Normalització lingüística

Els ajuntaments valencians aproven per la mínima en llengua pròpia

Plataforma per la Llengua assenyala en un informe que «en bona part dels casos, els consistoris realitzen les comunicacions al web i les xarxes socials únicament en castellà, obviant l'ús oficial de la llengua pròpia». Amb tot, el 94,85% dels municipis de l'àrea catalanoparlant disposen de web en l'idioma del País Valencià. La xifra es redueix al 89,27% si s'analitza l'ús lingüístic de les corporacions locals de Facebook. A EL TEMPS, desgranem les dades.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imagineu que un habitant d'Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat), Albuixec (Horta) o Biar (Alt Vinalopó) vol consultar les activitats culturals del seu poble durant aquest cap de setmana. Per a fer-ho, tots tres ciutadans visitaran les pàgines web oficials dels seus municipis. Però quan accedisquen a elles, es trobaran amb una sorpresa. Tot i ser localitats catalanoparlants, la primera opció del portal web estarà en castellà. Una tendència que, segons el darrer informe de Plataforma per la Llengua, ocorre en «bona part dels casos».

L'ONG del català ha elaborat un document en el qual analitza l'ús de la llengua pròpia als ajuntaments de les comarques catalanoparlants. Els resultats obtinguts d'entrada mostren que el català està present a la majoria de les extensions digitals de les corporacions locals. D'aquesta manera, el 94,85% compten amb una pàgina web en la qual els habitants poden escollir veure els continguts de la mateixa en l'idioma del País Valencià. La xifra és menor pel que fa a l'ús de Facebook, tot i que a una distància reduïda. No debades, el 89,27% dels municipis utilitzen de manera preferent la llengua pròpia a la seua pàgina en la xarxa social creada per Mark Zuckerberg.

Però com assenyala Plataforma per la Llengua per atorgar un aprovat raspat als consistoris valencians, s'observa que «la majoria dels webs municipals apareixen en castellà i que cal canviar manualment a valencià per trobar els continguts en llengua pròpia». «Per això, sol·licitem que es configuren adequadament els webs perquè els visitants els troben en català al seu dispositiu mòbil o navegador», exigeixen.

«També hem comprovat que, en diversos webs municipals, no apareixen tots els continguts en valencià. De vegades, només apareixen en valencià els continguts fixos, però no les notícies i actualitzacions; són els municipis on s'indica predomini del castellà en l'estudi», censuren. Per aquesta raó, l'entitat demana «un esforç afegit a aquests ajuntaments perquè les comunicacions diàries també siguen en valencià». Es tracta d'una de les sol·licituds de la llarga llista de deures que ha establert l'ONG del català a les corporacions locals.

Ara bé, l'entitat civil a favor de la llengua pròpia adverteix que «bona part dels municipis no respecten l'oficialitat del valencià en les xarxes socials i publiquen continguts únicament en castellà, especialment en els municipis turístics que tenen afluència de visitants estrangers en temporada alta». «Això és especialment greu perquè són localitats amb un índex de població elevat i molts dels missatges difosos són d'interès ciutadà. Recordem que els ciutadans tenen dret a rebre informació de l'administració en valencià», denúncia respecte de localitats situades a la costa, concretament d'aquelles ubicades a les comarques d'Alacant.

Si s'agafen les dades per comarques, precisament, és trobem que l'Alt Maestrat, la Safor i la Ribera Baixa són les úniques que obtenen un 10 en aquest examen de Plataforma per la Llengua. Totes les poblacions d'aquestes comarques tenen la web en català i en Facebook empren la llengua del País Valencià per dirigir-se als seus ciutadans. Sense treure un excel·lent, però sí amb un notable alt, hi ha altres comarques com ara l'Horta Nord, els Ports, la Marina Alta o el Comtat que obtenen uns bons resultats.

Hi ha altres comarques, per contra, que aconsegueixen aprovar per la mínima. Es tracta, especialment, d'aquelles situades a la part meridional del País Valencià. Tot i que a l'Alacantí totes les pàgines web tenen opció en català, la llengua utilitzada al Facebook és el castellà de manera majoritària. Una situació quasi calcada al que ocorre a la Marina Baixa, encara que El Castell de Guadalest no empra la llengua pròpia al seu portal digital. Les Valls del Vinalopó també és un exemple de tot plegat. Les pàgines web són en català, excepte en el Fondó dels Frares. Però pel que fa al Facebook, el castellà és la llengua predominant de tots els comptes municipals, llevat de Novelda.

Tanmateix, sobten els casos de la Costera i la Vall d'Albaida. En aquestes comarques de clar predomini catalanoparlant, trobem diversos municipis que no tenen pàgina web en llengua pròpia. Es tracta de Cerdà, Llanera de Ranes, Novetlè i Vallès per part de la Costera i Aielo de Rugat, Guadasséquies, Pinet, Rugat, Sempere i Terrateig per part de la Vall d'Albaida. A totes les comarques més septentrionals del territori valencià, només Cervera del Maestrat (Baix Maestrat) no té cap opció de visualitzar i consultar els continguts de la seua web en català. Aín i Xilxes, ambdues poblacions ubicades a la Plana Baixa, també empren de manera preferent el castellà al seu portal digital.

A les comarques del Camp de Túria, el Camp de Morvedre, l'Horta i la Ribera Alta, les úniques localitats sense pàgina web en català són Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre), Massalavés (Ribera Alta), Llocnou de la Corona (Horta) i Montroi (Ribera Alta). Gaianes (Comtat), Castell de Castells (Marina Alta) i Camp de Mirra (Alt Vinalopó) són la resta de municipis que vulneren els drets dels seus habitants, ja que no tenen una pàgina web en la llengua preferent dels seus pobles, segons l'estudi de Plataforma per la Llengua. Una radiografia que mostra les llums i els punts foscos dels ajuntaments de les zones catalanoparlants respecte de l'ús de la llengua del País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.