Torrentada

Infern d'aigua a Mallorca

Almenys deu morts, i possiblement hi hagi més, un nombre important - indeterminat- de ferits, centenars d'evacuats i molts de danys materials per la pèrdua de vehicles i cases destrossades. És el resultat, provisional, del drama que s'ha viscut la nit del dimarts al dimecres d'aquesta setmana a Sant Llorenç des Cardassar, un petit poble del Llevant mallorquí, sobre el qual caigueren entre 180 i 200 libres de pluja que provocaren una greu torrentada. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«L’infern, però d’aigua», resumia un veïnat de Sant Llorenç. Acabant l’horabaixa del dimarts 9 d’octubre el cel, tapat i quasi negre, descarregava fins a 220 litres d’aigua per metre quadrat en alguns indrets del Llevant de Mallorca, i en el poble de Sant Llorenç des Cardassar, el més afectat pel drama, fins a 180. Es tracta d’una localitat de poc més de 8.000 habitants, situat entre Manacor i Artà, a la part sud oriental de Mallorca.

A l’hora que l’infern obrí les seves portes la majoria dels veïnats acabaven la seva feina i tornava a ca seva, alguns des d’altres pobles. En el passat el poble ja havia patit inundacions, provocades pel torrent que passa per la localitat. Així que ningú es va preocupar en excés. Tothom pensà que en el respectiu domicili no corria cap perill.

De sobte, el torrent, que recollia l’avinguda d’aigua de moltes altres zones, pujà i pujà fins a començar a inundar els terrenys que l’envolten. «Vaig veure com l’aigua pujava, em vaig girar per decidir per on partia perquè allò no m’agradava gens i en tornar la vista cap el torrent ja no vaig veure més que l’aigua que m’entrava en el cotxe, no vaig tenir temps més que per llevar-me la roba, obrir la finestra, sortir nedant i aferrar-me al pom de la porta d’una casa, que m’obriren, i em vaig salvar...», contava a IB3 un altre veïnat, cap a la una de la matinada. La cobertura dels serveis informatius de la ràdio i televisió pública de les Illes Balears portaven a la ciutadania la consciència de la magnitud de la tragèdia. Fins aleshores els vídeos fets amb mòbils que circulaven per Whatsapp no mostraven el fenomen més que com una curiositat. IB3 donà el to exacte del drama que s’estava vivint. Primer informà d’un mort. A mitjanit ja eren dos. A la matinada, quatre. A primera hora del matí, cinc...

Els serveis d’emergència, la Guàrdia Civil i els bombers no pararen durant tota la nit i tot el dimecres. Centenars de veïnats de Sant Llorenç hagueren de ser evacuats a un poliesportiu de Manacor. Tothom s’hi abocà, ajudant amb el que cadascú podia. Com sol passar en aquestes circumstàncies, la naturalesa humana mostrà la seva cara més solidària. 

El nombre de cotxes arrossegats per l’aigua és molt elevat, segurament dotzenes i dotzenes. Les imatges de vídeos mostren vertaderes muntanyes de vehicles, un damunt l’altre. En el moment de tancar aquesta crònica sobre els fets, s’havien confirmat les cinc víctimes mortals referides. No es descartava que finalment fossin algunes més. Extraoficialment es parlava d’almenys cinc desapareguts. Altres fonts els feien arribar a deu. Es temia que fos gent que estava en els seus cotxes i que la brutal torrentada se’ls endugués quilòmetres lluny, alguns fins a la mar.

Per una altra banda, el volum dels danys materials serà, per força, molt elevat. Vehicles que ja no serviran per res, cases destrossades i, per suposat, alguns trams de carreteres que han desaparegut per la torrentada.

La de Sant Llorenç des Cardassar quedarà en la memòria col.lectiva mallorquina com la pitjor tragèdia d’aquest tipus de les últimes dècades. Fins ara el trist rànquing l’encapçalava la gran tempesta i torrentada del 6 de setembre de 1989, quan entre 180 i 200 litres caiguts, també al Llevant de Mallorca, provocà una gran torrentada que inundà els baixos de molts cases i hotels a Porto Colom (Felanitx), amb el resultat de tres morts.

A Mallorca tothom sap que la construcció a prop d’un torrent és molt perillosa. I requereix d’un informe positiu de la conselleria de Medi Ambient per a tot aquell edifici que es vulgui fer a menys de cent metres lineals d’un torrent. Tanmateix en zona de perill s’hi construïren milers d’edificis abans que existís la normativa preventiva. Alguns, encara no fa gaire anys. Durant massa temps el boom de la construcció s’ha suportat sobre la suposició que drames com l’ara viscut no passen i, si passen, ho fan un pic cada molt, molt de temps. Massa temps com perquè ho pagui ser previsor. Ho va dir talment un conseller del Govern, quan va passar la inundació de 1989: «no podem fer infraestructures pensant amb pluges que passen un pic cada 500 anys». La saviesa popular adverteix, però, que «allò que no passa en un any, passa en un dia». Vint-i-nou anys després de l’última vegada, i no cinc-cents, una nova torrentada ha portat el drama al Llevant mallorquí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.