Un acte que s’havia anunciat amb pompa, de mica en mica s’ha anat diluint. A finals de la setmana passada, Sumar va anunciar que Yolanda Díaz seria a Barcelona per presentar la seva proposta d’amnistia. A principis d’aquesta, se sabia que la ministra i cap de files de Sumar no seria l’encarregada d’exposar la proposta -que ja s’havia filtrat-, sinó que el pes polític de l’acte recauria sobre l’exdiputat i jurista Jaume Asens. No només això ha fet aigualir la magnitud política de l’acte. La notícia de la jornada era entre el públic. O, més ben dit, absent entre el públic.
Cap dels dirigents de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana s’ha acostat a escoltar el dictamen proposat per Sumar. De fet, al migdia, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha criticat que es fes aquest acte públic a mitja negociació. Només hi era l’ex-pres polític de JxCat i vocal d’Òmnium Cultural, Joaquim Forn, conjuntament amb altres vocals d’aquesta entitat. Fins aquí. A la sala sí que hi era la plana major de Catalunya en Comú, amb Ada Colau i Jèssica Albiach al capdavant. També el cap de files d’Esquerra Unida, Enrique Santiago. No així, les principals cares de Podem.
L'acte s'emmarca, també, en un context de tensió entre la facció de Sumar que representa Yolanda Díaz i la que encarna Podemos a través de Ione Belarra. Els de Podem han denunciat que no se'ls havia informat de la proposta d'amnistia de Díaz. "És només de Yolanda Díaz", va dir en roda de premsa la portaveu morada Isa Serra. Més enllà d'això, pel que fa a les negociacions, els de Podem demanen que la seva formació sigui en el futur executiu i que la representant sigui Irene Montero al capdavant d'Igualtat. Per si eren pocs elements de tensió, en el marc d'una trobada de L'Esquerra europea a Madrid, aquesta setmana Belarra a retret a Yolanda Díaz - que també hi ha estat- que s'acostés als Verds: "Tenim molt clar que la nostra referència política a Europa és L'Esquerra".
No deixa de ser un element de complicació més a l'hora de donar credibilitat a què la proposta de Díaz pugui arribar a bon port tal com ha estat presentada aquest dimarts. Sobretot, si es té en compte que tampoc el PSOE, que els darrers dies ha reconegut públicament estar negociant l'amnistia amb els independentistes, se la fa seva. Per ara, mostren més distància que adhesió amb el moviment de Díaz. Potser per això, Díaz ha decidit, aquest dimarts, no ser ella qui pugui a la tarima de l'Ateneu Barcelonès a defensar el text -tal com s'havia anunciat en un principi. Si no ha d'arribar a bon port, la desgasta menys mirar com ho fa Jaume Asens, figura clau a les negociacions amb l'independentisme, des de la comoditat de les butaques.
“No és una moneda de canvi”
Així, Asens ha estat l’encarregat de defensar políticament la proposta d’amnistia. Ho ha fet, de partida, anticipant que el dictamen no vol “ser un punt final de res”, sinó que té “voluntat d’obertura” i ha reconegut que s’ha fet servir “a les negociacions com a document de treball”. També ha destacat que no es tractava d’una “moneda de canvi” per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez, sinó “una oportunitat per tornar a fer política en majúscules, perquè el centre de gravetat deixi d’estar a les presons i als jutjats”. Asens ha deixat clar que cal que l’amnistia no arribi només als dirigents, sinó també a la ciutadania que s’ha involucrat en les protestes. També ha enviat un missatge de prevenció vers aquells que “s’han instal·lat en el confort de la derrota i aposten per la narrativa del tot o res” perquè “generar falses expectatives porten després al desengany i la frustració que alimenten la desafecció política i la dreta i l’extrema dreta”.
Abans, el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella la Mancha, Nicolás García Vivas, que s’ha ocupat de coordinar la comissió de juristes que ha elaborat el dictamen, ha exposat els fonaments legals que, a parer seu, permeten tirar endavant una amnistia a l’Estat espanyol. Al seu entendre cal aplicar-la sobre els delictes que s’hagin produït amb l’ànim de reivindicar el dret a l’autodeterminació. “Apareix un ventall de delictes que són molt amplis: contra la Constitució, contra l’ordre públic, contra l’administració de justícia, de desobediència… Tot això creiem que podria ser amnistiat sense que pateixi, en absolut, l’ordenament judicial espanyol”.
Garcia ha esmentat, també, quatre principis que cal respectar per dictar una amnistia. Primer, “un motiu legítim”. Segon, “requereix una majoria absoluta al Parlament”. Tercer, “cal preservar la igualtat entre tots”. I, en quart lloc, ha de “respectar els tractats internacionals sobre drets humans perquè hi ha certs delictes que no es poden amnistiar”.
Malgrat que no s’ha explicitat durant l’acte, el dictamen també recull que “excepcionalment” també es podria aplicar a “determinades actuacions policials que impediren la reivindicació del dret a l’autodeterminació”. Això, sí, cal que aquestes estiguin “subjectes a uns requisits molt específics”.
És a dir, que s’hi podrien incloure els policies que hagin fet accions “susceptibles de ser definides com a delictes “comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals” o “delictes de lesions dels articles 147 i 148 del Codi Penal quan hagin estat causades per un ús desproporcionat de la força”. Per contra, en quedarien fora aquelles actuacions “susceptibles de ser definides com a delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral o el delicte de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic”.
Amnistia per revertir
Una breu pausa a l’acte ha permès que Yolanda Díaz i Joaquim Forn, asseguts l’una davant de l’altre, poguessin intercanviar algunes paraules. En una segona part de l’acte, han pres la paraula quatre persones que no han format part de l’elaboració del dictamen: el catedràtic de Dret Constitucional, Javier Pérez Royo, la catedràtica de Dret Penal Mercedes Garcia Aran, l’ex-lletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, i la professora d’Història Medieval, Rosa Lluch.
Royo ha exposat que “l’amnistia no planteja cap problema de natura Constitucional” perquè la Constitució “no resol cap problema, és la norma supèrflua per excel·lència. Només possibilita que qualsevol problema tingui una resposta política en un sistema jurídic ordenat. No resol cap problema i sense ella no se’n resol cap”. A parer seu té com a límits “el contingut essencial dels drets fonamentals i el límit del dret internacional dels Drets Humans. Hi ha crims no susceptibles de ser amnistiats”. “L’amnistia del 77 no té exposició de motius, que cal, perquè no la podia tenir perquè és per crims no susceptibles de ser amnistiats”, ha reblat Royo.
Garcia Aran ha començat destacant que “és una satisfacció veure que fora de Catalunya hi ha gent que pensa que el problema català no és només un problema dels catalans”. Al seu entendre, el discurs no ha de ser el de fer justícia, sinó el “d’avançar en la garantia dels drets socials”. Per ella, “tots hem de passar pàgina i ha de ser el resultat d’un consens dels que hem viscut el conflicte i en volem sortir”. Caldria procurar que “les amnistiables no es presentessin com a úniques víctimes” perquè entre “l’altra meitat de catalans també n’hi ha que hem sentit que s’ha produït perjudicis”.
Urías ha defensat que el dictamen “és magnífic”. Però, ha volgut deixar clar que “els pares de la Constitució van decidir no constitucionalitzar el règim d’amnistia”, però “la idea hi és”. El problema, a parer seu, és que “s’ha de fer una llei d’amnistia que sigui compatible amb tots els punts de la Constitució”. El principal escull, a parer seu, és “el principi d’igualtat perquè faria que no es castigui a unes persones quan se’n castiguen altres”. Això es pot justificar, creu, perquè “els tribunals han aplicat la llei de manera diferent als líders catalans. Han creat una desigualtat i l’amnistia la reverteix”.
Finalment, Lluch, que havia estat diputada d’En Comú Podem al Congrés, ha fet un al·legat en defensa de la situació de les persones afins ideològicament als comuns durant els anys del procés. S'ha preguntat si en aquests moments cal parlar d’amnistia o fer servir altres termes, “això ho deixo als juristes” perquè “abans de parlar d’aquestes coses cal fer un reconeixement de l’altre. No estem sols i vivim en una societat polièdrica. Durant un temps, no totes les visions han tingut la mateixa veu. Cal molta generositat i rebaixar la tensió i els insults”. A parer seu “les polaritzacions no són bones” i, per tant, “és cert que el govern de l’estat va passar moltes línies, però crec que també hem de reconèixer que en alguns moments, el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, en alguns moments, ens va deixar sols” perquè “hi havia dos fronts, o eres amb uns o amb altres, i no era la realitat”. També ha denunciat que “se’ns va dir mentides, algunes conscients”.