dins el món muixeranguer. La part central de l'Aplec serà l'actuació de la vesprada, però també hi haurà conferències al matí sobre publicacions dels darrers mesos.
-Quines dificultats heu hagut d'afrontar?
La primera era la tria del lloc on celebrar l'Aplec. Necessitàvem, alhora, una colla muixeranguera i un ajuntament molt implicats, perquè l'organització és complicada. S'ha de tenir en compte que hi haurà 1.000 muixeranguers, que han d'actuar, han de fer una cercavila pel poble, han d'actuar a la plaça i sopar. En un any d'eleccions això encara era un poc més complicat. Afortunadament, hem trobat l'Alcúdia. Tant l'Ajuntament com la colla han posat molt d'entusiasme. Sense la seua espenta, no es podria haver fet.
Hi participaran 16 colles muixerangueres, de les 25 que estan federades. A més, hi seran la colla de la comarca dels Ports, que està en tràmits d'ingressar en la Federació, i la Mojiganga de Titaguas, la qual balla cada set anys, amb motiu de las Fiestas Gordas. Serà la quarta volta que surten de Titaguas per fer el seu ball.
-En la darrera dècada el món muixeranguer valencià ha viscut un procés d'enlairament com no s'havia vist mai. Ha crescut el nombre de muixerangues, s'han estès pel territori i, a més, s'han posat en marxa iniciatives per donar a conèixer aquesta realitat de cultura popular entre el públic generalista. L'Aplec és la culminació d'aquest procés?
L'Aplec vol ser una cita periòdica destacada del món de les muixerangues.
-Ara fa cinc anys es va constituir la Federació de Muixerangues; s'ha posat en valor a través dels mitjans de comunicació el fet muixeranguer; hi ha hagut una exposició al Museu d'Etnologia; us heu fet presents a les places i als carrers; i heu fet un catàleg de figures. Què els resta per fer?
Sempre dic que és més fàcil fundar una colla que mantenir-la en el temps. Tot el que siga reforçar els aspectes tècnics, de seguretat o de gestió és fer passos endavant. També es poden crear colles noves. A hores d'ara en tenim
"Encara ens queda camí per dignificar el fet muixeranguer"
25 federades i estem pendents de la incorporació de la dels Ports. Però encara hi ha localitats amb un nombre de població important com per disposar d'una colla. Encara que a un altre ritme, crec que hi ha marge per al sorgiment d'altres colles.
Al marge d'això, encara camí per recórrer per continuar dignificant el fet muixeranguer.
-No diria que el fet muixeranguer ha tocat el cim, doncs...
No.
-La Universitat Rovira i Virgili disposa d'una càtedra per a l'estudi del fet casteller. Penseu que seria interessant disposar d'una eina com aquesta?
No ens ho hem plantejat de forma concreta, però ja tenim experiències amb el món educatiu. Cada volta hi ha iniciatives més interessants de les muixerangues dins els seus municipis. Així mateix, des de la Federació hem donat suport a algun projecte d'investigació a la Universitat Politècnica sobre la distribució de forces en la pinya.
-La Federació porta cinc anys de trajectòria. Creu que en aquest lustre el fet muixeranguer ha obtingut la notorietat social que es mereix?
No, ens queda camí per recórrer. Pel que fa a la coneixença, encara ens queda assumir la muixeranga com un tret cultural propi dels valencians amb un alt valor simbòlic. En aquest sentit, els mitjans tenen un paper important. Crec que encara ens manca atenció dels mitjans generalistes i dels mitjans públics valencians.
-Han trobat a faltar més visibilitat d'À Punt, el mitjà públic de referència?
Ho podré dir després de l'Aplec. Al capdavall, serà la cita muixeranguera més nombrosa de la història.
-L'Aplec serà la fita històrica més important en la història recent de les muixerangues?
Fora de les fites tradicionals, sí. Ara bé, no perguem de vista la importància que té les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.
-L'enlairament del fet muixeranguer va iniciar-se cap al 2011, moment a partir del qual sorgeix el que vostè ha nomenat 'nou moviment muixeranguer'. El fet que la UNESCO declarara, el 2011, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Patrimoni de la Humanitat va resultar decisiu. Quins són els altres factors que, a parer seu, hi han incidit?
Crec que també va incidir la situació sociopolítica: veníem d'aquells anys de la bombolla dels grans esdeveniments, que va desencadenar una crisi econòmica, però també de valors. Així doncs, hi havia una part de la societat que necessitava identificar-se amb uns nous valors.
També, crec, ha tingut influència la importància del fet casteller a Catalunya i el seu nivell de coneixença.
-Què envegeu del que passa a Catalunya respecte del fet casteller?
"Al nou Consell li demanem que la muixeranga siga considerada una tradició genuïna valenciana i reba el tracte que es mereix"
La seua capacitat organitzativa; la seua capacitat de transmetre els seus valors implícits a tota la societat catalana i que, alhora, la societat catalana els haja assumit com a propis. Crec que és un model en què emmirallar-se.
-Els valors que encarna la muixeranga són la companyonia i la cooperació. Diria que al País Valencià costa més que amaren aquests valors al conjunt de la població?
Per la complexitat de la societat valenciana, ens costa molt trobar uns valors comuns, compartits i assumits per la societat.
-Podria ser la muixeranga un element simbòlic compartit?
Podria ser-ho, perquè la muixeranga simbolitza la confiança i l'esforç comú per un objectiu. Però també hi ha forces que s'oposen a què ho siga.
-També en termes de figures s'han fet avanços molt significatius. D'una banda, en la definició del catàleg de figures però també en els assoliments. On està el sostre?
Crec que un dels èxits de la Federació ha estat la millora col·lectiva de la tècnica i dels elements de seguretat de les colles. També ha ajudat a unificar els criteris en l'aspecte tècnic. Respecte del sostre tècnic, potser no està en l'altura, ni en pujar més. El catàleg muixeranguer és tan ampli que poden donar-se moltes innovacions sense necessitat de pujar més pisos. Ja n'hi ha hagut, de fet: hi ha colles que han fet figures noves de cinc alçades que no formen part del catàleg, però que, alhora, tenen forma muixeranguera. El repertori muixeranguer és molt flexible i permet que, des del respecte a la tradició, hi haja marge per a la innovació.
-Quins són els elements de respecte a la tradició?
Tècnicament, sobretot, excepte en algunes figures els elements que cal respectar són: l'acabament u més u, la forma cònica o gestos com ara desplegar-se i la cameta.
-No es pot negar que l'enlairament del fet muixeranguer ha coincidit amb la presència d'un govern progressista i valencianista que hi ha donat un suport ferm i decidit. En definitiva: hi ha hagut bona sintonia. A Castelló, per exemple, on hi ha hagut un canvi de govern polític, amb motiu del 9 d'Octubre es va prescindir de l'actuació de la muixeranga. Què li reclamen al nou Consell de Carlos Mazón?
Reclamem que la muixeranga siga considerada una tradició genuïna valenciana i, a partir d'ací, que reba el tracte que es mereix. De moment, encara no hem tingut massa contacte amb la nova administració.
-En l'hipotètic cas d'una retallada d'ajudes públiques, podria el món muixeranguer mantenir la seua vitalitat com ha fet aquests darrers anys?
Crec que sí. Crec que de manera autònoma, en bona mesura, podríem mantindre la nostra activitat. Perquè, d'una banda, existeixen cites que són inamovibles en el calendari, lligades a festivitats locals, i, per altra banda, les colles muixeranguers han confegit les seues cites anuals pròpies.