A L’or perdut dels llimoners (El·la Geminada, 2024) Xavier Febrés ens trasllada, entre altres llocs, a “Una festa social a Cadaqués”: “El veterà editor francès Jean-Claude Fasquelle, hereu del segell familiar que posteriorment va fusionar amb Grasset, mantenia el costum d’invitar cada estiu alguns dels seus autors i altres amics a la magnífica casa amb jardí que s’havia fet construir el 1968 damunt la badia de Portlligat, a Cadaqués, pels arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli”.
Vicenç Altaió acaba de publicar també una monografia dedicada precisament a Bombelli, El radar americà (Galàxia Gutenberg, 2024), i en parla: “La casa de Fasquelle contrasta amb la de Dalí. No és fàcil. Harnden i Bombelli reïxen a fer un edifici discret i excepcional en un paratge reservat i preservat per Dalí. És el mur d’una biblioteca que aguanta l’estructura de la casa i al voltant de la qual neixen les dependències d’ús. El gran saló obert acull l’espai de lectura privada i la conversa pública, festiva. La biblioteca fa el doble d'amplada d'un llibre, de 56 centímetres de fondària, de manera que, partida per un vidre, té dues cares. Al saló, una gran vidriera posa el llibre i la cultura en relació transparent amb la natura. Hi trobem les solucions assajades de les bigues de la teulada baixant, el ritme de les voltes, la biblioteca, el sofà i la taula quadrada, la xemeneia central com una obra d'art, el terra amb la pissarra d'exterior. I al voltant casetes que ritmen en el pla que a la casa de Dalí s'aixequen en volum. Quina comparativa més excepcional. El que en Dalí puja cap al cel en un laberint interior, aquí se situa el moviment en obert. És el model democràtic”.