Sense Castelló-Tarragona no hi ha Corredor

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dijous 27 de setembre se celebra l’acte anual de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) per reivindicar el Corredor Mediterrani. L’esdeveniment, que promet convertir-se en una nova gran cimera per la causa, és del tot significatiu. Entre més coses, perquè se celebrarà a Barcelona i, també, perquè per primera vegada, entre els grans protagonistes hi haurà un valencià al capdavant del Ministeri de Foment, José Luis Ábalos, principal responsable que aquest anhel siga una realitat després de dècades de marginació i d’aposta fallida per l’anomenat Eix de la Prosperitat, aquell que volia connectar Palma amb Madrid, passant per València, amb l’objectiu dissimulat d’entrebancar les relacions comercials —i, per tant, de tota mena— entre el País Valencià i Catalunya.

Ara, gran part dels mateixos empresaris que menyspreaven la connexió que ja van establir els romans amb la Via Augusta —que comunicava Cadis amb el Pirineu— no han tingut més remei que assumir sense matisos la necessitat de prioritzar el corredor, amb reivindicacions, accions de lobby i propaganda a tot arreu ­—mitjans públics i privats, esdeveniments esportius, etc.

Funcionarà? Durant els darrers anys, n’hi ha hagut moltes, de cimeres que han servit per exigir al Govern espanyol que tire endavant amb aquest projecte a través d’inversions estructurals, moltes de les quals encara no arriben. És prompte per dir si l’anomenat poder valencià a Madrid és efectiu i influeix com ho hauria de fer sobre l’Estat. Però cal no oblidar que, durant l’etapa de Rajoy a La Moncloa, amb Íñigo de la Serna al capdavant del Ministeri de Foment, les cimeres de l’AVE servien, entre més coses, perquè gairebé ningú discutira des del País Valencià l’aposta fallida pel tercer fil que aquest ministre pretenia imposar, sense més perspectiva. Malgrat les advertències dels especialistes, que no es cansaven de dir que el tercer fil no anava enlloc.

És per això que ara, amb tot el vent polític i empresarial a favor, el projecte del Corredor Mediterrani no es pot limitar a cimeres reivindicatives, sinó que ha de fer-se una realitat gràcies a l’empenta dels que se n’han erigit promotors, gent de no poca influència i de poder que ha de procurar, amb encert, que aquesta gran infraestructura de vertebració territorial es complete com més aviat millor.

I cal no oblidar que això no serà possible si no es prioritza el bon funcionament del tram del Corredor que connecta Castelló amb Tarragona. Sobta que hi haja poques veus que destaquen la necessitat d’unir ambdós punts atès que, sense això, el projecte de connectivitat, des d’Andalusia fins al Pirineu, no té cap garantia. Hi ha una tendència a parlar del projecte com a conjunt, però no a destacar les limitacions que l’entrebanquen. I és això el que han de recordar els promotors de la iniciativa. L’1 de desembre, a Vinaròs, l’Institut d’Economia i Empresa Ignasi Villalonga celebrarà un acte per reivindicar el correcte funcionament d’aquest tram central del corredor.

El 2003, en una altra cimera de l’Institut esmentat, Jordi Pujol, tot just després d’haver abandonat el Palau de la Generalitat, recordava que el 1980, la primera visita institucional que va fer com a president va ser a Castelló per posar sobre la taula aquest afer. Han passat 38 anys i no hi ha hagut gaires evolucions. Seria inexplicable que amb un valencià al capdavant del Ministeri del ram, amb Josep Vicent Boira com a comissionat pel Corredor Mediterrani i amb els empresaris conjurats, el projecte no tirara endavant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps