Bayer-Monsanto: un poder econòmic desconegut

La compra de l'empresa emblema dels transgènics per part de la farmacèutica alemanya suposa una concentració de poder econòmic desconeguda i que pot suposar un element de pressió força important. Amb un sector marcat per les fusions i la reducció de competència, Bayern tindrà el control de tota la cadena agroalimentària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Bayer, el gegant farmacèutic, ha plantat la primera llavor per convertir-se en la multinacional més important del planeta. En contra del mercat. Sense comptar l’evolució del negoci dels transgènics en els darrers anys. Però responent als seus competidors en el sector agroalimentari amb una jugada que pot canviar les regles de joc mundials. No debades, l’absorció de Monsanto és l’operació realitzada en efectiu més important de la història des de la fusió entre Daimler i Chrysler el 1998.

La històrica compra de Bayer, malgrat el pessimisme dels analistes financers sobre el seu rendiment per pagar 21 vegades l’Ebdita de l’empresa nord-americana, pot ser un bon negoci. Amb la multinacional alemanya en una posició ben destacada al sector dels pesticides, l’adquisició de Monsanto suposa realitzar un gran salt en el mercat de les llavors, un dels principals actius de l’empresa famosa per produir el controvertit agent taronja de la guerra de Vietnam. L’operació proporciona a la transnacional farmacèutica irrompre tot d’una amb el 26% del mercat de les llavors i assegurar-se el control de quasi un 80% de les plantes transgèniques. Poca broma.

Ara bé, després de les reticències de la Unió Europea i de la Xina respecte dels cultius transgènics, la porció més sucosa de pastís que pot obtenir Bayer és la tecnologia i les dades que actualment maneja Monsanto. I tot, gràcies a l’actuació del Departament de Justícia dels Estats Units. Aquest òrgan va vetar l’any 2015 que John Deere, la més gran empresa de maquinària global, comprara a Monsanto la mercantil subsidiària Precision Planting LLD. La societat de la multinacional nord-americana era junt amb John Deere l’única empresa als Estats Units que oferia tots els serveis de l’anomenada agricultura digital. Aquesta tecnologia permet controlar totes les dates clau del procés agrari −la qualitat del sòl, el clima, les malalties− i proporciona mitjançant l’intercanvi de dades amb els llauradors un servei als productors de la terra de quan i amb quines condicions han de cultivar el seu producte.

L’any 2013, de fet, Corporate Climate, una filial de Monsanto, va encapçalar la creació d’una espècie d’Amazon agrari. Segons va detallar The Wall Street Journal, Monsanto havia aconseguit que agricultors que controlen 37 milions d’hectàrees als Estats Units se sumaren al projecte digital. Com que John Deere va veure frustrada la seua intenció de quedar-se amb la filial de la multinacional nord-americana, Bayer passarà a controlar tot aquest negoci. I a ser, de retruc, l’actor protagonista de l’agricultura mundial. Tindrà el control des del procés de les llavors, passant pels pesticides i la tecnologia alimentària més avançada,fins a la maquinària digital i les dades agràries més completes del planeta. La cadena agroalimentària al complet.

L’acumulació d’un poder econòmic desconegut en sectors sensibles com la salut i l’alimentació és la principal alerta que llancen les organitzacions ecologistes i els moviments en defensa de la sobirania alimentària. Amb els efectes del canvi climàtic més greus sobre els cultius trucant a la porta, i l’aparició de noves malalties derivades d’aquest procés, la concentració econòmica d’aquesta operació pot entregar un sector privatitzat de fa anys a un únic actor empresarial.

L’impacte d’aquesta compra pot tenir efectes sobre les lleis europees, nord-americanes i xineses. El conjunt de fusions a la industria llavorera i a l’agrotòxica −Bayer va comprar Montsanto després de l’acord entre Agrium i Potash Corp, dos gegants dels fertilitzants− pot comportar una batalla desigual entre aquestes multinacionals i els òrgans antimonopoli dels principals Estats del món. El control efectiu de la principal anella de la cadena agroalimentària −només països com Cuba, el Brasil o l’Índia s’han assegurat, de moment, la propietat pública de parts del sector− i l’amenaça d’una pujada dels preus pot atorgar-los un poder fins ara desconegut.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.