Imagineu un home de 52 anys. Escriptor separat, que viu en una casa propietat de la seua mare. Aquest lletraferit, que intenta convertir-se en allò que voldria ser i no pot, espera uns amics per sopar. Una vetlada que s'embolicarà amb girs inesperats. Amb personatges d'inspiració woodyalleniana. Amb revolts i girs de guió entre crítiques d'actualitat -la compra del València CF per un inversor de Singapur, la desaparició de les caixes d'estalvi, el tancament de RTVV...- que conformen la primera pel·lícula d'Albena Produccions i de l'actor i dramaturg Carles Alberola.
Realitzada en català, el film és «un homenatge a la ficció», a la «necessitat d'imaginar per viure», en paraules del seu creador. Com la mateixa història del guió -estava elaborat per petició d'un productor de Madrid i va acabar recorrent els escenaris del País Valencià-, M'esperaràs? És la demostració cinematogràfica de «com els detalls, determinades accions que duem a terme poden canviar-nos la vida», segons el mateix Alberola. Però també una reivindicació de com somiar -i lluitar- en les utopies pot ser un bon camí per aconseguir-les.
M'esperaràs?, una adaptació a la gran pantalla de l'obra teatral que ha omplit de gom a gom sales al territori valencià, és una conseqüència d'aquelles obres que van subvencionar-se l'any 2015 des de l'Institut Valencià d'Audiovisual i Cinematografia. Segons indiquen des de l'entitat, durant aquell any van atorgar ajudes a nou pel·lícules en llengua pròpia. «La tendència, però, va canviar-se l'any 2016. A partir d'una convocatòria que afavoria que es realitzaren produccions en valencià, el 70% dels films són en llengua pròpia, pel 30% restant que són en castellà o altres idiomes, com ara l'anglès. Fou un punt d'inflexió», expliquen.
Feta per visionar-se en llengua pròpia a tot el món, però amb subtítols en l'idioma de cada estat que visite, s'estrena aquest dijous a la 33a edició de Mostra de València-Cinema del Mediterrani. Després de gaudir del seu dia gran al País Valencià, viatjarà cap a Lleida, Chicago o el Brasil. Amb colps d'ull sobre dates històriques del valencianisme -li atorga al 25 d'abril la importància de convertir-se en el dia en el qual la vida dels protagonistes canvia-, «la idea és que arribe a Barcelona i a les Illes. Però també a les pantalles de la resta de l'Estat», ha apuntat el director del film durant la seua presentació als cinemes Babel de València.
Com a matèria d'estudi per a Batxillerat, el llargmetratge serà visionat a institut, i també a les universitats públiques. «Confiem a omplir les sales, en aconseguir la meitat del públic que acudeix a les nostres obres de teatre», ha indicat Toni Benavent, productor d'Albena. «Que siga en valencià, és un obstacle, certament. Però sempre ho hem assumit. Forma part de la nostra identitat com a productora», ha raonat Benavent. «De vegades, és estrany per als mateixos valencianoparlants veure pel·lícules en valencià, però és producte d'una manca de costum», ha complementat Alberola, que ha mostrat el seu desig de veure l'obra de teatre originària i el film representant-se i emetent-se al mateix temps. «Seria fantàstic veure com es fa la funció als teatres i la pel·lícula als cinemes», ha confessat.
El segell del teatre, per la seua condició d'obra versionada al sèptim art, està present a la pel·lícula. Amb un pressupost de més de 400.000 euros -una inversió econòmica baixa, segons els estàndards del mercat-, l'elecció d'un sol escenari perquè es desenvolupe quasi tota la trama de la comèdia recorda a una de les arts escèniques més vetustes de la humanitat. I, al seu torn, atorga als diàlegs la missió d'erigir-se en el gran atractiu de la pel·lícula. Els sotracs ben trenats amb els quals compta el film són el fonament d'una comèdia de rialla segura, però sempre amb un fil conductor que transmet tensió i intriga per conèixer com finalitzarà un nus que cada vegada es fa més enrevessat. I tot, amb només quatre actors que s'erigeixen en protagonistes sense donar espai a la previsibilitat i l'anticipació de què passarà.
L'adaptació del teatre al cinema ha sigut, precisament, allò que més han comentat els actors. «Feia molt de temps que no fèiem audiovisual. Des del tancament de Canal 9, que tota aquesta colla de gent, que hem estat a produccions com Autoindefinits o Da Capo, no treballàvem junts. Ens hem d'haver d'acostumar a la càmera, però en poc temps, realment. Ha sigut una etapa de molt d'aprenentatge i de recuperació de dinàmiques anteriors», ha afirmat Alfred Picó, que junt amb Alberola, Rebeca Valls i Cristina García conformen el repartiment del film.
«A l'audiovisual, a la televisió, encara pots aturar-te un poc. Ací hem de tractar de transmetre el personatge a través dels ulls, amb el pressupost i els assaigs dels quals disposàvem», ha agregat la mateixa Rebeca Valls, que també ha relatat la seua predilecció pel teatre. «Al teatre, hi ha una connexió més especial amb el públic. Si es riuen, ho saps a l'instant», ha elogiat. «Hi ha un feedback constant», ha remarcat Picó. «Amb tot, també amb el cinema pots tenir una connectivitat amb l'espectador. Encara no ho sé, però ho comprovaré quan mire la pel·lícula amb els amics», ha matisat Valls. «Al marge de les diferències entre els gèneres, aquesta obra dóna un missatge molt divertit, esperançador i poètic. I no ho fa només amb els aspectes de la vida, per la filosofia que subjau en el rerefons del film. També perquè coincideix amb el renaixement de la televisió valenciana», ha tancat l'actriu. L'exemple clar de l'oportunitat que té el cinema valencià. I que al contrari que el títol del film d'Alberola, no ha d'esperar. Com demostren produccions així, és el seu torn.