Cada dos diumenges, durant els partits que l’Hèrcules CF –l’equip de futbol d’Alacant– juga com a local a l’estadi José Rico Pérez, els aficionats tenen a l’abast una publicació humil que es reparteix gratuïtament.
Es tracta de la Revista Informativa Hércules de Alicante C.F., patrocinada per empreses locals –restaurants, comerços, begudes, immobiliàries– i que no sembla vinculada al club. El seu director és Alfredo París, un aficionat herculà de llarga trajectòria vinculat també a les festes foguereres de la localitat veïna de Sant Vicent del Raspeig. Els col·laboradors tenen en comú el gènere masculí i el correu electrònic oficial de la publicació està vinculat a Google i no al domini corporatiu del club, que senzillament permet que els exemplars de la revista es dipositen en caixes a dins de l’estadi perquè qui els vulga llegir ho faça.
La revista passaria més o menys desapercebuda si no fora per una de les seues seccions. Es tracta de “La pluma invitada”, signada per l’exfutbolista Juan Cartagena Travesedo. La seua trajectòria professional va ser curta, d’onze anys, els primers dels quals (1979-1986) els va passar a l’Hèrcules. Nascut a Oriola el 1958, Juan és el germà menor de Luis Fernando Cartagena, qui seria alcalde de la capital del Baix Segura entre 1986 i 1995 amb el PP i conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana durant els tres primers anys d’Eduardo Zaplana com a president, entre 1995 i 1998. També va ser diputat al Congrés entre 1991 i 1993.
Juan Cartagena
L’exfutbolista signa articles en la secció titulada “La pluma invitada”. Curiosament no acostumen a parlar de futbol. I encara més curiosament no només tracten de política en una revista estrictament esportiva, sinó que sovint en parla amb un estil bastant difícil de definir.
A l’exemplar 725, repartit el 21 de gener de 2024 –quan l’Hèrcules va perdre a casa contra la S.E. Formentera–, Juan Cartagena publicava un article titulat “Caudillo”. Després d’un seguit d’arguments no massa clars, Cartagena concloïa dient que “el caudillo sigue consigiendo récords, el caudillo sigue consiguiendo hitos, el caudillo sigue llevando su equipo al Olimpo pero para que la Liga española sea sublime necesitamos que todos los caudillos estén con las mismas posibilidades, y este no es el caso en esta Liga, la española”. Aquelles paraules s’escriuen després d’haver dit, a l’inici de l’article, que “cuando murió el dictador me dijeron que la educación, la sanidad y otras muchas coses serían universales, esto es, que lo tendríamos todos y, ¡oye! de gratis. Cada vez que hablaba con mi padre me decía que en la vida no hay nada gratis, es más, que en la vida todo costaba más de lo que valía”.
A la revista posterior, la que es va repartir l’últim diumenge al Rico Pérez abans del partit que va guanyar l’Hèrcules contra la UE Sant Andreu, Cartagena va ser una mica més atrevit a l’hora de deixar clar el seu pensament polític. En un article titulat “Inteligencia artificial”, argumentava que “la democracia ha permitido a los tiranos llegar al poder, los avances en la comunicación han favorecido a los manipuladores y a los mentirosos, más que a la verdad y a la justicia. El comunismo vuelve a plantearse como única salida, provocando la lògica reacción de los liberales. Los conflictos se han brutalecido y parece que nadie los quiere desarmar, o por lo menos humanizar”. Després d’una valoració inesperada –pel relat de l’inici del mateix article– sobre la polèmica actuació arbitral durant el partit entre el Reial Madrid i l’Almeria que va acabar amb victòria de l’equip blanc, Cartagena acaba concloent que “los liberales, esto es, las persones LIBRES no debemos acomodarnos y tenemos que reaccionar. ¡Y todo esto es sin la Inteligencia Artificial!”.
En tot cas, Cartagena sempre intenta reflectir en els seus escrits realitats que ell considera inqüestionables. I amb el costum de carregar contra el sistema que regeix el col·lectiu arbitral, recentment escrivia que “nadie, ni en el cielo ni en la tierra, ni de izquierdas ni de derechas, ni independentista ni español, ni vivo ni muerto, ni profesional ni amateur, ni mucho menos amigo ni enemigo, nadie me da bola en un intento de arreglar el desaguisado que producen las regles en el futbol”.
L’historial de Luis Fernando Cartagena
El germà de l’exfutbolista va ser un reconegut polític que va anar a presó després que se’l descobrira com a responsable d’una apropiació indeguda de fons públics –49.000 euros– per a benefici propi. Aquells diners procedien d’una donació eclesiàstica i estaven adreçats a finalitats socials.
Aquest afer li va suposar una condemna per falsedat en document mercantil i malversació de quatre anys de presó. La pena va ser ratificada pel Tribunal Suprem. Aquells fets van esquitxar també l’empresari Ángel Fenoll, immers actualment en el cas Brugal. En aquell moment, Fenoll, segons el seu propi relat, va ser requerit per Luis Fernando Cartagena –una vegada va saber que podia ser investigat– per a fer factures falses que justificaren la despesa d’aquells diners en la rehabilitació de cases del col·lectiu gitano. Reformes que evidentment no s’havien fet.
Una vegada va eixir de la presó, l’exalcalde d’Oriola va ser contractat com a assessor de José Vicente Morata, en aquell moment president del Consell de les Cambres de Comerç de la Comunitat Valenciana.