Aminetou Haidar havia de participar a la Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí (Eucoco), que va tenir lloc a Barcelona del 20 al 22 de novembre. Però no ho va poder fer. Mentre es duia a terme aquest fòrum, Haidar feia vaga de fam a l’aeroport de Lanzarote, a les illes Canàries, per protestar contra la seva expulsió del Sàhara Occidental. Uns quants dies abans, quan tornava a al-Aaiun des dels Estats Units –on havia rebut un premi per la lluita a favor dels drets humans–, les autoritats marroquines, que controlen el Sàhara Occidental des del 1975, li hi van impedir l’entrada. Després de prendre-li el passaport, la van obligar a adreçar-se a Lanzarote, on, tot i no tenir documentació, li fou permesa l’entrada. Haidar va presentar una reclamació, però el govern espanyol només li va donar dues opcions: o bé sol·licitava l’asil polític, o bé s’adreçava al consolat marroquí per tramitar una nova documentació. Aquest és un nou episodi del conflicte entre el Front Polisario, el moviment polític que reclama la independència del Sàhara Occidental, i el govern marroquí des del 1975, any en què Espanya va abandonar aquesta ex-colònia i va permetre que fos ocupada pel Marroc.
Segons Oualad Musa, delegat del Front Polisario a Catalunya, la situació d’Aminetou Haidar és molt complicada: “Haidar ha començat la vaga de fam perquè l’han expulsada de casa seva. Ella manté que vol recuperar els seus documents i tornar al Sàhara dignament, no com a refugiada, ni com a marroquina. Reivindica el seu dret a ser sahrauí, però en realitat és una ciutadana que viu sota un règim d’ocupació. Per tornar a casa ha de tramitar en un consolat un document que asseguri que és marroquina, amb la qual cosa accepta la marroquinitat del Sàhara. Per això ha dit que no i ha començat la vaga de fam”, explica Musa.
La situació al Sàhara Occidental s’ha agreujat aquestes darreres setmanes, sobretot arran d’un discurs que va pronunciar el rei del Marroc, Mohàmmed VI, el dia 6 de novembre. El Front Polisario denuncia que el rei va amenaçar els sahrauís i va rebutjar les resolucions de les Nacions Unides que reclamen un referèndum d’autodeterminació al Sàhara Occidental. En concret, la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovada el dia 30 d’abril referma el compromís d’aquesta organització “a ajudar les parts a arribar a una solució política justa, duradora i acceptable de forma mútua que inclogui la lliure determinació del Sàhara Occidental en el context de les disposicions conformes als principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides”. No obstant això, el govern del Marroc ha ignorat diverses vegades aquestes resolucions, cosa que ha fet encallar les negociacions oficials que, sota supervisió de les Nacions Unides, han dut a terme el Marroc i el Front Polisario. La darrera trobada informal, que va tenir lloc a Viena l’estiu passat, va fracassar i, de moment, no hi ha cap data prevista per a l’inici de noves converses.
Suport internacional
A banda el cas d’Aminetou Haidar, la repressió contra el moviment sahrauí s’ha manifestat a través de la detenció d’alguns membres d’organitzacions que denuncien la violació dels drets humans al Sàhara Occidental. A principi del mes d’octubre proppassat, la policia marroquina va detenir set persones, entre les quals Brahim Dahane, president de l’Associació de Víctimes de Violacions dels Drets Humans comeses pel Marroc (ASVDH), i també Degia Lachgar, membre del consell executiu d’aquesta entitat i del Comitè de Defensa de l’Autodeterminació del Sàhara Occidental (Codapso). En un comunicat emès pels juristes internacionals que han participat en la conferència de l’Eucoco, a Barcelona, es denuncia que aquestes set persones han estat empresonades, incomunicades i sotmeses a la jurisdicció militar. “Denunciem que el Marroc no té jurisdicció sobre el territori no autònom del Sàhara Occidental, per la qual cosa aquest procés contra els defensors pro-drets humans és nul, i exigim la immediata llibertat dels detinguts i l’estricte respecte dels drets fonamentals de reunió, associació, manifestació, llibertat d’expressió i circulació”, expressa aquest comunicat.
A la 35a conferència de l’Eucoco, que es duu a terme sense interrupció des del 1975 (any en què el Marroc va ocupar el Sàhara Occidental), hi han participat 530 delegats de 37 països d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. A la resolució final d’aquesta trobada internacional es recorda que el referèndum d’autodeterminació és el punt principal del conflicte del Sàhara Occidental i es demana a les Nacions Unides de fer complir sense retard l’aplicació de les resolucions del Consell de Seguretat relatives al dret d’autodeterminació del poble sahrauí. “La conferència recorda que el Sàhara Occidental mai no ha estat un territori marroquí i demana a la comunitat internacional que posi fi immediatament a l’ocupació marroquina del territori sahrauí. Totes les forces democràtiques del món s’han de mobilitzar per exigir l’aturada immediata de la repressió ferotge de la qual és víctima la població civil sahrauí, per la fi de l’explotació dels recursos naturals i per l’enderroc dels 2.700 quilòmetres de murs marroquins en territori sahrauí”, reclama la resolució final de l’Eucoco.
Al seu torn, Oualad Musa, delegat del Front Polisario a Catalunya i participant en la conferència de l’Eucoco, ha remarcat la importància d’aquestes jornades. “El resultat de la conferència indica que cal continuar treballant per fer visible la greu violació dels drets humans que el Marroc infligeix al poble sahrauí. Per això, cal insistir en la línia de reclamar l’alliberament dels presos polítics que han estat empresonats pel Marroc, com també la dels activistes detinguts recentment per haver visitat els campaments de refugiats sahrauís, en una visita privada, de caràcter familiar. Una altra línia de treball ha de ser des de l’àmbit polític i, sobretot, en el sentit de fer arribar el missatge de solidaritat internacional d’aquesta conferència al màxim nombre de gent possible”, explica Musa.
Solidaritat catalana
A la conferència de l’Eucoco hi han participat també nombrosos representants de les institucions catalanes, tant del govern i del Parlament com dels partits polítics, juntament amb membres d’entitats representatives de la societat civil. Entre aquestes entitats es destaca l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí; una organització que va néixer l’any 1975, quan feia poc que el Marroc havia emprès la Marxa Verda per annexionar-se el Sàhara Occidental i que l’estat espanyol havia abandonat aquell territori. Núria Salamé, presidenta d’aquesta associació, explica quina és la situació als campaments de refugiats sahrauís que es troben prop de la ciutat de Tinduf, al sud-oest d’Algèria: “La gent dels camps de refugiats viu amb una mancança alimentària notable. Al desert no hi ha res, només pedres i vent. Malgrat això, han pogut escolaritzar els nens i tenir unes mínimes condicions sanitàries.
Però hi continua havent dificultats per a eliminar els residus i obtenir aigua potable”, diu Salamé. L’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí treballa en projectes d’ajut humanitari en aquests camps de refugiats. “Treballem en diversos fronts, com ara el subministrament d’un àpat diari a les guarderies d’infants o bé l’impuls de projectes de canalització d’aigua. Aquests projectes, juntament amb la caravana solidària o les vacances en pau, són els projectes troncals. Paral·lelament, hem començat a treballar en una zona del territori alliberat, que és una part molt petita on s’ha instal·lat el Front Polisario. El problema és que està separat per un mur de l’exèrcit marroquí, ple de mines per totes dues bandes. Fa poc s’hi van morir dos joves”, explica Salamé.
En aquesta zona, l’associació que presideix Núria Salamé col·labora també en la construcció d’habitatges, en la instal·lació d’energia solar i en el desenvolupament d’una xarxa de subministrament d’aigua potable. “La sanitat i l’ensenyament són les qüestions prioritàries. Fins ara el govern català ens ha ajudat. Esperem que no rebin pressions”, diu Salamé, que es lamenta de la dificultat d’entrar i portar ajut a la zona ocupada pel Marroc. Sigui com vulgui, la presidenta de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí destaca la importància de les jornades de l’Eucoco. “El fet més important és que s’ha creat un grup d’abast internacional per tal de coordinar totes les estratègies. Això és un avenç, perquè d’ara endavant tots els projectes de solidaritat amb el Sàhara Occidental es faran de forma comuna”, explica Núria Salamé. La Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí feta a Barcelona va agafar el relleu de l’edició que es va fer a València l’any passat i el cedirà a la ciutat francesa de Le Mans, que l’organitzarà l’octubre de l’any entrant. Entre els objectius prioritaris que s’ha fixat l’Eucoco per al 2010 es destaquen la defensa del referèndum d’autodeterminació per al Sàhara Occidental, la condemna de la campanya de repressió portada a terme pel govern marroquí, l’organització d’equips d’observadors internacionals que supervisin la situació als territoris ocupats pel Marroc, la denúncia de les violacions dels drets humans i també la denúncia de la passivitat que, segons els organitzadors, mostren les Nacions Unides i la Unió Europea, igualment com els governs d’Espanya, França i els Estats Units, envers el conflicte del Sàhara Occidental.