Àlex Susanna publica un altre volum del dietari que va publicant periòdicament des de Quadern venecià (1989), per deixar testimoni de pensaments, lectures, coneixences i diàlegs amb mil personatges de la cultura catalana.
A La dansa dels dies explica: “Em truca en Daniel Giralt-Miracle per fer-me unes consultes sobre el dia que ens vam conèixer —a la galeria Dau al Set, a principis dels anys vuitanta, en companyia de Marià Manent, Tomàs Garcés i Josep Piera—, però sobretot per dir-me eufòric que ja porta escrites unes cinquanta pàgines d’un text memorialístic que no serà ben bé unes memòries, sinó més aviat ‘unes espurnes, uns llampecs, uns retalls de memòria’”.
Al final, el llibre de Daniel Giralt-Miracle ha estat Guspires de memòria. El crític d’art oblida, ignora o esmena la plana a Susanna i no situa Piera en aquell acte: “Tinc la impressió que la meva amistat amb Àlex Susanna estava predestinada. Tot comença a la galeria Dau al Set de Salvador Riera, al carrer Consell de Cent de Barcelona, el 1984. S’hi va fer un homenatge als poetes Tomàs Garcés i Marià Manent. Tinc la foto fixa d’aquella trobada: l’Àlex, Garcés, Manent i jo, com si la posició en l’espai indiqués les afinitats poètiques i químiques. Garcés era encara molt noucentista, Manent tenia una visió més moderna i internacional de l’art. Un acte com aquest als anys vuitanta no era habitual...”
Susanna expressava un desig sobre el llibre de Guspires: “No dubto que pot ser un text molt i molt sucós, però l’amic Giralt-Miracle haurà d’aprendre, escrivint, a ser menys educat i exquisit del que sempre ho és en el tracte personal. No es pot quedar bé amb tothom: unes memòries sense sal i pebre surten irremeiablement descafeïnades”.