El telèfon de l'enginyera agrònoma Celsa Monrós va sonar a principis d'aquest agost, quan tot just acabava d'iniciar les seues vacances. A l'altre costat del fil telefònic, la consellera Mireia Mollà, li va proposar sumar-se a la conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica com a directora general de canvi climàtic. Monrós, que fins ara treballava en el projecte europeu Climate-KIC, va pensar-s'ho unes hores i va respondre-hi afirmativament, "per responsabilitat i compromís públic". Des de fa tres setmanes arriba al complex administratiu 9 d'Octubre en la seua bicicleta. Té davant seu el repte de desplegar l'Estratègia Valenciana contra el Canvi Climàtic, així com la redacció de la Llei contra el canvi climàtic que el Consell vol aprovar durant aquesta legislatura. I també trobar el seu lloc com a gestora d'una competència que recau parcialment en la vicepresidència segona que encapçala el podemita Rubén Martínez Dalmau.
-Dimecres passat, en la seua compareixença a les Corts Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, va prometre la creació de l'Agència Valenciana del Canvi Climàtic. En què consistirà exactament aquesta agència, que una setmana abans ja havia anunciat el vicepresident del Consell Rubén Martínez Dalmau?
L'agència està contemplada en l'Acord del Botànic II. Volem que siga l'instrument que facilite la posada en marxa de la Llei de canvi climàtic, alhora que coordine totes les mesures de la Generalitat per tirar endavant la transició ecològica.
-No hi haurà duplicitat amb la direcció general de canvi climàtic, que vostè mateixa dirigeix?
En principi, no. L'agència es crea des de la direcció general. Nosaltres el que pretenem és impulsar l'Estratègia Valenciana contra el Canvi Climàtic i fer la llei. L'agència vol ser un lloc des d'on aplicar la normativa, estudiar incentius i impulsar mesures.
-Fa dues setmanes la Generalitat Valenciana va decretar l'emergència climàtica. Les mesures que contempla són ambicioses. Hi ha el risc que siga una declaració merament formal, com ja ha passat en altres territoris.
Per a mi és prou important la fita de la declaració, no només pel seu contingut, sinó per com s'ha aprovat. La declaració l'assumeix i promou el Consell. Això significa que totes les conselleries es senten interpel·lades per aquesta emergència climàtica i en les seues actuacions han de tenir-les en compte i treballar en favor de l'assoliment dels seus objectius, tant de mitigació com d'adaptació, formació i innovació. Hi ha objectius ambiciosos que quantifiquem i als quals ens comprometem a arribar.
-Entre els objectius que es marca hi ha la reducció d'un 40% de les seues emissions contaminants per 2030. Per 2015 la Generalitat vol que tota l'energia consumida provinga de fonts netes. Són assolibles aquests objectius, tenint en compte el punt des del qual partim?
Jo crec que sí. Crec que tot s'accelerarà molt, sobretot en l'àmbit tecnològic. A hores d'ara tenim indústries amb un consum molt alt d'energia (ceràmica, cimenteres,...) sobre les quals caldrà treballar. Però els objectius que nosaltres ens posem van en la línia dels plantejats per altres organismes en l'àmbit estatal i internacional. Crec que veurem canvis bruscos i importants en tecnologia que ens permetran avançar més ràpidament. A això cal sumar la conscienciació creixent de la societat. El canvi climàtic s'ha convertit en tema de conversa de bar. Per tant, el que hem de fer és anar preparant la regulació i la normativa per poder facilitar el camí, sobretot perquè fins ara el que teníem era una normativa que blocava el desenvolupament d'energies netes.
-De fet, els darrers quatre anys s'ha avançat molt poc en la promoció d'energies verdes, sobretot l'eòlica. Des de l'àmbit mediambiental s'ha criticat prou que les competències en matèria d'energies verdes no estigueren sota el paraigua de la Conselleria de Medi Ambient.
Precisament, per això alhora que es crea la direcció general de medi ambient, s'ha creat la direcció general de transició ecològica. Aquesta serà la responsable d'impulsar totes aquestes energies renovables, sobretot en l'àmbit d'autoconsum i d'ajudes que fins ara depenien d'Indústria. Temes que fins ara es gestionaven des d'IVACE energia ara es coordinaran des d'aquesta direcció general. Des d'Indústria continuaran duent les competències en grans projectes energètics com parcs eòlics.
-Amb tot, com s'avaluaran els avanços aconseguits? Li ho pregunto perquè des de fora es té la sensació que s'anuncien moltes coses però després no s'avaluen els nivells de compliment.
El primer que m'agradaria és valorar la tasca importantíssima que s'ha fet els darrers quatre anys i que potser no es coneixia. Existeix ja una Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic que està pendent d'aprovació del Consell, però que sí està assumida pel Consell. Aquesta estratègia interpel·la tots els departaments, amb mesures i indicadors. L'estratègia està consensuada i pactada pel CAPMA (Consell Assessor de Polítiques de Medi Ambient) i estem treballant també amb la Comissió de Seguiment de Polítiques de Canvi Climàtic on hi ha direccions de totes les conselleries. Ha de ser un treball que fem colze a colze. El que volem fer ara és tindre una visió de com està la situació a hores d'ara. Després hi haurà una revisió periòdica dels nivells d'assoliment.
-Ha parlat de la Comissió de Seguiment. El plenari del Consell va aprovar divendres passat la creació de la Comissió Delegada de Transició Ecològica i Sostenibilitat Ambiental, que ha de coordinar les polítiques ambientals del govern valencià. Com han d'encaixar totes aquestes peces? La sensació és que s'estan creant organismes quan hi ha altres que ja funcionen.
Jo entenc que la Comissió Delegada és per donar un impuls polític, i en ella participen els consellers i els secretaris autonòmics. En canvi en la Comissió de Seguiment hi ha els directors generals i la tasca serà molt més operativa i tècnica.
-Les competències de canvi climàtic estan, alhora, en dos departaments: la vicepresidència segona de Martínez Dalmau, i la conselleria de medi ambient, de Mireia Mollà. Pot ser això un obstacle?
Al contrari. Jo crec que això acabarà sumant. És molt important que el canvi climàtic estiga en el discurs de diversos departaments d'una forma troncal. La lluita contra el canvi climàtic l'hem de fer des de totes les conselleries. La meua tasca serà la de diàleg continu, no només amb la vicepresidència segona sinó també amb les direccions generals que tinguen alguna cosa a dir. Del que es tracta és de crear sinergies i agafar velocitat.
-Teniu al cap impostos a empreses que siguen contaminants?
En la qüestió de les emissions d'efecte hivernacle, les empreses més contaminants tenen una reglamentació prou estricta a través del comerç d'emissions. Aquest comerç és a escala global i ells d'alguna manera ja paguen pel que emeten de més. Això òbviament els fa ser el més eficient possible. Sí que es contempla la possibilitat d'establir taxes a activitats o productes que siguen emissors d'efecte hivernacle. El que des de la direcció tenim prou clar és que aquestes taxes han de ser finalistes, és a dir, que es dediquen a millorar l'eficiència dels processos productius que ara són emissores de gasos o bé a la creació d'embornals d'efecte hivernacle.
-Aquest divendres comença a celebrar-se la setmana de lluita contra el canvi climàtic, que clourà amb un dia de vaga. Faran vaga al seu departament? Amb motiu del 8M, les conselleres i la vicepresidenta van fer vaga.
És una interpel·lació que ens fa la ciutadania al govern i hem respost amb la declaració de l'emergència climàtica. També vam convocar al Consell Assessor de Polítiques Mediambientals amb un únic tema: la vaga pel clima. Com a Consell no farem vaga perquè considere que el que la vaga fa és interpel·lar-nos a nosaltres, per tant, la nostra tasca ha de ser escoltar les reivindicacions, treballar perquè aquestes reivindicacions puguen tenir una resposta per banda nostra i donar-li tot el ressò que li puguem donar.
-Fa unes hores, s'ha enderrocat el Forn de la Barraca, per ampliar la V-21, que es menjarà unes quantes hectàrees d'horta. El consum de proximitat és una de les potes sobre les quals se sosté el canvi de costums per lluitar contra el canvi climàtic. Hi ha moltes persones que han reclamat un pronunciament contundent del Consell en contra d'aquesta actuació, que correspon al ministeri de Foment.
Des de Conselleria s'han creat tots els instruments per a la posada en valor i la defensa d'aquest patrimoni agrícola. Malauradament, no disposem de competències per paralitzar o replantejar l'obra.
-Més enllà de les competències, tampoc no hi ha hagut un pronunciament contundent d'aquesta Conselleria on es rebutge l'obra.
En la mesura que treballem en una Estratègia de Canvi Climàtic i una llei que persegueix impulsar la mobilitat sostenible i la reducció del transport contaminant, està clar que no podem defensar aquesta actuació. Malauradament, insistisc, no està en les nostres competències. Entre els nostres objectius està impulsar, dins les nostres competències, el transport sostenible i el consum de proximitat i aquesta actuació no va en aquesta direcció.
-No és l'única actuació de Foment que, a la ciutat de València, ha generat polèmica entre col·lectiu mediambientalistes i cívics. També està en el punt de mira l'ampliació que l'Autoritat Portuària pretén fer al port de València. Temen que tinga un impacte irreversible per la platja de la Malva-rosa i també per a les platges del sud. Quina opinió li mereixen, aquest tipus d'obres?
En aquest cas, la Conselleria ha demanat una nova declaració d'impacte ambiental. L'anterior era de 2007. Cal que les grans infraestructures que es realitzen tinguen totes les garanties mediambientals, també en el que refereix als impactes que tindrà pel que fa a vulnerabilitat i impacte d'emissions en el canvi climàtic. Volem dialogar amb Foment i l'Ajuntament de València perquè es faça aquesta segona avaluació.
-El turisme és una font de riquesa, però també de contaminació. En primer lloc, perquè utilitzen majoritàriament el transport aeri o bé els creuers, que també són molt contaminants. Caldria posar quotes a l'actual flux turístic en un territori que, com el valencià, és molt vulnerable?
Turisme Comunitat Valenciana està dins l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic. Hi ha una sèrie de mesures que treballem amb ells i està clar que cal anar cap a un model de turisme sostenible. Per a mi seria un error pensar que el model de sol i platja serà possible amb 50 graus de temperatura en estiu. Hem d'anar pensant a fer una transició i pensar quines seran les futures demandes turístiques. Cal treballar en adaptació i també en mitigació.
-Quina opinió li mereix la taxa turística?
És una taxa que ja existeix a molts territoris amb gran afluència turística. Crec que seria raonable aplicar una taxa turística. Estic segura que no suposaria un impacte negatiu en l'activitat turística. Els turistes l'accepten i la paguen a Itàlia, França i altres territoris d'Espanya.