L’esperit del 155 és més present que mai i l’amenaça d’una nova aplicació sobrevola a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions del llibre recentment publicat per 3i4, El 155: tot allò que no te n’han explicat. Es tracta, tal com deia Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya, d’una crònica de l’aplicació del 155, de “218 dies tenebrosos”, descrivia Pau Villòria, viceconseller de Presidència, un altre dels qui han intervingut des de la taula de presentació del llibre. Un llibre periodístic que narra com es va viure el període de l’aplicació al si dels departaments del Govern català.
L’autor, el també periodista Joan Martínez Vergel, era un dels càrrecs destituïts en virtut de l’aplicació i ha pogut parlar amb un bon grapat de persones que van viure des de dins aquest període. Alguns fins i tot s’han expressat des de l’anonimat. Tal com deia el mateix autor, la por era un dels objectius del 155 que en part s’ha aconseguit instaurar.
La presentació, celebrada a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, era plena per escoltar els promotors de l’obra. La raó de la seua publicació, explicava l’editor Eliseu Climent, es relaciona amb una anècdota que ell mateix va viure. “Em vaig trobar amb un membre del partit més moderat del 155 i em va dir que allò de la intervenció no havia estat res”. Va ser això, deia, el que li va animar a publicar-ho. Jordi Margarit, subdirector de RAC1 i prologuista de l’obra, assenyalava també la responsabilitat de la premsa espanyola “com a validadora de l’article”, alhora que criticava també els corresponsables del perllongament de l’aplicació -referint-se al llarg temps que va costar la formació de Govern a Catalunya- i ressaltava l’orgull dels qui van aguantar al si dels Departaments.
I és que el llibre, tal com ja va reflectir EL TEMPS en aquest reportatge, tracta el costat humà d’aquells moments de màxima tensió política i la vida dels qui, des de dins, van aconseguir evitar que l’aplicació fora encara més dura. Tal com deia l’autor, Joan Martínez Vergel, el Govern espanyol estava obsessionat a controlar quatre vessants de l’autogovern català: exteriors, interior, educació i mitjans. En els dos primers casos, la intervenció va ser total. En educació es va notar sobretot per la criminalització a que va ser sotmesa bona part del professorat, que també va quedar desprotegit per un Govern intervingut. Els mitjans no els van poder intervenir. Segons Vicent Sanchis, “va, ser dels privilegiats que no van poder intervindre”, entre més coses perquè “vam plantar cara” i per moltes altres raons que s’expliquen detalladament al llibre, on es recull el testimoni tant de Sanchis com de Saül Gordillo, responsable de Catalunya Ràdio.
Un altre dels presents a la taula era Jaume Alonso-Cuevillas, qui destacava que “el procés i tot allò relacionat ja és un gènere literari”. Ell mateix, explicava, ha fet de censor en molts llibres abans de ser publicats per evitar conseqüències judicials. El també catedràtic de Dret Processal explicava, tal com va dir també en aquesta entrevista recent, que “el 155, tal com es va aplicar, era il·legal, perquè l’article no permet cessar el Govern ni dissoldre el Parlament”. Es referia, també, a les ganes que hi ha entre alguns dels partits espanyols per tal de tornar a aplicar-lo. Ironitzava, descrivint aquests partits com “el trio FAESista”, parlant de Partit Popular, Ciutadans i VOX.
Joan Martínez Vergel ha escrit una obra que s’ha estrenat amb molt bona acollida i interès per part d’un públic que, tal com s’indicava en la presentació, sap que l’aplicació del 155, malauradament, potser no siga cosa només del passat. De moment, la primera d’aquestes intervencions ja té moltes versions literàries. I aquesta publicada per 3i4 n’és una més que promet donar a parlar. Entre més coses, perquè segons deia i demostra l’autor en l’obra, “que el 155 va ser tou és una mentida ben construïda”