Consum cultural

Acabaran les sèries amb la novel·la?

El consum de sèries monopolitza gran part del temps d’oci que abans dedicàvem a llegir. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’escena transcorre a moltes cases de famílies que llegeixen. Havent sopat, en aquella hora somorta d’abans d’anar a dormir, seiem al sofà o a la butaca on acostumem a llegir però agafem el comandament a distància. A voltes ens diem, per reconfortar-nos, que serà un episodi i prou; que després agafarem la novel·la que tenim a mitges i hi dedicarem l’estona de lectura de qualitat que ens reclama (des de fa dies) per acabar-la o, simplement, per acabar d’encomanar-nos-hi. Però la sèrie que mirem també es troba en un punt àlgid; la profunditat psicològica dels personatges, que hem anat descobrint al llarg de la primera temporada i els set capítols que portem de la segona, ens resulta tan atractiva com descobrir els avatars de l’aristocràcia russa a Guerra i Pau; la trama, trepidant; els efectes visuals, espectaculars. Acaba l’episodi i el cliffhanger final ens transporta en sopols, irremeiable, al capítol següent. Si preferim fer una pausa, un amplíssim ventall de possibilitats d’altres sèries que podrien agradar-nos tant com la que estem seguint reclama la nostra atenció. A cadascú en funció dels seus gustos, únics, singulars. No s’ha deixat res a l’atzar.

Anem a dormir una hora, o dues, més tard de l’habitual. Agafem aleshores la novel·la, per costum i creença. No hem acabat la segona pàgina, i els ulls han decidit apostatar. Video killed the radio star cantaven els Buggles l’any 1980 en un àlbum de nom tan verídic com eloqüent: The Age of Plastic. Vist avui, l’actualització 2.0 del hit musical podria dir-se Netflix killed the novel star. No obstant, el veredicte no és tan clar com sembla, de la mateixa manera que la cançó dels Buggles no va esdevenir profètica: la ràdio —com el cinema, l’altra gran víctima del vídeo en l’imaginari col·lectiu de finals del segle XX— no només va resistir, sinó que va saber adaptar-se i fer-se atractiva a nous públics, que l’han revifat. 

Pot passar el mateix amb la novel·la? Aconseguirà atrapar nous públics o bé es mantindrà en les xifres de vendes actuals? Quina recepta caldria aplicar per aconseguir-ho? En parlem amb experts en sèries i el món digital, amb editors i escriptors. El repte és aquí i ara.

Bernat Ruiz és un observador actiu del món editorial i una de les veus de més autoritat quan parla sobre aquesta indústria. Per a ell, les sèries no arraconaran el llibre, però “sí que farà patir alguns formats narratius. Determinat tipus de novel·la s’està veient afectada per les sèries perquè és una manera de consumir ficció que demana menys esforç”. Pep Prieto, expert en sèries i col·laborador habitual en mitjans de comunicació, és del mateix parer: “Poden i haurien de ser ofertes complementàries”, assegura. 

Però el cert és que, actualment, les visions de negoci són molt diferents. El llenguatge audiovisual capta molt més fàcilment l’atenció de l’espectador, tal com reflecteix l’enquesta sobre consum cultural feta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2017. “Si mirem les dades de consum cultural, el consum audiovisual està per sobre de qualsevol altre tipus d’activitat. No és un tema només de sèries i només d’ara. Senzillament, la imatge en moviment atrau més la gent. Les sèries són una activitat social, que la gent fa en família o amb amics, que es recomanen, se’n parla a la ràdio i a premsa... El que fins fa poc era una activitat residual de la televisió ha passat a ser una acció central a les nostres vides”, explica Marisol López, directora de l’Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). 

Si a l’eix de la qualitat hi sumem el del preu, trobem que, actualment, la indústria editorial en surt molt perjudicada. Avui plataformes com Netflix tenen un preu d’entre 8 i 15 euros mensuals. El preu mitjà del llibre a l’Estat espanyol se situa prop dels 14 euros de mitjana, una mica més baix si parlem de narrativa. El llibre proporciona unes quantes hores de lleure, fins que s’acaba. En canvi, per uns 10 euros mensuals el consumidor de sèries té accés il·limitat a tot allò que sigui capaç de veure d’una oferta que no para de créixer. “Al segle XX el llibre de paper era el vehicle cultural per excel·lència perquè la relació qualitat-preu era imbatible. Era molt barat i tenies hores d’experiència, lleure, aprenentatge... en comparació amb el cinema, el teatre o un concert, o amb el que et costava un disc o un CD, el llibre era imbatible. Avui dia, això ha canviat completament”, apunta Ruiz.

La facilitat d’accés també juga un paper molt important en aquesta qüestió: l’oferta audiovisual es troba en un sol clic i és accessible des del mòbil, la televisió, la tauleta... Es tracta d’una experiència multiplataforma. Això, amb els llibres, i a casa nostra, encara no passa. Per a Ruiz, la recepta és que les editorials, començant pels grans grups amb més recursos, apostin per la digitalització. Alguns ho han fet. Iolanda Batallé és editora amb més de 20 anys d’experiència i vicepresidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC), associació que agrupa les empreses editorials dels Països Catalans que editen en llengua catalana. Com a directora editorial de segells com La Galera Juvenil, sempre ha apostat per oferir les dues versions, paper i digital. Fins ara. “Amb tots els llibres juvenils de La Galera, els de Catedral i fins i tot alguns títols de Bridge feia també el llibre digital, però aquest darrer any ho he deixat de fer perquè en la facturació representa tan poc, que no surten els números”.

Segons Ruiz, però, amb aquest model estem obligant el consumidor a una falsa dicotomia, ja que ha d’escollir entre paper o digital, quan en realitat les dues opcions haurien d’estar integrades, i oferir al comprador de llibres físics un enllaç a la versió digital. “Hi ha un error conceptual. [Els editors] diuen que si regalem la versió digital estem restant valor al llibre. Però, en realitat, tu no estàs regalant el llibre digital: vens una experiència multiplataforma, una de les quals és el paper, que és el vehicle de venda. Però si, a més a més, hi inclous un enllaç digital, estàs permetent que la gent accedeixi a aquest contingut des d’altres finestres de lectura com són la tauleta, l’ordinador, una smart TV, el mòbil… que és l’equivalent multiplataforma de Netflix.

Per tant, si incloem, no regalem, incloem la descàrrega o la connexió al Núvol d’aquest contingut, estem facilitant al lector l’experiència multiplataforma. Faran negoci amb la versió digital? No. Però estaran donant un valor afegit en català que en castellà potser les editorials no faran. I si en castellà pel mateix preu només em donen el llibre de paper i en català tinc el llibre de paper i el digital, és un avantatge competitiu important. És la manera d’anar creant un mercat. Òbviament hi ha uns costos que s’han d’integrar, però és un valor afegit que estem donant al llibre”. 

A més, la digitalització permet oferir una sèrie d’avantatges per al lector, com seria el d’incloure enllaços: “Es pot aprofitar aquest recurs tan senzill per expandir l’experiència: tu estàs llegint un text, i el concepte t’apareix subratllat. Aleshores tu esculls si clicar-hi o no per poder ampliar aquell coneixement. Perquè hi ha una capa de coneixement a sota que pot ser interessant perquè t’aporta més informació sobre la localització del protagonista, la vida del protagonista, etc. Hi ha una continuació de la narrativa més enllà del llibre”, afegeix Ruiz.

Podrien, doncs, les editorials, intentar crear una plataforma digital amb una tarifa plana i assequible per tal d’atraure el públic i dissuadir la pirateria? Batallé ho té clar: “Em sembla una idea genial. Pel que fa a les editorials, s’hauria de fer des de l’associació Editors.cat, perquè es tracta de crear un mercat que no existeix i penso que això no ho pot fer una sola editorial. No sé si ara és el moment, però això hauria d’anar per aquí. És l’única manera de tenir una massa crítica i els recursos necessaris per crear un mercat així i crear una plataforma com el que representa Netflix a l’audiovisual, que també faci baixar la pirateria com ha passat amb la introducció de plataformes com Netflix mateix o Spotify, en música”.

La pirateria, segons dades de l’Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals del Gremi d’Editors, va recular un 6% l’any passat a tot l’Estat espanyol; en dos anys aquesta xifra ha caigut un 9%. El 24% dels internautes es descarreguen llibres en format digital de plataformes il·legals. Però hi ha una dada important que dona força a l’aposta per crear una plataforma de descàrrega legal de llibres digitals: els consumidors pirata de llibres són els que més estan disposats a pagar per evitar la publicitat (fins a un 43%). 

Amb tot, Batallé insisteix que no ens hem d’oblidar de l’edició en paper, donar-li el valor que mereix i apostar pel llibre físic: “Els editors que creiem en editar més artesanalment, com en el meu cas seria amb els llibres publicats al segell :Rata_, o amb els àlbums il·lustrats de La Galera o tots els llibres gràfics de Bridge, i també altres exemples molt bons d’altres editorials, el que hem de fer és potenciar per tots els camins possibles que la gent vagi al paper, donant-li el valor afegit que és precisament aquesta edició acurada. Són llibres que estan plens de coses i cosetes que fem més enllà del que està escrit, el ritual de tocar el paper, veure les guardes... Això només es valora a través de l’objecte físic i ho perdem amb el llibre digital. Per tant, també és important donar valor al paper en si. A mi les plataformes em semblen bé per tot allò que ja s’edita en butxaca, best-sellers o long-sellers, però la joieta de trobar un llibre artesanalment ben fet crec que no hem de deixar que mori. Al revés, cal potenciar-ho”, assenyala.

Evidentment també hi ha una qüestió de recursos. I en aquest camp, la indústria editorial, inclosos els grans grups, són petits comparats amb el poder que té la indústria audiovisual. Pep Prieto és del parer que les dues indústries haurien de col·laborar conjuntament: “Les sèries, que són un format molt més massiu actualment, poden convertir-se en instrument per afavorir que la gent tingui curiositat per llegir llibres basats en sèries, llibres sobre sèries, etc. El gruix de les produccions actuals es basa en textos literaris, almenys les més conegudes... N’hi ha exemples a cabassos. The Handmaid’s Tale és una novel·la editada fa 30 anys i gràcies a la sèrie va ser un dels llibres més regalats a l’anterior Sant Jordi!”.

Bernat Ruiz pensa el mateix: “En la cultura catalana hem tingut l’oportunitat de fomentar la venda de determinats llibres en català i no s’ha aprofitat, com amb la sèrie Merlí. Tots els filòsofs que sortien a la sèrie tenen llibres editats en català i no en parlaven mai, a la sèrie, ni que fos ensenyar un llibre de cada autor. Aleshores llanço una pregunta a l’aire, perquè ho ignoro: algú del Gremi d’Editors o d’alguna editorial va anar a picar a la porta de la productora i dir: “Ei, per què no poseu ni que sigui un llibre de cada autor, a la sèrie? D’acord que se’ls escapés la primera temporada, però i les altres...”. Tothom coincideix en aquest punt, també Marisol López: “Crec que si parlem de llibre de ficció, les editorials tenen el més important, la història, que es pot desenvolupar a tot el món transmèdia. I això les editorials ho han d’aprofitar”.

No hi ha cap dubte que el món editorial afronta reptes importants immediats, i no únicament la reconversió al món digital. Però també és cert que és una indústria que hi està acostumada. “De la mateixa manera que el vídeo no va matar l’estrella de la ràdio, les sèries no mataran la literatura, perquè de literatura sempre n’hi haurà. Però el tema és saber si podem reordenar i complementar, fer dialogar els consums culturals. En temps de xarxes socials, és urgent establir aquest debat”, conclou Pep Prieto. O, com va deixar escrit l’escriptor argentí Adolfo Bioy Casares: l’eternitat és una de les rares virtuts de la literatura. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.