Drets universals

Art per al Dia Universal dels Drets de l’Infant

Art i música en directe a la commemoració del Dia Universal dels Drets de l’Infant al Palau Robert de Barcelona. La pintura en viu de Carme Solé Vendrell i la música de Jaume Escala, en vídeo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Dia Universal del Drets de l’Infant es va commemorar el 20 de novembre a les Cotxeres del Palau Robert -la pluja obligà a canviar l’escenari original, als jardins- amb dues breus intervencions artístiques -una pintura en directe de Carme Solé Vendrell i les cançons de Jaume Escala-, després de les intervencions institucionals del vicepresident del Govern de la Generalitat, Pere Aragonès, i els responsables de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, i de la Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva.

El vicepresident, Pere Aragonès, va assegurar en l’acte commemoratiu del Dia dels Infants que la «defensa dels drets dels infants no és possible si pensem en un infant aïllat del seu entorn». Per a aconseguir preservar realment els seus drets cal una «redistribució d’oportunitats, ocupar-se de les famílies amb menys recursos». La política que ha d’assegurar els drets dels infants, va dir Aragonès, també «passa per la igualtat i per lluitar contra la violència masclista». Va recordar que «els infants són com una esponja, que absorbeixen tot el que hi ha al seu voltant» i va advertir que, «si els pares pateixen manca de drets, també ells patiran aquesta manca de drets».

 

Segons Aragonès no es pot oblidar que els infants «són subjecte de drets, no objecte de drets; hem de fer possible que les polítiques d'infància estiguin participades per ells».

Aragonès va fer referència als joves i adolescents que han emigrat sols fins a Catalunya. «N’han arribat 3.000 en els últims temps», va dir el vicepresident. «Estem plenament compromesos i hem de fer un esforç per donar i garantir dret a aquests joves i adolescents».

Per últim, Aragonès va prometre que es farà«un esforç en els propers pressupostos per destinar recursos per l’escolarització de 0 a 3 anys. Si a la més tendra infància podem donar igualtat oportunitats i facilitar trànsit cap als 3-6 anys serà una bona política per a la reducció desigualtats», va concloure.

La secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, va defensar tres drets que no són a la Declaració dels Drets de l’Infant «tres reflexions en veu alta perquè les valorem». El primer és el «dret dels infants i els joves a saber que tenen drets», la qual cosa implica que «des del Govern cal fer pedagogia d’aquests drets» a tots nivells. En segon lloc «el dret dels mateixos infants i adolescents a canviar els seus drets». La secretària d’Infància es va demanar «si els drets que els adults els hem donat són els que necessiten». El tercer seria el «Dret a construir i decidir els propis drets», a proposta d’Oliva. «Limitar la seva participació real o establir el dret a vot als 18 anys és, potser, limitar la plena ciutadania».

El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics també, Adam Majó, també va optar presentar «tres reflexions planeres i poc protocolàries»: la idea que l’escola ha de ser un espai apartidista no implica que no hagi de ser «bel·ligerant amb els drets civils i polítics» perquè aquests -va dir- són previs; l’avantatge que els nens no tenen prejudicis de races o classes socials i això s’ha d’aprofitar perquè l’escola fomenti «uns valors tan lliures de prejudicis com sigui possibles. La tercera és que, contra el dubte de dur els infants a les manifestacions, Majó és partidari que hi vagin «perquè entenguin que anar a manifestacions i participar de la vida col·lectiva és normal». Després, va afegir, «es faran grans i pensaran el que els doni la gana», però «és bo que sàpiguen que la participació és un dret civil i polític».

Per acabar, la pintora Carme Solé Vendrell va intervindre per repetir el lema del seu projecte d’ajuda als nens ‘Why’: «Hi ha monstres que viuen als contes però n’hi ha d’altres, com la fam, la guerra, el maltractament o l'esclavatge que viuen en la realitat diària d’infants d'arreu del món». L’obra de Solé Vendrell, relacionada amb aquest projecte ‘Why?’ a favor dels drets dels infants, ha estat exposada al Palau Robert i la commemoració dels Drets de l’Infant en va representar el tancament.

En Jaume Escala va acompanyar musicalment la Carme mentre ella feia l’últim retrat de nen que forma part del projecte ‘Why’ (ho podeu veure en el vídeo). El cantautor, mentrestant, va recitar ‘El niño yuntero’ de Miguel Hernández i després va interpretar una cançó pròpia, ‘Els nens del mar’, i versions del ‘Duerme, negrito’ i del poema de Salvat-Papasseit ‘Quina grua el meu estel’.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.