La de Pedro Sánchez és una història personal de supervivència, i aquest dimecres se n’ha escrit un nou capítol. Tot feia pensar que el primer match-ball de la legislatura tindria un desenllaç advers per al president espanyol, però finalment Junts per Catalunya ha permès salvar dos dels tres decrets plantejats evitant votar-los tant afirmativament com negativament o amb abstenció: els diputats del partit fundat pel president Carles Puigdemont han marxat de la sala en el moment de la votació.
Curiosament, la bèstia negra de Sánchez en aquest primer combat ha sigut Podem. Els seus cinc diputats han tombat un dels tres decrets, precisament el que duia el segell de la vicepresidenta espanyola i ministra de Treball, Yolanda Díaz.
La raó per la qual Junts ha permès que aquests dos decrets tiren endavant, malgrat la negativa anunciada i mantinguda al llarg de la jornada de dimecres, és que han aconseguit delegar les competències d’immigració a la Generalitat de Catalunya de manera íntegra. A més, se suprimirà l’aplicació, proposada pel PSOE, de l’article 43 bis de la llei d’enjudiciament civil, que posava en risc l’amnistia pel fet que permetia suspendre l’aplicació d’una llei si es presentava un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tal com previsiblement ocorrerà amb la llei d’amnistia. Una altra de les contrapartides aconseguides per Junts ha sigut la publicació de les balances fiscals, que veurà la llum de manera imminent segons l’acord.
Els decrets i la batalla política
Els decrets plantejats pel Govern espanyol es justificaven, en boca de l’executiu, pel seu sentit estratègic a l’hora d’obtenir fons europeus –uns 10.000 milions d’euros. També en el sentit social, atès que comporten un conjunt de mesures urgents per a la conciliació de la vida familiar i per a fer front a les conseqüències derivades de la invasió russa contra Ucraïna. L’últim decret dels tres que integraven el paquet té com a objectiu modernitzar la justícia i els àmbits de la funció pública i del règim local a nivell informàtic i digital, entre altres qüestions.
En canvi, tal com sol passar en aquests casos, el decret també conté lletra petita. Junts posava l’accent, per exemple, en l’article 103 del decret que modifica la Llei d’Enjudiciament Civil, que amb la incorporació del citat article 43 bis permetia suspendre les sentències si es presenta un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els independentistes temien que aquesta modificació podria congelar la llei d’amnistia, davant els previsibles recursos que presentarà la dreta.
D’altra banda, el partit fundat pel president Carles Puigdemont no es conformava amb els incentius fiscals que el Govern espanyol proposava per a les empreses que volgueren tornar a Catalunya després d’haver marxat durant la tardor del 2017. En un posicionament polèmic i criticat per l’empresariat, Junts demanava multar les empreses que es mantingueren fora de Catalunya per no voler tornar-hi argumentant que el Govern de Mariano Rajoy va afavorir l’eixida d’empreses en aquell moment de crisi per enfortir el seu relat.
Altres mesures proposades per Junts eren no augmentar l’IVA en el sector de l’energia, no aplicar-lo en els aliments considerats de primera necessitat o eliminar els impostos de l’oli per considerar-lo un bé de primera necessitat, a més d’altres iniciatives de tall econòmic i social.
La intenció del Govern espanyol, des del primer minut, ha sigut posar Junts contra l’espasa i la paret. Així ho demostrava el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, amb el seu discurs al Senat, on s’ha celebrat la sessió mentre el Congrés desenvolupa obres per a ultimar una reforma. Bolaños insistia en el sentit social de les mesures i intentava accentuar el dilema de Junts si no en votava a favor per les conseqüències que podia tindre el rebuig.
Tot i que la posició més exigent a l’hora d’aprovar aquests decrets era, a priori, la de Junts, finalment ha sigut Podem qui ha posat contra les cordes l’executiu. Els morats, que es van desvincular del grup parlamentari de Sumar, han votat en contra del decret que incloïa la mesura de subsidi impulsada per Yolanda Díaz.
D’altra banda, des dels grups que donen suport extern al Govern espanyol hi ha el criteri compartit que l’executiu no ha negociat tant com caldria aquests decrets. Tot i així, Pedro Sánchez ha pogut sobreviure una vegada més en un episodi que es contemplava com el primer revés d’una investidura condicionada per una majoria ajustadíssima i plural que el PSOE i Sumar hauran de cuidar per a esgotar els quatre anys del període polític. Segons el que s’ha vist aquest dimecres, aquest propòsit no serà fàcil de complir, però tampoc impossible.