Catalunya

La crisi pels diputats processats fereix el pacte de Govern

Crònica d’una sessió parlamentària fallida i tensa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous, de bon matí, un bonic gripau saltava alegrement pels passadissos del Parlament. El dubte era saber si se l’acabaria empassant Junts per Catalunya o Esquerra Republicana, que finalment han optat per repartir-lo i dir, com a mínim en públic, que ningú no se l’havia menjat. Un nou torcebraç entre els dos partits de govern per, a falta de línia estratègica conjunta, veure qui cedia.

Si dimecres al matí, en la segona sessió del debat de política general, s’havia concretat una proposta per tal que els diputats presos polítics i exiliats designessin una persona que fes ús dels seus drets parlamentaris, al vespre JxCat ja anunciava que no s’acolliria a aquest punt. Segons l’argumentació del seu portaveu, Eduard Pujol, un cop el Parlament havia acordat que els diputats no estaven suspesos, no era necessari aplicar el segon punt. Minuts abans, però, ERC ja havia fet entrar els escrits per tal que Raül Romeva i Oriol Junqueras s’acollissin a la designació.

Tres mesos després de la comunicació de Pablo Llarena el debat seguia al mateix punt. L’embolic estava servit. Així, els retrets que van ressonar a les múltiples capelletes que es formaven als passadissos del Parlament al vespre, retornaven de bon matí. Fonts d’Esquerra Republicana afirmaven que JxCat s’havia saltat l’acord, mentre que aquests argumentaven que cada diputat era lliure d’acollir-se al punt del dictamen que volgués per fer valer el seu vot i que, en tant que el Parlament havia votat que no estaven suspesos, podien seguir delegant el seu vot com fins ara. En joc, les majories independentistes a la tercera jornada del debat de política general, on s’havien de votar les fins a 14 propostes de resolució que presenta cada grup i que marquen, tradicionalment, el que haurien de ser les línies del curs.

Així, cap a les 10 del matí de dijous, Eduard Pujol anunciava que presentaven uns escrits pels quals el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, donava a conèixer que ell seria l’encarregat de fer efectius els vots delegats. Els lletrats de la Mesa, però, s’afanyaven a advertir que d’aquesta manera no es donava compliment a l’aprovat pel ple. Roger Torrent, president del Parlament, s’agafava a aquest escrit per reclamar a JxCat que presentessin un document firmat per cada diputat suspès en el qual es donés permís per fer aquesta delegació i que ho fessin d’acord amb allò aprovat al ple de dimarts.

D’aquesta manera s’obria una nova crisi al si dels partits de Govern que s’allargava fins a les vuit del vespre i que ha provocava que el ple, convocat per les 12 del migdia, s’ajornés. Les reunions se succeïen als més alts nivells, amb la presència del president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès per tal d’apagar el foc.

Durant aquestes hores, però, els passadissos bullien. Des de Junts per Catalunya s’exposava que la fórmula d’Esquerra Republicana dificultava una possible restitució i afirmaven que en cap moment s’havia pactat que tots els diputats passarien directament a designar un substitut temporal. Alguns, a més, concretaven que l’acord passava per primer intentar fer valer els vots dels diputats encausats a partir de la delegació de vot, com es feia abans que Llarena tanqués la instrucció i demanés la suspensió temporal, i així activar la segona part del dictamen, “el punt d’Esquerra”, només si el Tribunal Constitucional impugnava la primera via.

Aquesta versió, però, discorda tan amb la donada per ERC com la de Catalunya en Comú. Aquests darrers diuen haver-se sentit traïts i que, de saber que JxCat actuaria d’aquesta manera, no haguessin donat suport a la votació del dictamen, tal com van fer dimarts. D’altra banda, des d’ERC es reafirmen en què l’acord al qual s’havia arribat era tan per rebutjar la suspensió com per fer valer la designació d’un substitut temporal, fórmula per la qual es garantia la seguretat jurídica de la Mesa. Entre els republicans, alguns dels comentaris respecte l’actuació de JxCat, retreien que volguessin posar en risc a Roger Torrent.

Amb les posicions marcades, si ERC accedia a validar a la Mesa que els quatre diputats presos polítics o exiliats de JxCat seguissin mantenint la delegació de vot, el gripau se l’empassaven ells. En canvi, ho feia JxCat si accedia a demanar la designació d’un substitut temporal.

Finalment, de la reunió en sortia una proposta que era presentada de forma conjunta per Sergi Sabrià (ERC) i Eduard Pujol (JxCat) en una roda de premsa plena de sortides per la tangent. Així doncs, les dues formacions acordaven que els quatre diputats de Junts per Catalunya firmarien un escrit on autoritzaven a Albert Batet en relació a l’acord pres el dimarts al ple. Gripau per als de Torra. Tanmateix, ho feien mantenint la fórmula de la delegació de vot i no de la designació d’un substitut temporal. Gripau per a ERC, més encara després que els lletrats advertissin que aquesta fórmula deixava dubtes sobre la seva idoneïtat en relació a l’escrit de Llarena i el dictamen del Parlament. Aquest cop, però, Torrent optava per fer cas omís als lletrats i conjuntament amb la resta de membres independentistes de la Mesa validaven els vots. Això sí, a quarts de 9 del vespre, massa tard per seguir endavant amb el ple.

Tancada la batalla, però, la guerra de baixa intensitat entre ambdues formacions segueix en peu. La sang de les amenaces d’eleccions no ha arribat al riu aquesta setmana, tot i que fins al 27 d’octubre no es poden convocar. No obstant això, després de les distàncies mostrades i les dificultats per arribar a acord sòlids, deixen en posició de debilitat al Govern Torra. Tot malgrat el pacte anunciat divendres per Quim Torra i Pere Aragonès, compromesos a mantenir el pacte de Govern, almenys, fins el dia de la sentència judicial contra els presos polítics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.