Política

PSOE, ERC i Junts tanquen un acord que permetrà aprovar la llei d'amnistia

Els partits signen una transaccional que inclou en la llei els casos considerats terrorisme del Tsunami.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La llei d'amnistia superarà aquest dijous el penúltim debat al Congrés dels Diputats abans de marxar cap al Senat. PSOE, ERC i Junts segellaran l'acord a la Comissió de Justícia de la cambra baixa, que es reuneix a partir de les 11 hores, aprovant la incorporació d'una esmena transaccional que, entre altres, estableix que queden exclosos de l'aplicació de la llei els actes que puguin ser qualificats de terrorisme segons la directiva europea i que suposin violacions greus dels drets humans. Un gir que elimina del text les referències al Codi Penal espanyol per assegurar que –com va prometre Pedro Sánchez- l'amnistia inclou tots els investigats i encausats del procés, també els del Tsunami Democràtic.

Un mes després del fiasco que va suposar el 'no' de Junts a la llei, les tres formacions han estat capaces de tancar una entesa que –ara sí- permetrà que el text s'aprovi al ple del Congrés de la setmana que ve.

L'acord implica un nou redactat en les exclusions, de manera que es puguin acollir a la norma els investigats relacionats amb el procés per suposats delictes de terrorisme. En aquest sentit, segons fonts de la negociació, el text inclou els delictes de terrorisme i també d'alta traïció adaptats als estàndards europeus i no al Codi Penal espanyol.

D'aquesta manera, la transaccional elimina les referències de la llei al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme, i deixa només la tipificació que en fan els convenis internacionals. Diferencia així entre el que considera com a terrorisme el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional i el que s'entendria que és terrorisme segons els convenis.

El text també avança la data d'aplicació de la norma perquè s'hi acullin els encausats i investigats des de l'1 de novembre del 2011 (fins ara era l'1 de gener del 2012) fins al 13 de novembre de 2023, de manera que alguns dels perseguits pel Tribunal de Comptes en relació al 9-N s'hi puguin acollir.

A més, també estableix que la Generalitat podrà tornar les multes imposades a ciutadans durant el procés en aplicació de la llei mordassa sempre i quan concorrin raons de proporcionalitat.

El nou redactat també reescriu l'article 1 respecte a qui es pot beneficiar de l'amnistia –tal com demanava la Comissió de Venècia- per evitar que s'hi puguin acollir casos de corrupció. Segons aquestes fonts, l'acord també implica que els jutges hauran d'aplicar la llei, i si s'hi neguen poden incórrer en un delicte de prevaricació.

En un comunicat signat pels tres grups, el PSOE, ERC i Junts van anunciar aquest dimecres que "després de dies de treball conjunt" i "tenint en compte les directrius del dret constitucional, europeu i internacional, així com l'informe preliminar de la Comissió de Venècia", les tres formacions "han arribat a un acord" mitjançant una "transacció única a partir de les diferents esmenes que es mantenen vives" per "reforçar la llei d'amnistia".

El comunicat recordava que la llei "cobreix totes les persones vinculades al procés independentista" i és "plenament conforme amb la Constitució, el dret i la jurisprudència europea, i els millors estàndards europeus i internacionals".Segons expliquen, el contingut íntegre de la transacció "es donarà a conèixer demà, abans de la comissió de Justícia del Congrés".

Una llei "per a tothom"

Segons fonts de la negociació, el text que se sotmetrà aquest dijous a la comissió de Justícia implica que aquesta és una "llei integral que inclou tothom", i que, a més "és d'aplicació immediata".

L'objectiu –en la línia del que ha apuntat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i demanaven ERC i Junts- és donar garanties que el text inclourà els investigats del Tsunami Democràtic com Carles Puigdemont i Marta Rovira.

L'acord entre el PSOE, ERC i Junts implica que aquest dijous les tres formacions –juntament amb la resta de grups que donen suport a la llei- aprovaran el dictamen en comissió i no deixaran cap esmena viva per al ple de la setmana que ve.

Un cop aprovada en ple, l'amnistia passarà a tramitar-se al Senat. El PP –que hi té majoria absoluta- ja ha avançat que aprofitarà el tràmit per provar de torpedinar la llei, amb peticions de compareixences i allargant els terminis fins que la rebutgi finalment al cap de dos mesos.

D'aquesta manera, la llei tornarà al Congrés previsiblement al mes de mai, on quedarà definitivament aprovada i llesta per a ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Quan això passi, serà de pena aplicació i els jutges hauran d'adaptar les seves resolucions al que estableix.

L'amnistia ha de donar pas a la següent meta volant del govern espanyol en aquesta legislatura: l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2024. Els socialistes necessitaran de nou el 'sí' de totes les formacions que van permetre la investidura, inclosos ERC i Junts.

El portaveu de Junts al Senat, Josep-Lluís Cleries, ja ha deixat clar que la seva formació està oberta a la negociació d'uns pressupostos socials, però ha advertit el PSOE que cal corregir el dèficit crònic d'execució.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.