Un dels problemes derivats dels alts preus de l’habitatge a Balears és que la taxa d’emancipació dels joves està baixant. Almenys així ho ha fet entre el percentatge de 2022 i l'últim conegut, que és de mitjan any 2023. I això en un moment en que els joves tenen més feina que mai, a les Illes. Per tant la conclusió s’imposa: a pesar de tenir ingressos regulars, cada cop tenen més problemes per independitzar-se.
Segons el recent informe fet públic pel Consell de la Joventut, la taxa d'emancipació dels joves a les Balears s'estableix a mitjan 2023 en el 16,4%, que està en la mitjana estatal. El problema és que el 2022 aquest percentatge era del 18,6%. En només un any ha disminuït en 2,2 punts percentuals. Això, en un moment en que a la resta d’Estat el percentatge de joves que viuen fora de la llar familiar està augmentant, exactament a la inversa del que passa a les Illes.
En teoria, en una situació de bonança econòmica com la experimenta l'arxipèlag balear aquest índex hauria d'estar incrementant-se cada any. Lluny d'això, l'emancipació baixa i, encara pitjor, l'edat en que els -no tant- joves se'n van de casa dels pares augmenta i de mitjana ja està en més de 30 anys.
El panorama econòmic baleàric mostra una activitat frenètica, amb un creixement el nombre de turistes que fa augmentar la demanda de mà d'obra fins al punt que durant tota la temporada alta -d'abril a octubre- es considera que la situació laboral de les Illes és tècnicament de plena ocupació. Les Balears tenien l'any passat la segona major taxa d'activitat i treball de tot l'Estat, la segona menor d'atur i un dels salaris mitjans més alts de l'Estat, acompanyat d'una reducció de la temporalitat de vint-i-quatre punts. Quelcom que incideix directament postiviament en l'ocupació dels joves: la taxa d'ocupació que presentaven l'any passat era del 42%, una de les més altes de tot l'Estat.
Clarament la manca de feina no és el problema per a la joventut illenca, sinó els preus dels habitatges. Els de la compra-venda són impossibles -per sobre dels 3.000 euros el m2 de mitjana, mentre que a Palma està en més de 3.800, segons Idealista- i els del lloguer segueixen el mateix camí ascendent. Segons l'informe referit al principi, en aquests moments si un jove baleàric volgués viure tot sol i cobrés el sou mitjà, hauria de dedicar el 98,3% del qual a pagar el lloguer.
És curiós constatar que fins a l'any passat la bonança econòmica afavoria la capacitat d'independitzar-se dels joves. El mateix informe però de 2022 mostrava que l'índex referit augmentava i ja estava en el citat 18,6%. Era la tercera taxa d'emancipació més alta de tot l'Estat. I això a pesar que els preus ja estaven disparats i el sou mitjà no els permetia comprar, però sí llogar encara que fos compartint pis.
El que mostra l'índex d'enguany, amb la reducció de més de dos punts, és que la relació entre ingresos i capacitat de llogar pis compartit està en fase de contracció per primera vegada. Dit d'una altra manera: els preus desbaratats del lloguer -16,5 euros per m2, el més car de l'estat; a Catalunya, per comparar, és 15,3- feren que l'any passat el cost d'una habitació en pis compartits arribés a límits difícils de creure, com passa a Eivissa on estaven entre un mínim de 500 euros mensuals i un màxim de 2.400. Cal repetir-ho: per una sola habitació en pis compartit.
A la resta del territori de l'arxipèlag la situació del lloguer de pisos compartits no és tan dramàtica, però els preus també han crescut molt. Tal i com aquest setmanari informava el passat mes de juny, fins i tot a les barriades més modestesde la capital havia arribat la inflació, es lloguen per 400 euros mensuals.
Davant d'aquesta panorama no estranya que la joventut illenca perdi capacitat d'independitzar-se.