Catalunya

Els partits del Govern assumeixen la divisió interna sense fer sang

L'independentisme parlamentari queda en minoria després que els diputats encausats de JxCat i Toni Comín no acceptat la fórmula Llarena que sí ha acatat Esquerra amb la finalitat d'evitar més conseqüències repressives.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana semblen abonats al qui dia passa, any empeny. La doctrina popularitzada per Mariano Rajoy en els seus dies com a president del Govern espanyol, deixant córrer temps i problemes, retorna a escena, ara de la mà del Govern independentista català. Aquest dimarts, davant d’una nova crisi interna, ambdues formacions han tirat endavant fent com qui sent ploure i assumint perdre les primeres votacions del Debat de Política General.

Dijous passat hi va haver trencadissa per la divisió –que ja feia temps que s’arrossegava- entre ERC i JxCat sobre què calia fer amb els diputats processats per Pablo Llarena, que amb el tancament de la instrucció sembraria la llavor de la discòrdia. Els primers acusaven als de Carles Puigdemont per no haver entregat el paper demanant la designació de diputats que exercissin les funcions dels presos polítics i exiliats, tal com s’havia aprovat al ple i havien fet ja Oriol Junqueras i Raül Romeva. Des de JxCat es reafirmaven: la votació al ple tenia dos punts, la no suspensió i la possibilitat de designació. I, per tant, entenien que eren lliures d’aplicar o no el segon, “el punt d’Esquerrra”. Els ganivets volaven als passadissos del Parlament.

Finalment, però, arribava un armistici que escenificarien Eduard Pujol (JxCat) i Sergi Sabria (ERC) en una roda de premsa no massa convincent. Ambdues formacions havien acordat que finalment, JxCat podria votar a partir d’un paper firmat pels presos polítics i exiliats on demanaven la delegació del seu vot, de la mateixa manera que s’havia fet fins abans que el jutge Llarena conclogués la instrucció de la causa. Els lletrats ja els advertiren que la fórmula presentava dubtes, però els partits independentistes majoritaris optaven per tirar endavant. Per curar-se en salut, però, divendres, Roger Torrent encarregaria un informe als lletrats sobre la qüestió. S’havia fet tard, però, i el ple s’ajornaria fins dimarts d’aquesta setmana. Divendres, el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès encara tindrien temps d’escenificar una nova imatge d’acord assegurant que l’estabilitat del Govern no estava en perill. Ambdues formacions, a més, posaven de manifest que l’origen de les dificultats per establir una línia d’acció conjunta no era altra que l’acció repressiva contra l’independentisme liderada pel Tribunal Suprem.

Dilluns al vespre, però, la presentació per part dels lletrats d’un escrit molt contundent contra la proposta de Junts per Catalunya ho feia tremolar tot de nou. Des d’ERC començaven a arribar veus que apuntaven que Roger Torrent acabaria fent cas als lletrats, desoint el pacte del dijous anterior. Fonts republicanes s’excusaven en la contundència de l’informe dels lletrats i la necessitat de mantenir la majoria parlamentaria. Cap al migdia, la Mesa del Parlament, amb els tres vots a favor d’ERC i PSC, l’abstenció de C’s i els dos vots en contra de JxCat decidia fer cas als lletrats.

La pilota estava a la teulada de Junts per Catalunya, que podia decidir si cedir o arriscar-se a perdre votacions al ple de la tarda. La resposta no trigava a arribar i ho feia des de la presó de Lledoners. En una carta escrita per Josep Rull i firmada també per Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull, els quatre diputats processats de JxCat feien saber que no accedirien a demanar la designació d’una persona encarregada de les seves funcions i que estaven disposats a acceptar les conseqüències parlamentàries que es derivaven de la decisió. Amb aquest posicionament els dos grans partits independentistes passaven del 66 vots inicials a 61, atès que Toni Comín (exconseller de Salut independent proposat per ERC) no feia efectiu tampoc el seu vot delegat.

 

Una setmana després que comencés el Debat de Política General, doncs, es consolida la ruptura estratègica entre els partits del Govern. Tanmateix, a aquest posicionament no el seguirien ni retrets per cap de les dues bandes ni noves reunions per intentar redreçar la situació. Els dos partits es mantenien enrocats i dividits. No obstant això, la consigna era clara: no fer sang. “Aguantarem”, deia un dirigent independentista preguntat per com quedava l’executiu català després de la segona crisi en qüestió de dies.

Conscients que un trencament del Govern deixaria a l’independentisme en una posició de feblesa en les futures comtesses electorals, i sobretot de cara als judicis, ambdues formacions han arribat al ple sense voler fer massa soroll. La conseqüència era evident: la manca de majoria independentista, però calia saber fins a quin punt tindrien impacte sobre les votacions de les propostes de resolució que marquen la línia estratègica del curs.

Finalment, el balanç de l’impacte es traslladava en onze de propostes de resolució que bé la majoria independentista hauria tombat o bé hauria aprovat si hagués sumat el suport dels quatre vots dels diputats processats de Junts per Catalunya. A aquestes cal afegir la proposta de resolució de la majoria independentista que de manera indirecta es referia a l’inici del Fòrum Civil i Social Constituent, retirada abans d’arribar a la votació.

La majoria dels punts perduts pels partits de Govern tenien relació amb temàtiques socials. Tanmateix, ha estat especialment rellevant que no aconseguissin sumar majoria per validar la proposta de resolució de la CUP on es demanava confirmar “el dret a l’autodeterminació” i que en origen feia al·lusió a les lleis de trencament aprovades el 6 i 7 de setembre passats. Tampoc no prosperava la proposta de resolució de JxCat i ERC que demanava la reprovació de Felip VI i que obtenia el suport, també, de la CUP. Ho ha impossibilitat l’abstenció dels comuns, que al·legaven que dins d’un dels punts de l’escrit es parlava del dret a la autodeterminació ja exercit. Així, creien que era incompatible aquesta moció amb l’aprovada, ara sí amb el seu suport i el de JxCat i ERC, demanant a l’Estat un referèndum pactat.

Entre les mocions de major pes polític descartades hi havia també la de reprovació del conseller d’Interior Miquel Buch presentada per la CUP i que només ha rebut el suport de Catalunya en Comú.

Així s'arribava al dia en què es podia escriure la crònica d'un trencament anunciat que l'independentisme confia que no vagi més enllà del Parlament. En cas contrari, les eleccions anticipades serien, ara sí, inevitables.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.