El passat mes de setembre, el batlle de Palma, Jaime Martínez, envià una carta al Govern de Cuba recordant-li que el 16 de desembre finalitzava el termini de la cessió temporal de la cadira de Maceo i que, per tant, calia retornar-la a l’ajuntament de la capital baleàrica.
Tot i la petició, d’ençà el 9 de desembre la cadira fa part d’una exposició que a L’Havana mostra diferents objectes d’Antonio Maceo, un dels grans caps militar de la rebel.lió independentista armada contra Espanya, la definitiva, la que començà el febrer de 1895 i acabà l’estiu de 1898 per la intervenció dels Estats Units. L’exèrcit del qual esclafà les armes espanyoles amb una gran facilitat.
José Antonio de la Caridad Maceo y Grajales, més conegut com Antonio Maceo i en aquell temps amb el seu nom de guerre, El Titán de Bronce, va néixer a Santiago de Cuba el1845 i morí a conseqüència d’un combat contra els espanyols a San Pedro, Punta Brava, el 7 de desembre de 1896. Era el segon cap militar de l’exèrcit alliberador. I segurament hauria estat el cap absolut en cas de no haver estat mulato, en un moment en que imperava el racisme. Entre la premsa coetània se solia donar per bo que si Maceo hagués estat blanc, en lloc de ser el número dos de l’aixecament militar, per sota de Máximo Gómez, El Generalísimo, hauria estat el número u.
Quan el general mallorquí Valerià Weyler fou destituït del càrrec de capità general de Cuba (febrer 1896-octubre 1897) i tornà a Mallorca, s’emportà com a botí de guerra l’anomenada cadira de Maceo. Tallada en el tronc d’una palmera no té cap valor material, però el simbòlic és enorme per als cubans. Sempre la portava amb ell, durant la guerra, i avui qualsevol objecte del Titán de Bronce és venerat pel poble cubà. Com demostra l’exposició que sobre ell s’inaugurà a L’Havana el passat desembre.
A pesar que la cessió de 2018 va ser «temporal», el termini ha finalitzat -inclosa les pròrrogues previstes- i el símbol segueix sense retornar. La resposta del Govern de Cuba a la carta del batlle de Palma fou la demanda que s’allarguin les pròrrogues. Una petició que ara valora l’ajuntament.
El retorn de la cadira de Maceo va ser una exigència de Vox al PP -i així consta en el pacte- per donar-li suport a l’ajuntament. Fa l’efecte que la carta de setembre era una forma de satisfer aquesta pretensió dels ultres, però no pareix que Martínez i el seu govern municipal tinguin de bon de veres moltes ganes de fer d’aquesta història una qüestió política d’importància. Si més no pel que ha informat la premsa local, citant els entorns polítics del batlle, la sensació és que Palma es conformarà amb donar una altra pròrroga al Govern cubà i que així vagin passant els anys.
Si no hi ha canvis que per ara no es preveuen, la cadira de campanya del Titán de Bronce seguirà a Cuba.