Una de les peculiaritats d'Andorra és alhora un dels fets històrics que sorprenen més als forans, com un dels caps d'estat del país és un bisbe, cosa que ha convertit Andorra en l'únic país a part del Vaticà on l'església catòlica ostenta el "poder" espiritual i alhora una part del terrenal.
Si féssim una pensada ràpida podríem concloure que en la gran teranyina de senyors feudals, l'herència d'algun home poderós hauria recaigut sobre un dels seus fills eclesiàstics i per tant que hagués anat a parar a mans del bisbe, però la història és una mica més complicada que això.
Situem-nos a l'any 1126: Pere I de Castellbò era vescomte d'Urgell, i també tenia el vescomtat de Castellbò, una jurisdicció feudal del comtat. Pere, amb l'ambició de fer créixer el seu poder, va casar-se amb Sibil·la, l'hereva del vescomtat de Cerdanya que es trobava sota els dominis del comte de Barcelona. Amb aquesta aliança, Pere podia comptar amb un ampli territori que englobava els que ja tenia i els de la seva nova muller. En aquella època el Comte d'Urgell s'anava fent fort, els seus dominis creixien cap al sud (Ponts, Balaguer o Guissona) i abandona la seva residència habitual a Castellciutat per traslladar-se als nous territoris.
Quan els vescomtes de Castellbò decideixen instal·lar-se a l'antiga residència del compte, el Bisbe s'enfurisma molt. A l'església li feia por tenir el poder enemic a tocar de la catedral, ja que el vescomte no es portava bé amb el bisbat i, a més, era cada cop més poderós i els seus dominis s'estenien cap a la Cerdanya amb l'herència de la seva dona (que no va ser fàcil d'aconseguir, ja que amb la mort del pare va ser discriminada per ser dona i en un inici tot va passar al seu cosí, amb qui va lluitar durant molts anys per aconseguir recuperar el que per dret era seu).
Amb aquesta situació, el Bisbe Pere Berenguer va pressionar el comte Ermengol VI d’Urgell perquè Pere perdés poder, i Ermengol va concedir al Bisbat unes terres (l'actual Andorra), que partien els dominis de Pere i li treien poder. Això, però, no va acabar amb la pugna entre l'església i el vescomte, sinó que va ser l'origen d'una sèrie de guerres i batalles que no van acabar fins la signatura dels Paratges.