Medi Ambient

«La de Monsanto és una història farcida de mentides molt grosses»

Arran d’una reeixida demanda contra Monsanto per haver ocultat els perills de càncer del seu pesticida Roundup, l’advocat que representa els demandants en aquest cas diu que la subsidiària Bayer té moltes probabilitats d’afrontar encara més reptes legals en un futur.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nils Klawitter
© Der Spiegel


El 10 d’agost, l’advocat de 34 anys Brent Wisner va aconseguir una sentència històrica per al seu client, Dewayne Johnson, malalt de càncer. Un tribunal de San Francisco va dictaminar que Monsanto era culpable d’haver amagat els possibles riscos per a la salut associats al seu herbicida glifosat, que als Estats Units es ven sota el nom comercial de Roundup. El jurat va condemnar l’empresa a pagar 289 milions de dòlars en concepte de danys per al demandant, el qual havia utilitzat Roundup en la seva feina de jardiner en uns terrenys escolars. El tribunal va dir que Monsanto hauria d’haver indicat en l’etiqueta del producte els possibles perills per als consumidors. Monsanto, adquirida de fa poc pel gegant alemany de les indústries farmacèutiques Bayer, ha negat qualsevol relació entre el producte i la malaltia.
Wisner ha parlat per a Der Spiegel sobre el cas en aquesta entrevista.

—El seu és un bufet d’advocats altament valorat pel reconegut compromís amb els consumidors. Vostès han posat en el punt de mira empreses farmacèutiques i companyies aèries poc dispostes a col·laborar. Quan va començar l’escrutini de Monsanto?
—Diguem que ho duc a la sang. Ja el meu pare molt escèptic pel que fa als pesticides. Va establir contactes amb agricultors i es va convertir en activista contra tota la qüestió química Aleshores, fa dos anys i mig, vaig rebre una trucada de Teri McCall. Era la vídua d’un granger que havia mort de càncer i que havia treballat durant més de trenta anys amb productes Monsanto. Això va desencadenar la nostra investigació. Aquest estiu, Dewayne Johnson també vingué a parlar amb nosaltres.

—Dels perills dels productes Monsanto fa dècades que se’n parla. Com s’entén que un tribunal hagi decidit abordar la qüestió justament ara?
—Hi ha moltes raons que ho expliquen. La més important probablement va ser la classificació per part de l’Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer, que forma part de l’Organització Mundial de la Salut. A començaments de 2015, van catalogar el glifosat com a “probablement carcinogènic per als humans”. El director general de Monsanto va respondre dient que això era “ciència escombraria”. Abans d’això, ningú no havia recollit tantes dades ni havia considerat amb tanta profunditat el problema. Va ser tot un toc d’alerta.

—En quina mesura era Monsanto responsable del fet que fins ara no s’hagués assolit un veredicte?
—Hi ha tingut moltíssim a veure! Monsanto té un programa intern anomenat “No deixis passar res”. L’objectiu d’aquest programa és atacar els científics que són crítics amb els productes Monsanto. Van per les persones directament i les desacrediten. També en paguen d’altres perquè ho facin.

—Hi ha altres estratègies de relacions públiques?
—Hi ha un altre programa que es diu “Llibertat per operar”. La seva missió és eliminar tot allò que pogués fer caure les vendes dels seus productes: lleis, articles científics... van a totes. Com a part d’aquest esforç, també contracten gent influent: científics l’oportunisme dels quals Monsanto sap recompensar. Aquest tipus de programes palesen una cultura empresarial que demostra no tenir el més mínim interès per la salut pública, tot el seu interès està en els beneficis.

—Monsanto continua negant que intentés influir en la investigació científica. Quin va ser el factor decisiu perquè els membres del jurat arribessin a una sentència?
—Jo crec que van ser les mateixes constatacions científiques, simplement. Els 12 membres del jurat eren gent de pes, ben mirat. Hi havia un biòleg molecular, un enginyer medioambiental, un advocat. Alguns col·legues em van dir: “Vigila, Brent, tanta intel·ligència pot ser un obstacle”. Però jo estava convençut que els arguments dels estudis crítics —parts dels quals es van suprimir— eren la millor prova de què disposàvem.

—Va ser aquesta la raó per la qual va filtrar correus electrònics interns de l’empresa a la premsa abans del judici?
—Volíem assegurar-nos que tota la història es fes saber i que tothom conegués el que altres volien amagar. Aquestes activitats internes de segur que tindran un paper molt important en el procés d’apel·lació.

—Per als no iniciats, resulta molt difícil abordar la qüestió sobre la innocuïtat del producte. D’una banda, s’ha dit que hi ha 800 estudis que demostren la innocuïtat del glifosat. Però, de l’altra, un empleat de Monsanto ha admès que no s’ha testat mai el Roundup per determinar si era carcinogen.
—Aquests 800 estudis no són més que una cortina de fum. No tenen res a veure amb el càncer. Per exemple, se centren en si la substància pot provocar la irritació dels ulls o la pell. Només n’hi ha 20, d’estudis que tractin sobre el càncer. I en quasi tots ells se n’assenyalaven riscos. Però Monsanto sempre trau a col·lació els 800 estudis perquè això li permet desviar l’atenció amb més facilitat.

—Quan una empresa només ha de demostrar la innocuïtat del principi actiu (glifosat), però no la del producte final, que en el cas del Roundup és una mena de còctel químic, no som davant d’una llacuna legal important?
—Ha tocat vostè un punt crític. En aquest país, les normes són tan febles que es permet una fórmula per a Roundup que en quasi cap país més tindria llum verd. A Alemanya, per exemple, el compost és diferent.

—Això no obstant, Monsanto, pel que es veu, també va dur a cap estudis sobre el Roundup en qüestió.
—Sí, Monsanto va encomanar a l’empresa TNO que en realitzés un estudi el 2002. El tal estudi va demostrar que la substància penetrava la pell de les rates el triple del que és l’índex permès a Alemanya. Monsanto va dir que això era un problema, aleshores TNO es va oferir a repetir l’estudi sense càrrecs addicionals. Monsanto va declinar l’oferta i, en comptes d’això, es va estimar més arraconar-lo com a estudi fallit.

—Arran d’un estudi sobre el Roundup dirigit per l’investigador francès Gilles-Éric Séralini el 2012, les protestes es van fer sentir. Per què unes crítiques tan severes?
—Perquè l’estudi va demostrar el risc de càncer per a les rates i això comportava un risc per a Monsanto. Van orquestrar-hi una gran campanya en contra, amb una allau de correus que al·legaven suposats errors comesos en l’estudi i van pressionar el director de la publicació científica, amb el qual havien establert una relació financera, que retirés el document.

—Monsanto va amagar els perills que representaven les dioxines del líquid refrigerant PCB a més dels riscs derivats de l’antic herbicida agent taronja. Considera el Roundup com a part d’una certa continuïtat històrica?
—Sí, perquè la història de Monsanto està tota farcida de mentides, de mentides molt grosses. Confonen la gent, prometen que els seus productes són innocus i així recapten grans sumes de diners. I quan les coses es posen difícils, agafen i es dediquen a un altre producte. Aquesta estratègia els ha donat bons resultats durant més de cent anys. I és que als executius de Monsanto la seva reputació tant els fa. Esperem que Bayer ho enfoqui d’una manera que sigui més responsable, encara que això constitueixi una càrrega per a ells.

—Per començar, té vostè una explicació per al fet que Bayer hagi comprat Monsanto?
—Fa l’efecte que no hagin calculat bé el llast que aquesta empresa significa, i tot el verí que s’amaga en el seu passat. Potser Bayer ja ha començat a penedir-se de l’adquisició, aquesta setmana passada, en veure com es desplomava el preu de les seves accions. I cada cop els resultarà més difícil: sortiran a la llum més documents i encara queden unes quantes demandes per aclarir. Només el nostre bufet d’advocats ja representa 800 persones contra Monsanto.

Traducció de l’anglès per Francesc Sellés

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.