El pas del temps sovint provoca moments irònics. Per exemple, el que es vivia el matí de dijous al Palau de Congressos de Catalunya, ple de gom a gom per presenciar el gran acte de la campanya #QuieroCorredor. Era la cloenda d’un tour amb parada a nombroses ciutats andaluses i murcianes, com també a Alacant, Villena, València, Castelló, Martorell i Reus. I per últim, Barcelona. La cirereta d’un pastís que ha estat cuinat en dos anys, reiterava Vicente Boluda, president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) i gran protagonista de tot plegat.
Una de les ironies era la insistència de Boluda en el gran esforç invertit durant els darrers dos anys quan, dècades enrere, eren moltes les veus de la societat catalana i valenciana les que no eren escoltades des de les entitats empresarials ni des dels governs valencià i espanyol quan demanaven, tot just, el que ara Boluda i tants altres exigeixen amb una perseverança ben justificada. En aquells moments, a inicis d’aquest segle, les elits valencianes tenien un únic horitzó econòmic i comercial. La connexió amb Madrid -l'anomenat Eix de la Prosperitat- era la gran prioritat i amagava qualsevol altra reivindicació de vertebració territorial.
Un cop Madrid ha estat connectada amb tots els punts de la península fins convertir l’Estat espanyol en el de més quilòmetres d’alta velocitat del món després de la Xina, ara el corredor mediterrani és el nou gran objectiu de les elits empresarials. Després de les primeres proclames llançades a inicis d’aquesta dècada, ara la conjura és total. I uneix empresaris com Federico Félix amb acadèmics com Josep Vicent Boira. El primer va propiciar el pacte del pollastre, el que va permetre l’arribada del PP al País Valencià el 1995 gràcies a l’entesa entre Eduardo Zaplana i Vicente González Lizondo, d’Unió Valenciana. Un pacte que benïa la via valenciana amb Madrid i que es posava d’esquenes a estimular les relacions comercials amb Catalunya, el principal soci valencià en aquest sentit. Mentre allò es cuinava als despatxos institucionals, Josep Vicent Boira, ara coordinador del corredor mediterrani, exercia una tasca de divulgació que prioritzava la millora de les infraestructures que connecten valencians i catalans. Ara, Felix i Boira comparteixen un projecte que per a uns és ben nou i per a altres és una reivindicació històrica.
A l’acte assistien uns 1.500 empresaris segons els organitzadors. L’objectiu era el de pressionar el Govern espanyol per tirar endavant amb el projecte i finalitzar les infraestructures de connexió ferroviària que constituiran el corredor mediterrani, des de Cadis fins al Pirineu català. José Luís Ábalos, ministre de Foment, ha pronosticat que el 2021 tot estaria «pràcticament acabat», deia abans d’admetre que el seu «principal estímul és la pressió que rep». Ábalos s’acollia a la seua condició de valencià per atorgar-se un plus de responsabilitat. El ministre compartia taula amb Juan José Bruguera, del Cercle d’Economia; amb Inés Fusté, del grup constructor Fusté; amb Juan Rosell, de la CEOE; José Luis Bonet, de Cámara España i Susanna Czech, directora general de l’European Retail Round Table, organització empresarial europea. Tot amb el protagonisme indiscutible de Vicente Boluda i sota la presentació de Núria Roca, que dirigia un esdeveniment celebrat íntegrament en castellà.
Entre els empresaris presents hi havia també cognoms inconfusibles com ara Carulla, Godó, Roig, Moll, Oliu, Tarradellas o Torres. El Govern català ha estat el gran absent d’una cimera on sí que hi havia Ximo Puig, el president valencià. L’acte era replet de vídeos de com s’ha gestat la campanya empresarial favorable al corredor, d’anònims que en parlaven a peu de carrer i d’esdeveniments, fonamentalment esportius, en què l’operació divulgadora del projecte s’ha pogut desenvolupar. A l’inici, Núria Roca demanava un «autoaplaudiment» dels assistents i dels organitzadors per l’esforç realitzat. Tot un reflex del que ha estat la cimera al Palau de Congressos.
Tot plegat demostrava que els empresaris han emprat amb eficàcia els seus altaveus per posar de moda el corredor mediterrani després de llargs anys ignorant aquest projecte. Ara, el corredor, en la seua versió ferroviària -no s’ha parlat de carreteres, d’aeroports ni de connexió marítima-, sembla imminent. Ábalos, de fet, reconeixia que «la paciència s’acaba, però el projecte ara veu la llum». Potser per aquesta pressió, Ábalos pronosticava el final de les obres durant el 2021 quan els organitzadors el donaven per fet quatre anys més tard. El corredor mediterrani ha tingut moltes dates de finalització. Ateses les circumstàncies, sembla que les indicades actualment són més definitives que les anteriors. L'aposta empresarial sembla definitiva.